Aconseguir els avals sempre ha estat tot un repte per als partits extraparlamentaris, ja que el fet de no participar en el dia a dia de la política representativa els deixa en l'oblit o la inexistència per a la major part de la societat. Aquest any, el repte s'ha convertit en tota una gesta a causa de la pandèmia.

I és que el procés d'aconseguir els avals passa necessàriament per recollir les firmes presencialment, cosa molt difícil si tenim en compte les múltiples i canviants restriccions de mobilitat que han buidat bona part dels carrers del país. També hi ha l'opció de fer-ho amb signatura electrònica, però es necessita el certificat digital i el cert és que poca gent el té.

Tanmateix, hi ha un partit que no ha tingut cap problema per recollir els avals. Es tracta de JxCat, un cas excepcional, ja que la formació del president a l'exili no és, ni molt menys, un partit extraparlamentari. El divorci amb el PDeCAT i el fet que aquest últim tingués els drets electorals va obligar la candidatura de Laura Borràs a complir amb aquest tràmit, terme que representa a la perfecció l'esforç dut a terme.

Cues recollida avals JxCat / @aalbeert

La recollida d'avas de JxCat va provocar cues de desenes de persones / Foto: @aalbeert

I és que en pocs dies, JxCat va presentar un total de 52.000 avals, molts més dels que es requereixen per a les formacions noves o extraparlamentàries, que són 5.600 signatures en el conjunt de les quatre demarcacions, el 0,1% del cens electoral. La formació d’ultradreta espanyola Vox també va assolir la xifra d’avals necessària en pocs dies. I és que ambdues formacions són clarament conegudes per la seva participació diària a la política institucional.

Els partits extraparlamentaris

Aquest acaparament de firmes pot haver posat amb moltes dificultats altres noves formacions independentistes que busquen fer-se un lloc al Parlament, ja que una mateixa persona no pot avalar dues opcions, i si ho fa, totes dues queden anul·lades. De fet, des de Primàries es va acusar militants de JxCat de mentir a la gent assegurant que es podia avalar més d'una opció. Des de JxCat, però, no es va voler entrar en la polèmica.

Precisament Primàries és una de les candidatures que ha aconseguit tots els avals per a les quatre demarcacions. Si fa uns dies ja havien anat confirmant que disposaven dels avals necessaris a Girona, Tarragona i Lleida, aquest dilluns han confirmat haver assolit la xifra també a Barcelona, on la seva cap de llista, guanyadora d'un procés de primàries en què hi van participar gairebé 6.000 persones, és Laura Ormella.

Una altra candidatura que ha assolit les firmes és el PNC que lidera Marta Pascal. La mateixa Pascal ho ha confirmat a través de Twitter amb la següent reivindicació: "Qui qüestionava que el PNC seria a les eleccions, avui ha rebut una primera lliçó d’humilitat i realisme. 8.336 gràcies! Ho canviarem tot!".

La tercera i última candidatura independentista que ha aconseguit els avals ha estat el FNC. A última hora d'aquest dilluns, la formació que encapçalarà el president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont, ha informat que ha presentat "la documentació requerida per la Junta Electoral a les quatre circumscripcions catalanes". El grup ha denunciat haver patit amenaces i escraches durant la recollida de signatures a poblacions com Olot, Arenys de Mar, Sabadell o Vilanova, i ha alertat que ja ha presentat denúncies als jutjats.

A causa de la presentació dels avals a última hora, diversos mitjans i usuaris van assegurar per les xarxes que no els havien aconseguit. Entre ells el diputat de la CUP al Congrés Albert Botran. El mateix partit ho va desmentir poc després. En declaracions a aquest diari fonts del partit asseguraven que "qui dirà si els hem aconseguit serà la JEC" i que tot depèn dels avals anul·lats. "El linxament rebut per part dels mitjans i la violència rebuda al carrer per part dels que fan la feina al sistema ha fet que hagi estat difícil de recollir avals", criticaven.

Ara, la JEC haurà de validar els avals presentats per les tres formacions.

Els que s'han quedat fora

Qui ha quedat fora del termini per presentar els avals necessaris han estat la coalició Unitat Primer d’Octubre, formada per Força Catalunya, el Bloc Sobiranista Català i el Partit Nacionalista Andalús, la Coalició de Represaliades (CR) —liderada per l'activista Roger Español— i el PACMA.

De fet, el partit animalista ja va presentar el passat 28 de desembre un recurs contenciós administratiu al TSJC, sol·licitant la suspensió de les eleccions o la supressió dels requisits exigits a les formacions sense representació. La demanda va ser subscrita per Unitat Primer d’Octubre. Els animalistes van al·legar "una possible violació dels drets fonamentals" per les dificultats de la recollida de firmes en el context de l'alerta sanitària.

Altres nous partits directament ja no han intentat aconseguir els avals per motius diferents. La Lliga Democràtica i Lliures esperaven presentar-se amb el PSC, però al no haver arribat a un acord no podran finalment presentar-se. Aliança Catalana, el moviment impulsat per la regidora de Ripoll Sílvia Orriols, ja va confirmar fa dies que no es presentaria a les eleccions per centrar-se a "construir un partit fort".