La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha presentat aquest dijous el nou premi de tauromàquia, una iniciativa que la Fundació Toro de Lidia, el Senat, a on el PP té majoria absoluta, i nou territoris governants pels populars —Andalusia, Cantàbria, Múrcia, País Valencià, Aragó, Castella-la Manxa, Extremadura, Madrid i Castella i Lleó—, engegada com a resposta a la decisió del Ministeri de Cultura, en mans d'Ernest Urtasun (Sumar), de suprimir el Premi Nacional de Tauromàquia al setembre. En la presentació, des de la seu del govern autonòmic madrileny a la Puerta del Sol, Ayuso ha fet una aferrissada defensa de la tauromàquia davant la "censura totalitària" i ha deixat una crítica a Catalunya, més concretament a Barcelona, com al lloc on "van començar".
"L'ofensiva contra la tauromàquia és un atac ideològic a la llibertat, l'art i la festa a Espanya i Hispanoamèrica" i "atempta contra el que és profundament espanyol i les seves arrels", ha afirmat Ayuso, que ha afegit que "la llibertat també és una tarda en una plaça de toros". La presidenta madrilenya ha acusat el govern de Pedro Sánchez i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, de "censurar" de forma "sectària" aquest "art mil·lenari" mitjançant el "pla d'enginyeria social que pretenen imposar als espanyols" que ja van començar, insisteix, amb la seva "llei de memòria selectiva". "Si poguessin, cancel·larien a Picasso i a Goya, a Manolete i a Belmonte, a Lorca i Hemingway, a Orson Welles i a Joaquín Sabina", ha dit.
Ayuso ha anat més enllà i ha assenyalat els territoris a on considera que s'ha avançat en aquesta "censura" envers la tauromàquia: Catalunya, el País Basc i Navarra. "Van començar tancant la plaça de toros a Barcelona, i no hi ha hagut més llibertat per això, tot el contrari", ha afirmat. La presidenta madrilenya fa referència així al tancament de la Monumental, l'última plaça de toros que quedava activa a Catalunya el 2011, quan va entrar en vigor la llei del Parlament de Catalunya que prohibia els toros —i que el Tribunal Constitucional va derogar el 2016, després que el PP recorregués la norma—. La realitat és que a Canàries ja feia més de vint anys que no hi havia toros, arran d'una llei contra el maltractament animal en espectacles del 1991.
El president del Senat i 'El Juli' contra la "cacicada" d'Urtasun
També durant l'acte, el president del Senat, el popular Pedro Rollán, ha afirmat que gràcies a la "cacicada" d'Urtasun de suprimir el Premi Nacional de Tauromàquia, aquest espectacle "viu un rejoveniment com mai havia tingut". "Gràcies", ha conclòs irònicament. Per la seva part, el torero Julián López, 'El Juli', ha clamat contra la "injustícia" de la suspensió del premi per part del ministre Urtasun, a qui ha acusat de pretendre furtar als ciutadans "la llibertat" de poder assistir a l'espectacle "més íntegre i ètic" que existeix.