Marta Rovira, secretària general d'ERC i portaveu parlamentària de Junts per Sí, forma part d'una segona tongada d'investigats en la causa contra el procés. Rovira va declarar el 19 de febrer del 2018 acusada d'organitzar el referèndum.
L'exdiputada explica al llarg d'una hora i mitja que el Parlament de Catalunya va buscar el marc legal per garantir el referèndum de l'1-O i la negociació amb el govern espanyol per tal que fos pactat. "L'1-O va escenificar un compromís democràtic i apropava a una via de negociació per pactar amb el govern de l'Estat", diu Rovira responent les preguntes de la fiscal que l'interroga durant una hora.
Rovira explica la seva inviolabilitat com a parlamentària i que es va estudiar des de la cambra catalana com a fonamental la llei del referèndum. Apuja el to per declarar: "Abans d'independentistes som demòcrates i pacifistes". Explica que el mateix dia 1 d'octubre davant la violència policial va posar sobre la taula suspendre la votació. Explica també que complicat podia arribar a ser fer-ho arran de l'alta participació que ja hi havia.
La secretària general d'ERC destaca en tot moment el gest polític que representava l'1-O i l'oportunitat que obria per afavorir la mediació internacional. Admet que el 27-O la declaració va tenir un recorregut cap a unes noves eleccions.
Marta Rovira va sortir en llibertat després de declarar, tot i que la fiscalia demanava presó incondicional. Pablo Llarena va fixar una fiança de 60.000 euros a pagar els dies vinents, cosa que va estalviar l'ingrés a la presó a la secretària general d'ERC. Un mes després era processada per rebel·lió. Rovira estava citada a l'abril per declarar després de que fos processada, però la nit abans se'n va anar a l'exili i es va establir a Suïssa, on setmanes abans també havia marxat Anna Gabriel, exdiputada de la CUP.