Les connexions entre Isabel Díaz Ayuso i el partit d'extrema dreta alemany ja són en plural. El darrer exemple és el lema de campanya de la presidenta en funcions de la Comunitat de Madrid perquè el Partit Popular s'imposi a les properes eleccions del 4 de maig: 'Socialisme o llibertat', que posteriorment, amb l'anunci de Pablo Iglesias com a candidat d'Unidas-Podemos, també l'ha replicat per 'Comunisme o llibertat'. Doncs bé, el primer és el mateix que va fer servir l'Alternative für Deutschland (AfD), els ultres xenòfobs d'Alemanya, per a les eleccions federals a Turíngia, Saxònia i Brandenburg el 2019.
Els resultats a les urnes en els dos estats de l'est d'Alemanya, Saxònia i Brandenburg, van situar els populistes de l'AfD com la segona força política. Els conservadors i els socialdemòcrates alemanys es van mantenir primers amb un acord. L'ascens de l'AfD va ser meteòric: un 24,5% dels vots, molt per sobre del 8,8% que va obtenir en les anteriors eleccions regionals cinc anys enrere. Per il·lustrar-ho, hem recollit alguns dels cartells que destaquen el mateix late-motiv que Ayuso: 'Freiheit statt Sozialismus'.
Cartell de l'AfD alemany
Cartell de l'AfD Fraktion
Cartell electoral de l'AfD
El programa de l'AfD es basa en el rebuig a l'euro, als rescats als països perifèrics i la defensa del retorn del marc alemany. Demanen una dissolució ordenada i gradual de l'eurozona . Estan en contra de l'avortament i s'oposen a "l'onada d'immigrants arribada a Alemanya". La seva lluita del nacionalisme alemany ha situat aquesta formació en l'òrbita del neonazisme.
La setmana passada, la connexió Ayuso-AfD es va tornar a posar de relleu. "Espanya implementa la política Afd", sota aquesta declaració, el partit d'ultradreta d'Alemanya, acompanyava un tuit amb una fotografia d'una terrassa madrilenya amb totes les taules carregades de persones i sense mascareta. Amb aquesta idea del Madrid de la presidenta Isabel Díaz Ayuso, l'Afd el pren com a referència per motivar el seu electorat i assegurar que les eleccions a la propera tardor seran possibles.
El partit d'extrema dreta, Alternativa per Alemanya (AfD), s'ha convertit en objecte de vigilància per part dels serveis secrets d'aquest país des de principis del mes de març. Cal recordar que a Alemanya no es tolera l'extrema dreta i han decidit enfortir el control en la pressió de les forces de seguretat cap a l'organització ultranacionalista i xenòfoba, que ara podrà ser vigilada de prop amb totes les eines de l'estat de dret.
El govern alemany ha proposat que les eleccions generals se celebrin el 26 de setembre de 2021. Es tractarà d'una convocatòria excepcional, marcada per la pandèmia, però també per tractar-se de les primeres eleccions des de 2005 a les quals no es presentarà la cancellera, Angela Merkel.