Pedro Sánchez va anunciar la passada setmana el seu compromís d’accelerar l’augment de la despesa militar per part de l’estat espanyol. Fins llavors, l’objectiu del seu executiu era arribar a l’any 2029 amb una despesa en Defensa del 2% del PIB; és a dir, elevar la inversió en aquesta carpeta fins als 36.560 milions d’euros en cinc anys. Però ara el president socialista pretén que s’assoleixi aquest percentatge abans d'aquella data prevista; sense concretar quan exactament. Es tracta d’una mesura que no compta amb el suport explícit del seu soci a la Moncloa, Sumar; i que també genera dubtes entre la resta de socis de l’arc parlamentari, especialment els partits d’esquerres: Yolanda Díaz ha fet malabarismes aquest dilluns per no desautoritzar Pedro Sánchez mentre altres membres d’aquest espai polític han denunciat directament “l’escalada bel·licista” en què s’ha endinsat el president del govern espanyol. A més, a l’altra banda de l’equació hi ha la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que demana obeir l’OTAN i elevar aquest percentatge fins al 3%.
Precisament aquesta setmana Sánchez iniciarà una ronda de trobades per explicar el contingut de les diverses reunions que ha mantingut en les darreres setmanes amb líders europeus sobre la guerra a Ucraïna, el nou escenari geopolític i l’augment de la despesa militar. Aquest dimarts es reunirà amb la seva sòcia de govern; la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz; i el dijous ho farà amb Alberto Núñez Feijóo i la resta de líders dels grups parlamentaris del Congrés, excepte Vox.
Què és despesa en Defensa i què no?
Aquest dilluns s’han reunit precisament a Brussel·les els ministres d’Economia dels 27 estats membre per parlar sobre com es finançarà aquest rearmament d’Europa i com impactarà a les respectives polítiques fiscals. Hi ha, de fet, una clàusula que permet els països del club comunitari gastar més en Defensa saltant-se el límit de dèficit. En aquest debat s’ha abordat què es considera despesa i què no. És a dir: invertir en Defensa no significa invertir en, senzillament, tancs i armes de foc. Una de les idees que sosté el govern espanyol és que cal concebre la Defensa de forma més global. És a dir, que s’englobin dins d’aquesta carpeta qüestions com la seguretat econòmica o la ciberseguretat. El principal acord d’aquesta trobada ha sigut, a grans trets, que els estats europeus augmentaran aquesta despesa de forma conjunta, i no pas a escala estatal. “Les normes es poden adaptar perquè tinguem aquest increment sense haver de reduir altres despeses en matèria social”, ha sostingut aquest dilluns el ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, en la seva arribada a la reunió.
El posicionament dels socis
La frase de Carlos Cuerpo és la resposta del govern espanyol a les queixes de diversos socis sobre aquesta qüestió. Perquè aquest dilluns, per exemple, Podemos ha titllat Pedro Sánchez de “senyor de la guerra” per la seva voluntat de participar en l’increment de la despesa militar. L’argument dels morats és que aquesta partida comportarà retallades en altres carpetes. Izquierda Unida —integrat dins el grup parlamentari de Sumar— ha advertit Pedro Sánchez que “la pau no s’aconsegueix amb una escalada bel·licista”; mentre que Esquerra Republicana també ha avisat que l’augment d’aquesta despesa “no es pot fer a costa de partides destinades a mesures socials”. Per la seva banda, la portaveu del PSOE, Esther Peña, ha demanat a la resta de partits —inclòs el PP— “altura de mires”. I ha assegurat que els socialistes vetllaran perquè aquest augment no vagi en detriment d’altres partides pressupostàries.
Mentrestant, Yolanda Díaz fa equilibris per no tenir un posicionament clar sobre aquest tema: no desautoritza Pedro Sánchez però alhora manifesta que “no s’arregla res per augmentar el pressupost militar”. “Cal pensar quina política de Defensa practicarem el segle XXI, en un moment complex de recessió geopolítica”, ha defensat. El portaveu de Sumar, el ministre Ernest Urtasun, ha assegurat que el seu partit és “conscient del moment geopolític actual” i ha apuntat que ara mateix a Europa “hi ha 27 exèrcits mal coordinats, amb una despesa ineficient”.
Sánchez, en mans del PP?
El principal camí que té el govern espanyol per elevar la despesa militar és a través de l’aprovació d’uns nous pressupostos generals de l’Estat. Però la complicada situació aritmètica en aquesta cambra allunya cada vegada més l’escenari d’uns nous comptes aquest 2025; sobretot ara que Junts i ERC mantenen la seva negativa a negociar uns nous PGE. L’executiu té llavors la possibilitat d’aprovar decrets llei o projectes de llei que facin augmentar aquesta despesa, però llavors hauria de passar igualment per la cambra baixa. És llavors quan als socialistes els tocaria picar a la porta —segurament— del PP.
Però la secretària general dels populars, Cuca Gamarra, ha optat aquest dilluns en roda de premsa per furgar en la divisió interna del govern espanyol, i per assegurar també que el seu partit “no donarà un xec en blanc” al PSOE. Demanen al president del govern espanyol que, en primer lloc, doni més detalls sobre les seves intencions sobre la despesa en Defensa; i li exigeixen que no esperi fins a finals de mes per comparèixer al Congrés.