Just quan la situació estava prou calmada, ha irromput Vox per tornar a posar de manifest que el debat de l’avortament no està superat a l’estat espanyol i que els seus dos principals partits, PSOE i PP, tenen diferències sobre la qüestió. Aquest cop ha estat un vicepresident ultradretà qui ha encès la polèmica, per voler que les dones hagin d’escoltar el batec del cor del fetus que duen dins del ventre abans de poder avortar, però durant dècades els populars i els socialistes han protagonitzat la pugna sobre la legislació de la interrupció de l’embaràs. Un conflicte etern amb els drets de les dones com a qüestió de fons.

No va ser fins deu anys després de la mort de Francisco Franco que Espanya no va legislar per primer cop l’avortament. L’any 1985 es va despenalitzar la interrupció de l’embaràs de manera voluntària, però només si es complien tres supòsits: un risc per a la salut de la dona, una malformació en el fetus, o que l’embaràs s’havia produït a causa d’una violació.

El cas, però, és que Coalició Popular, en la qual formava part Alianza Popular —l’embrió del PP—, hi va votar en contra. Bé, no només hi va votar en contra, sinó que se la va titllar de “monument a la hipocresia”. L’any 1985 els populars ja van recórrer al gran protector Tribunal Constitucional. Tot i no tombar la llei, el tribunal de garanties sí que va concloure que algunes parts del text s’havien de modificar.

L’any 2010 el PSOE va promoure una nova llei sobre l’avortament, aquest cop més progressista i amb voluntat ferma de respectar els drets de les dones: ja no es posaven pràcticament condicions i un embaràs es podia interrompre si aquest no superava les 14 setmanes. Sí que hi va haver, però, un element molt polèmic, on es va concentrar, sobretot, la disputa amb el PP. Els socialistes volien —i així ho van fer— que les noies de 16 i 17 anys poguessin avortar sense consentiment dels pares. Ara bé, els progenitors d’aquestes noies havien de ser informats sobre l’avortament en qüestió.

A banda de votar-hi en contra i de manifestar-se de la mà de l’Església, el juny d’aquell any el PP va presentar un recurs d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. Els populars van impugnar diversos preceptes. Entre ells, el que preveu la possibilitat d’avortar en les primeres 14 setmanes per decisió lliure de la dona. El recurs es va presentar l’any 2010, i encara que sembli mentida, som a 2023 i el tribunal de garanties encara no ha resolt sobre aquesta qüestió.

Dos anys després que el PP de Mariano Rajoy aconseguís la majoria absoluta, va escalfar els motors per modificar una altra vegada la llei de l’avortament, per tal de fer marxa enrere i dirigir-se cap a la de 1985. Però la societat espanyola ja havia canviat i l’intent de retallar drets de les dones va originar una enorme crispació, que va resoldre’s amb la dimissió del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón.

Rajoy, però, va prometre modificar la llei de l’avortament, però es va traduir només en una pinzellada: les menors de 16 i 17 anys no només haurien d’informar els seus pares de la seva intenció d’avortar, sinó que havien de comptar amb el seu consentiment. L’executiu actual de Pedro Sánchez, però, ja ha deixat ben clar que vol revertir aquesta mesura que va fer l’anterior inquilí de La Moncloa.

Ara bé, res no fa sospitar que les coses es mantinguin de forma pacífica. L’anterior líder del PP, Pablo Casado, va anunciar quan feia poc que liderava el partit que la seva intenció era tornar a la norma de 1985. Ja amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant de Génova, el partit va afirmar que mantenia els mateixos criteris que l’anterior cúpula. “Creiem que és un error utilitzar l’avortament per dividir la societat”, va dir el president dels populars; a banda de donar a entendre que la posició del partit dependrà també del pronunciament que faci algun dia el Tribunal Constitucional sobre el recurs del 2010.