El 21 de juliol expira el termini perquè els 34 alts càrrecs de la Generalitat encausats pel Tribunal de Comptes abonin la fiança de 5,4 milions d'euros que se'ls reclama per l'acció exterior del Govern entre els anys 2011 i 2017. Si no ho fan, se'ls embargaran els béns fins a arribar a aquesta suma, com ja ha passat anteriorment amb Mas, Ortega, Homs i Rigau pel 9-N. Aquesta vegada, l'executiu català ha volgut moure fitxa per blindar les butxaques dels càrrecs públics implicats a través d'un decret llei que haurà de ser convalidat al Parlament per crear un Fons Complementari de Riscos que dependrà de la Generalitat i comptarà amb una dotació inicial de 10 milions d'euros, amb l'objectiu de "protegir tots els servidors públics" i fer front a les reclamacions judicials o administratives a treballadors públics i alts càrrecs. Es tracta d'una fórmula financera complexa a través de la qual el govern català esdevé el responsable final de la sanció astronòmica sol·licitada pel Tribunal de Comptes. Es reserva, això sí, el dret a reclamar la devolució íntegra dels diners avançats si s'acaba confirmant una sentència ferma.
La solució l'ha pilotat el departament d'Economia (Junts) i compta amb l'aval del gabinet jurídic del Govern, que penja de Presidència (ERC), així com de la intervenció general. Els dos consellers responsables d'aquestes àrees, Jaume Giró -com a exdirectiu de La Caixa expert en tot el que té a veure amb l'entramat financer- i Laura Vilagrà, han comparegut per presentar la proposta. El que s'ha acabat aprovant a la reunió del consell executiu d'aquest dimarts és un equilibri entre la voluntat de protegir els afectats i garantir que la resposta a l'organisme fiscalitzador de l'Estat no incorri en cap irregularitat que la invalidi i posi en risc els actuals dirigents i funcionaris de la Generalitat. Amb tot, fonts governamentals no descarten que partits com PP o Cs s'hi querellin per malversació. L'executiu, ha explicat Vilagrà, es basa en el principi d'indemnitat, que preveu que tot funcionari té dret a la tutela judicial efectiva per part de l'administració.
"Amb les pòlisses contractades per la Generalitat hi havia una sèrie de riscos que no estaven coberts", ha dit el conseller Giró. Fins que no es creï un òrgan rector, serà l'Institut Català de Finances qui gestioni el fons.
Condicions per acollir-s'hi
Les condicions per sol·licitar la cobertura d'aquest fons són que no existeixi cap resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions de l'afectat, que el risc no estigui ja cobert per altres assegurances de l'administració i que la Generalitat no hagi iniciat cap acció contra la persona encausada. Aquells qui vulguin beneficiar-se del fons hauran de tramitar la sol·licitud exposant si es compleixen les premisses. Si s'accepta la petició, l'ICF demanarà a una entitat financera que emeti un aval. És a dir, que no serà un aval directe de l'executiu, sinó que el govern faria de contraval.
Blindatge judicial
"No hi ha desplaçament patrimonial de diners de la Generalitat en cap moment", ha subratllat Giró. Una manera de blindar-se jurídicament davant possibles invectives de partits com Cs, Vox o el PP. De fet, el drecret impulsat preveu que "en el cas d'una sentència ferma, sense més camí judicial per recórrer, si es demostra una responsabilitat comptable, el beneficiari haurà de retornar els diners a l'administració, els interessos i els costos addicionals". Davant dels dubtes sobre una possible acusació per malversació de fons, el titular d'Economia ha conclòs que "està construït de tal manera que garanteix que no es fa una malversació de diner públic". Si bé no s'ha concretat de quina partida sortiran els 10 milions previstos, sí que s'ha informat que l'ICF usarà una part dels seus recursos per poder gestionar els avals.
Jaume Giró a la reunió del consell executiu. / EFE
Durant la compareixença posterior a la reunió de l'executiu, els consellers i la portaveu han volgut aclarir que no es demanaria el retorn de la xifra coberta durant tot el transcurs judicial fins que arribi la sentència ferma. "Si se'ls declara culpables, la Generalitat recuperarà els diners", ha garantit Giró, que ha posat l'èmfasi en la confiança que això no acabi passant, perquè fins ara les instàncies europees han contradit les sentències emeses per la justícia espanyola.
Sumar els comuns
L'opció escollida, la del decret llei, busca -tal com expliquen fonts de l'executiu a ElNacional.cat- donar més solidesa a la resposta jurídica, de tal manera que a més de l'executiu, es compti amb el suport del legislatiu. Que passi pel Parlament permetrà ampliar l'espectre de forces que hi facin costat. La intenció és que s'hi sumin els comuns i que, si fos possible, pugui arrossegar-se el PSC com a mínim a l'abstenció. El text aprovat compta amb la signatura del president Pere Aragonès i el conseller d'Economia.
Des que el Tribunal de Comptes va imposar la fiança, els socis de govern s'han mostrat partidaris d'acompanyar els encausats. Junts per Catalunya ha estat vehement reclamant que se'ls avalés econòmicament, mentre que ERC ha optat per una actitud més prudent fins que no es tanqués una proposta. En paral·lel, des de l'executiu es demana que es reactivi la caixa de solidaritat, que aquesta tarda anunciarà que es posa en marxa per si de cas, per si no s'accepta l'aval de la Generalitat. El requisit de l'ANC era que abans el govern català fes un pas endavant per protegir els seus càrrecs perseguits.
El recorregut al Tribunal de Comptes
Diversos mitjans amb seu central a Madrid han informat aquest dimarts que el Tribunal de Comptes podria rebutjar la via de l'aval directe de la Generalitat, perquè ho consideraria un frau de llei. Fonts de l'òrgan indiquen que com que es considera que el govern català és la part perjudicada en aquest cas -encara que la Generalitat insisteixi que no reclama res- que la fiança es cobrís amb diners provinents de l'administració pública catalana seria entès com una irregularitat
Serà la delegada instructora del cas, Esperanza García, qui hi haurà de determinar la validesa i legalitat dels avals. Davant la seva decisió es pot presentar recurs davant la sala d’enjudiciament, tot i que això no paralitza els corresponents embargaments.
El pis de Mas, a subhasta
Justament la setmana passada, el Suprem va desestimar el recurs que Artur Mas, els seus consellers i sis ex alts càrrecs més del seu Govern van presentar contra la sentència del Tribunal de Comptes que els ordenava pagar 5,2 milions -inclosos els interessos- per la consulta de 2014. D'aquesta manera, els immobles propietat de l'expresident i la resta d'afectats que fins ara s'havien posat com a fiança podran ser ja duts a subhasta. La caixa de solidaritat va cobrir 2 dels 2,2 milions que se'ls reclamava.
A la imatge principal, Jaume Giró i Pere Aragonès al Parlament. / ACN