Feia temps que no podien celebrar res al carrer Génova de Madrid. De fet, Pablo Casado ja estava a punt de començar la mudança. Però avui s’ha produït una alegria, probablement aliena. La de la flamant presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ha arrasat a les urnes i podrà revalidar el càrrec gràcies a l’extrema dreta de Vox, a qui no ha fet fàstics. S'ha quedat a tan sols quatre escons de la majoria absoluta a falta de finalitzar l'escrutini. Les canyes i el seu concepte singular de “llibertat” s’han imposat a les cites de Hegel i Kant. D’aquesta manera, el Partit Popular retindrà la seva joia de la corona, la mateixa que regnen des de fa 26 anys. Però amb un projecte personalíssim que eclipsa l’estratègia de la direcció estatal. De res no ha servit la campanya de l’esquerra ni la participació històrica. Toni Cantó no s’ha perdut la festa i des de les vuit del vespre ja estava a la seu del PP.
De fet, des de les vuit del vespre ja hi havia festa grossa al carrer Génova. Música a tot drap a càrrec del DJ Pulpo, que combinava cançons modernes amb singles d’El Canto del Loco i proclames contra Pablo Iglesias. I s’han confirmat els motius després d’un llarg recompte: Ayuso ha tret 65 escons, més del doble que fa dos anys. És més que els tres partits d'esquerres junts. I en té prou amb l’extrema dreta de Vox per superar el llindar de la majoria absoluta. Amb una abstenció n'hi hauria prou per ser investida. Els ultres de Rocío Monasterio han aguantat els resultats: de 12 a 13 escons. En canvi, Ciutadans encadena patacada rere patacada, cada cop més sonora. Si a Catalunya van perdre 30 escons, a Madrid ho han perdut tot: de 26 a zero en mitja legislatura. Demà serà un dia d’una molt amarga ressaca.
A les esquerres, el panorama ha estat molt diferent: desolador. De fet, com a símptoma, Pedro Sánchez s’ha quedat a La Moncloa seguint el recompte; no ha anat ni a Ferraz ni a la seu d’Ángel Gabilondo. Ha augmentat exponencialment la participació, fins al 75%, però no en el sentit que calculaven. El PSOE s’ha estavellat, de guanyar les passades eleccions amb 37 a obtenir molt menys de la meitat d’escons que Ayuso, amb 24. De fet, són els mateixos que ha tret Més Madrid, que li ha fet el sorpasso en nombre de vots. I la presència de Pablo Iglesias també ha servit perquè Unidas Podemos pugi de 7 a 10 diputats. Però tot plegat ha estat insuficient. Tan insuficient que Iglesias ha acabat abandonant la política.
Tal era l'eufòria a la nit electoral d'Ayuso que, amb tan sols el 25% del recompte, des de l'equip de la candidata ja pensaven en la formació de govern. Des de l'entorn de la presidenta en funcions preveuen "pactes molt ràpids". L'únic obstacle és la constitució de l'Assemblea de Madrid, que no es produirà fins al 8 de juny, però després la idea és formar l'executiu "en un periquete".
I què passa amb Catalunya?
Les primeres conclusions per a Catalunya, en dues direccions. En primer lloc, la temptació de Ciutadans despareix dels plànols de Pedro Sánchez, que es veurà més abocat encara a la majoria progressista d’Unidas Podemos, Esquerra i els partits independentistes i nacionalistes. Segon, això l’obligarà a complir al Consell de Ministres. La primera prova de foc seran els indults als presos polítics. Estan ja a l’espera de l’informe del Tribunal Suprem d’on saltaran a La Moncloa. L’executiu central s’ha compromès durant mesos a no dilatar el procediment. Caldrà veure si resisteix la pressió ambiental, que emergirà de ben a prop, de la Puerta del Sol, no se sap si amb l’extrema dreta dins.