La casualitat ha volgut que els presidents homònims es vegin per primera vegada el dia del seu sant, Sant Pere, San Pedro. Tocada la una del migdia, Pere Aragonès ha enfilat els 620 quilòmetres que separen el Palau de la Generalitat del Palacio de la Moncloa, on el rebrà Pedro Sánchez a les cinc de la tarda. Tots dos intentaran reanimar la via de la negociació, intubada i en estat de coma induït des de fa mesos. Si la setmana passada els indults als presos independentistes donaven una empenta per impulsar la represa de les relacions, el revés del Tribunal de Comptes hores abans de la reunió de presidents no fa més que embrutar el camí i carregar de raons l'independentisme, al president, per recordar a Sánchez que el perdó concedit als nou líders de l'1-O no resol l'arrel del conflicte. Ni de bon tros. 

 

No hi haurà llistat de punts

Acompanyat del seu pinyol -el director de l'Oficina del President, Sergi Sabrià, i el seu cap de comunicació, Marçal Sarrats- Aragonès acabava de repassar el guió de la seva entrevista amb el president d'Espanya. N'ha compartit alguns detalls amb ElNacional.cat. "No hi haurà regals, no és una reunió de cortesia, anem a treballar", avancen des de presidència. Si en les seves respectives reunions amb Rajoy, Mas i Puigdemont van portar un document amb 23 i 46 punts per resoldre i Torra va fer el mateix amb un recull de 21 mesures a Pedro Sánchez, Aragonès no farà el mateix. "Només hi ha dos punts: amnistia i autodeterminació", diuen. 

L'objectiu de la trobada d'avui és establir el nou marc de relacions amb l'Estat. Això passa, segons fonts de govern, per fer entendre l'executiu espanyol que hi ha d'haver una bifurcació de camins. D'úna banda tot el que té a veure amb la gestió del dia a dia, i que s'emmarca sota el paraigües de les comissions bilaterals entre l'Estat i la Generalitat -que tenen a veure amb infraestructures, assumptes econòmics i traspassos pendents- i per altre costat la resolució del conflicte polític. En aquest punt, el president pressionarà Sánchez amb l'informe del Consell d'Europa que reclama no només l'alliberament dels presos sinó la retirada de les euroordres contra els exiliats i la fi de la persecució contra dirigents polítics. "El full de ruta per acabar amb la repressió és complir amb el Consell d’Europa", va afirmar ahir Aragonès durant la recepció als presos indultats. 


Aragonès i Sergi Sabrià, a l'AVE camí de Madrid. / Jordi Bedmar 

Tancar files abans de reactivar la taula

A efectes pràctics, l'entorn del president explica que de la cita d'aquest dimarts se'n sortirà  amb poques concrecions, més enllà de la data per la reactivació de la mesa de diàleg. Les mateixes fonts indiquen que el més probable és que sigui després de les vacances, ja al setembre. Ja no només perquè és la voluntat de Moncloa, sinó perquè es vol "blindar la posició catalana". És a dir, que Aragonès pretén abans reunir el sobiranisme per tancar files i anar a l'espai de negociació amb Madrid amb una sola veu i sense fissures. 

Sobre el primer capítol, segons ha pogut saber aquest diari, a partir d'aquest dimecres els consellers designats per capitanejar les comissions bilaterals, Laura Vilagrà -Transferències-, Jordi Puigneró -Infraestructures- i Jaume Giró -Afers Econòmics- començaran a contactar amb els seus respectius ministres per anar abordant temes pendents. Aquí destaquen qüestions com el traspàs de la gestió de l'aeroport i el port, així com la gestió dels fons europeus Next Generation o el pagament de deutes pendents de l'Estat amb Catalunya. 

Catalunya, subjecte polític

L'os més dur de rosegar serà sens dubte el que té a veure amb l'eterna exigència d'un referèndum pactat. Aviat farà una dècada que el govern Mas el va reclamar a Madrid, com han seguit fent Puigdemont i Torra. Aragonès persistirà en l'intent i la seva intenció és que en els propers dos anys, d'aquí a 2023 que s'han de tornar a celebrar eleccions a Espanya, s'hagin pogut posar les bases i "avançar en els procediments" per encarrilar la futura votació. El punt de partida imprescindible, reconeixen des de Presidència, és aconseguir que el govern espanyol reconegui Catalunya com un subjecte polític. 


Aragonès i Sánchez se saluden a la seu de Foment de Treball. / M. Giralt

Sánchez i la llei del pèndol

Des que ara fa tres anys va arribar a la presidència a través de la moció de censura contra Mariano Rajoy, el discurs de Pedro Sánchez en relació amb Catalunya ha anat basculant com un pèndol. Quan feia pocs mesos que era a la Moncloa, el líder socialista va decidir reunir el Consell de Ministres a Barcelona com un gest d'acostament. La trobada ministerial va ser rebuda amb una contundent concentració de rebuig. Amb tot, el viatge va servir per organitzar una doble trobada a Pedralbes. Una entre Sánchez i Torra i una altra entre els vicepresidents Calvo i Aragonès, la ministra Batet i la consellera Artadi.

Pedralbes i el relator

D'allà en va sortir la famosa Declaració de Pedralbes, que és la casella des d'on Aragonès vol reemprendre la negociació amb l'Estat. Aquell document parlava de "conflicte sobre el futur polític de Catalunya" i enterrava el concepte de "crisi interna de convivència entre catalans" que fins llavors havien utilitzat els dirigents socialistes per referir-se al procés català. El text també apostava per "un diàleg efectiu" que servís per "vehicular una proposta política" en el marc de la "seguretat jurídica". Segon pas endavant, s'obviava qualsevol menció a la Constitució. Durant aquells dies el debat girava entorn a la conveniència de designar un relator que audités la negociació. 

Pocs mesos després, tot allò va quedar en paper mullat. ERC va tombar els pressupostos generals de l'Estat a un Pedro Sánchez que, fustigat per la dreta de Colón, va convocar eleccions i va endurir el to contra l'independentisme, recuperant el discurs de "conflicte de convivència" i plantejant, fins i tot, tornar a penalitzar l'organització de referèndums. L'intent del líder del PSOE de desempallegar-se d'ERC va ser fallit. L'aritmètica sortint del 10-N el va tornar als seus braços. Els republicans va investir-lo per fer realitat el govern PSOE-Podemos a canvi de la creació d'una taula de diàleg. 

Un nou Estatut

El document pactat per la investidura entre el PSOE i ERC recollia que qualsevol acord que sortís de la negociació entre governs seria refrendat pels catalans a les urnes. Fonts socialistes admeten en privat que la seva idea passa perquè aquesta votació sigui sobre un nou Estatut, una oferta que el govern català no compra. 

Amb la investidura de Sánchez començava la primera etapa del desgel. A Catalunya, Junts s'ho mirava amb escepticisme. Malgrat les pegues inicials de Torra, el president va acabar rebent Pedro Sáchez al Palau de la Generalitat per activar la mesa de diàleg. Era 6 de febrer de 2020. El president espanyol va assistir a la cita amb una Agenda pel Retrobament. Una proposta de 44 punts que incloïen un nou model de finançament, la recuperació de la inversió pendent en infraestructures o l'impuls de polítiques socials. Ni rastre de l'autodeterminació i l'amnistia.

Al cap de vint dies, a finals de febrer de l'any passat, es reunia per primera i última vegada la taula de negociació Estat-Generalitat. Molta expectació, molta pompositat, i pocs fruits més enllà d'una fotografia que va donar la volta a Espanya. El compromís va ser reunir aquell espai un cop al mes. Dies després arribava la pandèmia, el pretext perfecte per deixar morir d'inanició la taula de diàleg.