L'autodeterminació i l'oficialitat del català podrien ser dos temes que es tractin a la Conferència pel Futur d'Europa ja que les dues propostes estan entre les més votades. Ara, les propostes més votades hauran de ser considerades en un informe oficial de la Conferència i portades a debat al plenari, on participen centenars de polític europeus. “Es tracta d’un important exercici democràtic paneuropeu amb debats dirigits per als ciutadans que permetin a les persones de tota Europa compartir les seves idees i ajudar a configurar un futur comú”, assegura la Comissió Europea sobre la conferència que té molts números de tenir presència catalana. Els temes es podien votar online i al procés participatiu hi podia participar qualsevol ciutadà. De fet, alguns partits polítics com Junts per Catalunya, van fer una crida a través de les xarxes per animar a la participació i així aconseguir estar entre les més votades.
A la Conferència pel Futur d'Europa hi ha 3 grans propostes per a Catalunya. Fes que siguin les més votades!
— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) February 18, 2022
Inscripció: https://t.co/VRwvy5PSRi
1️⃣Autodeterminació: https://t.co/7vSCVeXIOb
2️⃣Català a Europa: https://t.co/Y4OfL2N0YB
3️⃣Una UE + democràtica: https://t.co/97JIx6eio0 pic.twitter.com/I7w1lFf8lg
Les propostes
La proposta sobre l'autodeterminació, co-impulsada per Junts amb altres partits i entitats i presentada formalment per l'ANC, ha aconseguit una extraordinària 2a posició. Segons el que es pot veure a la pàgina oficial de la Conferència pel Futur d'Europa, recorda a Europa "la seva legitimitat històrica, la seva capacitat per superar els conflictes interns a través del diàleg i la democràcia, i la seva vocació de desplegar aquestes eines per resoldre conflictes arreu del món". Per això, demana a la Unió Europea que es doti de les eines institucionals i jurídiques per resoldre els conflictes democràtics sobre la sobirania dins les seves pròpies fronteres. "Europa no pot ser una camisa de força incapaç de respondre a les diferents demandes democràtiques dels seus pobles constituents", indica la proposta. En la mateixa línia, demana un respecte pel dret de les nacions i pobles sense estat a decidir democràticament sobre el seu propi futur i la creació d'un "mecanisme de claredat a nivell de la UE, que tingui com a objectiu facilitar i resoldre eventuals disputes d'autodeterminació a través de la democràcia". La proposta ha rebut 794 adhesions.
A l'apartat de "Drets i Valors", les propostes sorgides de Junts per Catalunya i del seu equip internacional han estat les més votades amb molta diferència. La proposta d'oficialitat de la llengua catalana ha estat la més votada amb 685 vots i la proposta per acabar amb els dobles estàndards té 484 vots i ha quedat en segona posició. La proposta perquè el català sigui llengua oficial de la Unió Europea subratlla que "els ciutadans europeus haurien de poder relacionar-se plenament amb l'administració en la seva llengua materna" i que exigir que els parlants nadius d'una llengua europea canviïn a una altra de diferent per poder parlar al Parlament Europeu o a altres institucions europees "està en contra de la resolució del Parlament Europeu que s'han de respectar els drets lingüístics". Per tant, aquesta segona proposta demana que "es modifiqui el reglament pertinent per afegir el català, llengua parlada per més de 10 milions d'europeus i entesa per 12 milions de tres estats membres de la UE (Espanya, França i Itàlia)".