El govern de la Comunitat de Madrid, encapçalat per Isabel Díaz Ayuso, ha anunciat que recorrerà la recusació que ha apartat el magistrat del Tribunal Constitucional José María Macías de les deliberacions de la llei d'amnistia. Macías, vocal conservador, va ser apartat en pronunciar-se públicament en contra de l'amnistia en un informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la qual cosa propiciava una majoria progressista més àmplia —sis a quatre— en el grup de magistrats que ha de deliberar sobre la constitucionalitat de la mesura de gràcia al Procés. El conseller de Presidència, Justícia i Administració Local, Miguel Ángel García, ha anunciat la decisió aquest dijous en el ple de l'Assemblea de Madrid justificant-la en el fet que "s'expulsa els vocals que no estan disposats a assumir una 'trágala'". El portaveu del govern d'Ayuso també ha carregat contra el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, a qui ha titllat de "ministre 24 del govern de Sánchez".
Miguel Ángel García ha argumentat que es recorrerà la recusació a Macías "en ser una decisió irregular i arbitrària, que no respecta cap procediment i vulnera el dret a la tutela judicial efectiva". Aquest és un intent més d'Ayuso de torpedinar la llei d'amnistia, després que l'Executiu madrileny ja presentés el setembre passat davant el Constitucional un recurs contra la mesura de gràcia, juntament amb la resta d'autonomies governades pel PP. Ho va fer, tal com va afirmar la presidenta Isabel Díaz Ayuso, “en defensa de la igualtat de tots els espanyols davant la llei, la seguretat jurídica i la divisió de poders”. La mandatària popular també va demanar la recusació de tres magistrats del tribunal —Cándido Conde-Pumpido, Juan Carlos Campo i Laura Díez— per la seva “pública i notòria vinculació ideològica amb el PSOE”, partit que va presentar el text, “la qual cosa li inhabilita per a enjudiciar” la seva constitucionalitat.
A finals del gener el Tribunal Constitucional va acceptar la recusació a José María Macías per apartar-lo de totes les deliberacions sobre l'amnistia. Unes deliberacions arran de la qüestió d’inconstitucionalitat promoguda pel Tribunal Suprem i que van ampliar els recursos de totes les administracions autonòmiques que governa el PP i la Castella-la Manxa d'Emiliano García Page. D’aquesta manera, es va reforçar la majoria progressista del tribunal que decidirà sobre la constitucionalitat de l’amnistia, amb sis magistrats progressistes i quatre conservadors. El Constitucional va concloure que, com a vocal del CGPJ, on estava abans de ser nomenat magistrat del TC a proposta de la majoria absoluta del PP al Senat, va poder “tenir coneixement de l’objecte del litigi i formar criteri en detriment de la deguda imparcialitat” i va participar “directament o indirecta en l’assumpte objecte del plet i causa”, en participar d'un informe contrari a la norma —a petició de la majoria absoluta del PP al Senat.
Macías va estudiar l'amnistia des del TC i se'n va pronunciar en contra públicament
El Constitucional va dirimir que l'amnistia va ser “objecte d’una detallada i profunda anàlisi jurídica constitucional” en l’informe del CGPJ en el qual va participar Macías i que hi ha una “clara proximitat temporal” (només van passar quatre mesos) entre l’emissió de l’informe i el recurs del Suprem. “Totes aquestes circumstàncies revelen objectivament una presa de posició jurídica prèvia sobre l’objecte del procés constitucional que, amb independència de quina sigui la seva orientació, justifica l’estimació dels motius de recusació”, va reblar. La decisió del TC arriba arran de la recusació que va presentar Fiscalia General de l’Estat argumentant que, com a vocal del CGPJ, va participar en una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrari” a la norma de l’oblit penal al Procés a través de dos pronunciaments “oficials i públics” que contenien una “crítica demolidora basada en consideracions d’inconstitucionalitat”.
En una primera declaració institucional el 6 de novembre, Macías va mostrar la seva “preocupació i desolació intensa” per la “degradació” que suposaria una amnistia i va assenyalar que “utilitzar una llei singular per envair competències pròpies del Poder Judicial com a mitjà de negociació política” constituïa una “perversió del règim constitucional”. D’altra banda, l’informe que va aprovar el CGPJ el març va concloure que l’amnistia “soscava” el dret a la igualtat, “vulnera” la separació de poders i no justifica la seva adequació a “tots els valors, principis i condicions” de la Constitució.