La Reial Casa de Correus, ubicada a la Porta de Sol i seu de la presidència de la Comunitat de Madrid, ha obert l’enèsim enfrontament entre Isabel Díaz Ayuso i Pedro Sánchez. El govern madrileny presentarà un conflicte positiu de competència al Tribunal Constitucional contra la voluntat de la Moncloa de declarar l’edifici Lloc de Memòria Democràtica. “Té una llarga història que no es pot reduir a la significació concreta que el govern espanyol pretén donar-li dins de la seva estratègia de reanimar al franquisme”, ha reprovat Ayuso en roda de premsa. I ha denunciat que, amb “memòria sospitosament selectiva”, la Moncloa vulgui “reduir dos segles i mig d’història de l’edifici a només quaranta anys per distreure l’atenció de la greu involució democràtica que està impulsant”.
Tot això es remunta al mes d’octubre passat, quan la Direcció General d’Atenció a les Víctimes i Promoció de la Memòria Democràtica va començar els tràmits per declarar Lloc de Memòria Democràtica l’edifici que va ser Direcció General de Seguretat durant el franquisme al·legant que va ser un “símbol de la repressió, on milers de persones van ser detingudes, interrogades i sotmeses a tortura per motius polítics i ideològics”. “Va assumir un paper fonamental en la vigilància, control i repressió”, actuant com a “policia política al servei del règim” i convertint la “tortura als soterranis de l’edifici en una pràctica habitual amb la qual es buscava atemorir i desmoralitzar els detinguts”.
La Comunitat de Madrid es va oposar a aquesta determinació i va presentar al·legacions per frenar-ho denunciant, entre altres coses, una “important i greu ingerència i pertorbació en el dret de propietat i en la possessió de la Comunitat de Madrid sobre la Reial Casa de Correus i en l’exercici de les seves facultats dominicals” i una “vulneració de les atribucions i facultats de la Comunitat de Madrid en matèria de defensa de la llibertat, la justícia i la igualtat dels ciutadans madrilenys”. Tanmateix, aquesta setmana el Consell de Ministres ha tancat la porta al recurs al·legant que el requeriment “manca de fonament competencial o normatiu” i que no hi ha “cap raó que hi hagi col·lisió” entre declarar-lo Lloc de Memòria Democràtica i el normal exercici de l’edifici. Així mateix, s’escuda en “l’ampli consens internacional existent en el qual la memòria històrica en el cas de les vulneracions greus de drets humans no només no resulta divisiva, sinó imprescindible per a la reparació pública de les víctimes i per a l’aplicació de les garanties de no repetició”.
“La discòrdia, l’amnèsia, la manipulació de la història i el guerracivilisme no venceran”
En aquest context, Isabel Díaz Ayuso ha anunciat que acudirà al TC i ha carregat amb duresa contra els plans de la Moncloa per a la Casa de Correus, un edifici que la presidenta madrilenya ha presentat com el “testimoni de la convivència en pau amb el qual el govern espanyol vol acabar, identificant aquest edifici amb un període de la història d’Espanya que els espanyols van decidir deixar enrere en la Transició”. “El que pretén fer el govern espanyol és insensat i és promoure un sentit guerracivilista contra tot. Si estigués treballant en un altre edifici, ho farien amb un altre edifico, és una qüestió personal del govern espanyol, ha embogit”, ha afegit. “La discòrdia, l’amnèsia, la manipulació de la història i el guerracivilisme no venceran”, ha conclòs.
“Una finalitat commemorativa, d’homenatge, didàctica i reparadora”
El govern espanyol ha impulsat aquesta declaració conforme a la Llei de Memòria Democràtica, que preveu declarar Lloc de Memòria Democràtica als indrets en els quals hagin tingut lloc fets de “singular rellevància per la seva significació històrica o simbòlica” o per la seva “repercussió en la memòria col·lectiva” que estiguin vinculats a la “repressió i violència sobre la població a conseqüència de la resistència al cop d’estat del juliol del 1936, la Guerra, la Dictadura, l’exili i la lluita per la recuperació i aprofundiment dels valors democràtics”. En el cas de la Casa de Correus, la voluntat de la Moncloa és realitzar recursos audiovisuals i digitals explicatius, instal·lar plaques, panells i distintius memorials interpretatius i senyalitzar un punt de reconeixement de les víctimes amb una finalitat “commemorativa, d’homenatge, didàctica i reparadora”.
Una esmena impulsada pel PP madrileny i aprovada a finals de 2024 per blindar la Casa de Correus
A tot això, en l’últim ple del 2024 de l’Assemblea de Madrid, el PP va introduir una esmena a la Llei de mesures per a la millora de la gestió en l’àmbit local i autonòmic de la Comunitat de Madrid per blindar la Reial Casa de Correus. La norma recull l’obligació del govern madrileny de “protegir i preservar la neutralitat, la pluralitat, la concòrdia, el respecte a la veritat i a la història, la imatge institucional, el significat i l’ús actual” de la Seu de la Presidència de la Comunitat de Madrid. A més, el text afegia que en el cas que s’impulsin actuacions que “directament o indirectament perjudiquin o resultin incompatibles” amb aquestes previsions, l’executiu madrileny ordenarà el seu “cessament immediat” i adoptarà les “mesures oportunes per reparar el mal”. Així mateix, establia que la instal·lació de plaques o distintius requeriran “prèvia autorització” de l’executiu madrileny.