Els debats ja no decideixen gaire coses, però serveixen per a prendre el pols a la campanya electoral. Aquesta nit s’ha celebrat el de Telemadrid, l’únic debat de les eleccions del 4-M en el qual participarà la candidata a la reelecció Isabel Díaz Ayuso. I, una mica com volia, s’ha convertit en el principal centre d’atenció, protagonitzant xocs durs amb Pablo Iglesias, però també amb el socialista Ángel Gabilondo i amb Mónica García, candidata de Més Madrid. S’ha situat per sobre i ha anul·lat tant l’extrema dreta de Vox com Ciutadans, que han estat molt desapareguts. Quan han intervingut Rocío Monasterio i Edmundo Bal en el partit, ho han fet sovint en posició de fora de joc. Això sí, la presidenta, amb el seu estil desafiant, altiu i de vegades barroer, n’ha sortit amb alguna rascada del bloc progressista, que ha recosit les ferides durant el debat.
Qui més l’ha collat ha estat Pablo Iglesias. El candidat d’Unidas Podemos l’ha sobrepassat amb una bateria de xifres ben documentades sobre la situació del coronavirus a Madrid o les llistes d’espera, que en canvi Ayuso no tenia gens preparades. Davant d’això, la candidata del PP ha optat per les desqualificacions personals. S’han tirat els morts pel cap, amb la lideressa madrilenya rebatent que “els morts són de tots”. Quan Iglesias li ha preguntat “per què somreia” quan li recordava les xifres, Ayuso li ha etzibat: “Jo somric perquè fa vergonya aliena”. També li ha dit que és “el més mesquí que hi ha a la política espanyola” i “una pantomima que ha vingut a rescatar un projecte polític per a ni tan sols recollir el seu escó”.
També l’ha desafiat Ángel Gabilondo, que si bé no és el millor en els debats, ha trobat la tecla adequada, la gran relliscada de la presidenta madrilenya en la campanya: dir que els de les “cues de la fam” eren “mantinguts subvencionats”. Isabel Díaz Ayuso ha hagut d’apagar el foc: “Es mereixen tot el respecte i atenció”. Li ha recordat que, abans de l’avançament electoral, Gabilondo apuntava per nou Defensor del Poble. “Li puc assegurar que, si de mi depèn, mai no ho serà”, li ha dit sense venir a tomb. El candidat socialista ha començat bastant apagat. Tant que la moderadora María Rey li ha hagut de donar alguna empenta perquè intervingués en el bloc de sanitat. Ha hagut de recordar que ell és el candidat i no Pedro Sánchez: “Jo soc Ángel Gabilondo i em presento jo”. Això sí, Gabilondo ha acabat el debat amb un cop de volant, després de la seva estratègia erràtica de dir que no volia pactar amb Pablo Iglesias. S'ha dirigit al líder de Podemos: "Pablo, tenim dotze dies per guanyar". Ha aclarit després que només demana el suport.
Mónica García, tot i haver-se de presentar davant dels telespectadors --sóc Mónica García, candidata de Més Madrid--, ha fet un paper digne. Ha aprofitat la seva condició de metgessa, per collar la presidenta de la Comunitat de Madrid per la seva gestió del coronavirus. La candidata de Més Madrid s'ha mostrat estupefacta perquè Ayuso no sigui capaç de fer "una mínima autocrítica" quan "les xifres són com són, dramàtiques". Ayuso no s'hi ha encarat tant com amb Iglesias i Gabilondo, però l'ha deixat en fora de joc quan li ha demanat les fonts de les seves dades econòmiques i García no ha estat capaç de donar-hi resposta.
Els més desapareguts i desubicats han estat Rocio Monasterio i Edmundo Bal. La candidata de l’extrema dreta ha tret ja des del minut 3 el tema dels menors migrants no acompanyats, després del seu cartell racista. I ho ha tret a gairebé cadascuna de les seves intervencions. El candidat de Ciutadans s’ha hagut d’enfrontar a les enquestes, que pronostiquen la desaparició de l’Assemblea de Madrid. Tots dos s’han vist eclipsats per la lideressa madrilenya. Això sí, excepte pels MENA, Ayuso ha evitat l’enfrontament amb Vox, a diferència de Ciutadans, amb qui va trencar govern.
Isabel Díaz Ayuso ha intentat exhibir un to presidencial i explotar el seu propi fenomen personal en l’únic debat que participarà. N’ha sortit amb alguna rascada i amb el bloc progressista que s’ha unit, malgrat les diferències evidenciades en temes com la fiscalitat. Res com un enemic extern per a cohesionar les pròpies files.