Com si fos la presidenta de Wuhan, Isabel Díaz Ayuso ha construït un “hospital de pandèmies” en temps rècord: 100 dies. Aquest dimarts, 1 de desembre, la presidenta de la Comunitat de Madrid ha tallat la cinta vermella de l’Hospital Infermera Isabel Zendal, en homenatge a una sanitària morta a causa del coronavirus. L’acte solemne ha comptat amb un buit institucional i del sector. Bé, els sanitaris estaven a la vorera de davant, protestant contra la precarietat de la sanitat pública i la manca de personal. Ayuso ha hagut d'entrar-hi per la porta de darrere per esquivar els manifestants que li demanaven la dimissió.

Isabel Díaz Ayuso s’ha passejat per l'interior d’un hospital buit, sense metges ni pacients. Només hi havia polítics, i tots de la dreta. Hi ha acudit part del govern autonòmic del PP i Ciutadans, l’alcalde José Luis Martínez Almeida, la representant de Vox Rocio Monasterio i fins i tot el cap de l’oposició estatal Pablo Casado. En canvi, no hi ha hagut cap representant del PSOE, ni Unidas Podemos, ni Més Madrid. Tampoc cap representant del Ministeri de Sanitat. Salvador Illa ha excusat la seva absència “per problemes d’agenda”. Tot molt poc institucional.

L'hospital de la polèmica

L’hospital de pandèmies, que s’ha inspirat en l’hospital de campanya d’Ifema, ha estat envoltat de polèmica des del principi. La presidenta Isabel Díaz Ayuso s’ha vantat de l'obra en temps rècord. En la infraestructura hi han treballat 1.350 treballadors de 635 empreses, que durant 100 dies han organitzat tres torns per cobrir les 24 hores dels set dies de la setmana. Segons ha defensat, la presidenta madrilenya ajudarà tot Espanya davant la crisi de la covid i fins i tot servirà per a futures emergències sanitàries. Fins i tot l’ha proposat com a magatzem i centre logístic de les vacunes per tot l’Estat. Serà "un hospital de referència".

Els sanitaris han qüestionat directament la infraestructura. Els sindicats del sector han protestat avui davant l’Isabel Zendal i han escridassat Ayuso. Hi ha dos grans interrogants. El primer, qui en serà el personal? Inicialment es va plantejar que hi treballessin voluntaris. Només n’han aconseguit poc més d’un centenar per a una infraestructura de 1.000 llits. El segon gran interrogant és què se’n farà un cop passi la pandèmia. Té una superfície superior als 800.000 metres quadrats.

Però hi ha més. Malgrat el temps rècord, l’obra arriba tard, quan els hospitals madrilenys ja no necessiten d’aquesta infraestructura, un cop superat el pic de la segona onada. I ni tan sols està del tot operatiu: a partir d’avui només tindrà obert un dels seus quatre pavellons.

Fins i tot Comissions Obreres ha denunciat la mort de dos treballadors en la construcció de l’hospital. El primer després d’una caiguda en altura el passat 1 d'octubre, perquè faltaven proteccions individuals i col·lectives. El segon operari mort, per un infart. No va tenir lloc a les obres, però el sindicat tem que sigui com a conseqüència del ritme accelerat de treball.