L’any 2023 serà intens, almenys des d’un punt de vista electoral. L’estat espanyol afronta tres comicis en dues dates diferents. El 28 de maig toca que tots els ciutadans escullin els alcaldes dels seus municipis, i que els habitants de dotze comunitats autònomes renovin el seu parlament. Aquestes autonomies es convertiran en els camps de batalla del PP per guanyar-li la guerra al PSOE, amb l’objectiu de tenyir Espanya de blau i enviar Alberto Núñez Feijóo cap a les eleccions generals de desembre —encara sense una data exacta anunciada— amb més múscul en la batalla final contra Pedro Sánchez.
Els socialistes arriben al 28-M com a vigents guanyadors dels passats comicis. De les dotze autonomies que col·locaran urnes als seus col·legis electorals, nou pertanyen al PSOE: Aragó, Astúries, Illes Balerars, Illes Canàries, Castella-la Manxa, País Valencià, Extremadura, La Rioja i Navarra. A més, a Cantàbria governen en coalició amb el PRC. Miguel Ángel Revilla n’és el president. El PP només té Madrid i Múrcia, a banda de la testimonial presidència i alcaldia de Ceuta. Pel que fa a Melilla, l’alcalde-president és Eduardo de Castro, exmembre de Ciutadans. Ara bé, cal tenir en compte que els populars tenen la presidència de tres de les cinc comunitats que el 28-M no celebraran eleccions: Andalusia, Galícia i Castella-Lleó.
Els discursos de PSOE i PP
Tot i que els electors no voten els seus representants seguint la mateixa lògica als parlaments regionals que al Congrés dels Diputats, el 28-D serà una bona vara per mesurar la salut del govern espanyol. Fonts de La Moncloa asseguren que el PSOE té previst presumir durant tot l’any electoral de la seva política econòmica, en relació amb com s’ha combatut la inflació i la crisi energètica. Els candidats socialistes a les autonomies faran el mateix.
Ara bé, de la mateixa manera caldrà veure si la reforma del Codi Penal malmet la imatge del PSOE arreu del territori. No s’ha d’oblidar que la derogació de la sedició i la reforma de la malversació van originar una revolta socialista, amb Emiliano García-Page i Javier Lambán llançant-se al coll de Pedro Sánchez. Tots dos barons, per cert, es presentaran a la reelecció aquest 2023. Quin paper pot jugar Catalunya en aquestes eleccions? La insistència per celebrar un referèndum pactat pot desestabilitzar el PSOE? Una resposta a aquesta pregunta podria ser el fet que el govern espanyol xuta cada cop més endavant la possibilitat de celebrar una nova trobada de la taula de diàleg. D’altra banda, cal destacar que els socialistes tenen més governs autonòmics —i municipals— a les seves mans i, per tant, podran fer gala amb més facilitat de la seva tasca com a executiu.
El PP, en canvi, haurà de centrar les seves bales en la crítica, però tot això des de la “moderació” que Feijóo sempre ha promès que vol abanderar. Pot tenir lògica això si es té en compte que ha situat com a director general de campanya a Elías Bendodo, mà dreta de Juanma Moreno, popular de tendència moderada que aquest estiu passat va arrasar a Andalusia, històric feu socialista. També ha destacat aquesta setmana passada el fitxatge de Borja Sémper, que farà de portaveu de comitè de campanya del PP i que també destaca per fer ús del mateix to.
La majoria dels candidats que el PP envia en aquestes eleccions, però, serà el primer cop que s’examinen en uns comicis. Bendodo ja revelava aquest dijous que l’actiu més destacat dels populars durant els pròxims mesos seria Feijóo. En canvi, va assegurar en roda de premsa que els candidats socialistes li havien fet “un cordó sanitari” a Sánchez, per por que el president del govern espanyol participi en algun acte de campanya. “Quan sona el telèfon i veuen que truquen des de Ferraz, tremolen”, afirmava.
Ciutadans: qüestió de vida o mort
Si hi ha alguna cosa que pot arribar a salvar Ciutadans és que precisament aquesta setmana s’ha renovat la seva cúpula a través d’unes primàries i que podria ser, fins i tot, que canviessin de logo i de color. Una renovació del partit que enviarà la formació a unes eleccions amb una rentada de cara. Ara bé, fins ara els pronòstics no són gaire bons pel partit que, en mans d’Albert Rivera, va ser decisiu per triar inquilí a La Moncloa. Després d’haver desaparegut del mapa andalús, diverses enquestes calculen que no traurà representants en molts territoris.
Si es confirmen els mals presagis, el partit podria dirigir-se a les eleccions generals absolutament dessagnat. Feijóo ja s’ho ha ensumat, i durant aquesta setmana s’ha encarregat de deixar ben clar als dirigents de Ciutadans que tenen les portes del PP ben obertes. De fet, les enquestes confirmen que els populars es mengen bona part dels vots del partit de Rivera i Arrimadas.
Yolanda Díaz i Podemos
Cada dia que passa la relació entre Podemos i Yolanda Díaz és més tensa. La vicepresidenta espanyola manté ben engegat el motor de Sumar, la plataforma que ha anat creant en els darrers mesos per, més que probablement, presentar-se a les eleccions generals de desembre. Sumar concorrerà també a les eleccions autonòmiques i municipals del 28-M? No se sap. I aquest misteri crema la direcció de Podemos, que vol confiar en Díaz com a candidata a uns comicis espanyols i que suplica, cada cop més, una coalició entre les dues formacions.
La presidència d’Ayuso perilla
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, podria perdre el seu càrrec. El CIS del passat mes de desembre la situava com a clara vencedora d’unes hipotètiques eleccions, però sense majoria absoluta. La suma de PSOE, Más Madrid i Unidas Podemos, en canvi, obtindria més escons i, per tant, podria destronar la lideressa popular.
Pugna ajustada al País Valencià entre PSOE i PP
No queda gens clar que Ximo Puig pugui revalidar el seu càrrec. El CIS de desembre li atorgava un important augment d’escons (de 27 a 32-45), però el PP també sortia victoriós en el baròmetre, passant dels actuals 19 seients a la possibilitat de créixer entre els 31 i els 43 representants. Compromís, en canvi, patiria una important patacada, passant dels 17 actuals a una forquilla de 6-12.
Mals presagis per a Revilla
Cantàbria, l’única comunitat autònoma de les del 28-D que no té president socialista o popular, podria deixar de tenir Revilla com a president. Tot i que el 2019 va obtenir 14 escons, molt per davant de PP (9) i PSOE (7), aquest desembre el CIS calculava que només obtindria una forquilla de 5 a 7. Guanyaria el PP amb 10-14 escons i en tercera posició se situaria el PSOE amb 10-13.
PSOE i PP segellarien el seu poder a Castella-la Manxa i Múrcia
El CIS també calculava el mes passat que el socialista Emiliano García-Page podria repetir la seva majoria absoluta a Castella-la Manxa, amb la possibilitat de mantenir Podemos fora del parlamentarisme manxec. El mateix passaria a Múrcia, on el PP tornaria a guanyar les eleccions còmodament. Ara bé, necessitarien el suport de Vox, ja que una suma entre PSOE i Podemos podria destronar la dreta murciana. Un territori que el PSOE sí que podria perdre és el d’Extremadura: el CIS calculava aquest desembre un possible ‘sorpasso’ del PP als socialistes liderats per Guillermo Fernández Vara. Serien clau els resultats de Vox i Podemos, ja que ambdues formacions podrien entrar o quedar fora de l’hemicicle.
Bones sensacions del PSOE a l’Aragó, Navarra i La Rioja
En canvi, tot indica que els socialistes podrien celebrar victòries a l’Aragó, Navarra i La Rioja. Javier Lambán no només guanyaria, segons el CIS, sinó que a més podria augmentar el nombre de suports. El mateix amb Navarra, on María Chivite podria obtenir encara més escons, segons calculava el baròmetre.