Gairebé sobre la botzina, la Comunitat de Madrid ha registrat el recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia. Així ho ha confirmat Isabel Díaz Ayuso aquest dilluns a primera hora, dos dies abans que acabi el termini per acudir al Tribunal Constitucional. La presidenta madrilenya ha esgrimit que la tramitació parlamentària de la norma de l’oblit penal “ha infringit” preceptes de la Constitució i del reglament del Congrés i “ha donat com a resultat una reforma encoberta de la Constitució, cosa que no passa ni en les dictadures”. Durant un esmorzar a “Nueva Economía Fórum”, Isabel Díaz Ayuso ha sostingut que la llei d’amnistia és “arbitrària i obscenament inconstitucional”, suposa “un altre pas més de Sánchez en la seva operació de destrucció de l’estat de dret per continuar al poder per la mínima” i va ser escrita “al dictat dels que van intentar fer un cop d’estat a Catalunya”. Just la setmana passada, el PP va registrar el seu recurs d’inconstitucionalitat, que s’admetrà a tràmit el pròxim 24 de setembre amb el magistrat conservador José María Macías com a ponent.
A més, la Comunitat de Madrid, igual que el PP, ha demanat la recusació del president del TC, Cándido Conde-Pumpido (que va ser fiscal general de l’Estat amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa), i dels vocals Juan Carlos Campo (exministre de Justícia) i Laura Díez (exdirectora general d’Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica). La causa: “La seva vinculació pública i notòria amb el PSOE, el partit que va presentar sol l’amnistia, cosa que els inhabilita per enjudiciar la constitucionalitat de la llei”, ha assenyalat Ayuso. La setmana passada, Campo va anunciar que s’abstindrà en el debat sobre l’admissió a tràmit de la qüestió d’inconstitucionalitat presentada per la Sala Penal del Suprem, que s’estudiarà demà. Ayuso també ha reconegut que ha “perdut l’esperança” en el TC, però ha verbalitzat “l’obligació” de treballar perquè s’hi pronunciï. “No es tracta de confiar-hi o no, es tracta de fer el correcte davant una ruptura de la separació de poders i un abús contra l’estat de dret”, ha sostingut. “Si algú vol fer l’incorrecte, que siguin altres”, ha conclòs.
“Com pensen que ens podem empassar la mentida que això es fa per la convivència si sabem que tots els socialistes abominaven de l’amnistia perquè era clarament inconstitucional?”, s’ha preguntat Isabel Díaz Ayuso. “No ens quedarem de braços plegats davant l’acte més gran de corrupció política que s’ha perpetrat en la història de la democràcia i farem tot el que estigui al nostre abast perquè no puguin abusar de la Constitució i enfonsar Espanya”, ha afegit.
“Crea un estatut privilegiat per als dirigents d’una comunitat autònoma en concret”
L’equip d’Isabel Díaz Ayuso no ha facilitat el document íntegre del recurs d’inconstitucionalitat per conèixer els arguments jurídics que esgrimeix la Comunitat de Madrid i la nota de premsa remesa als mitjans de comunicació es limita a ressenyar les línies mestres de l’informe que va emetre l’Advocacia General de la Comunitat de Madrid. En la seva argumentació, assenyala que l’amnistia afecta els “pilars bàsics” de la Constitució i defensa que l’estat de dret “no pot funcionar correctament si les administracions regionals no operen sota les mateixes regles constitucionals”. El govern madrileny considera que “no es pot admetre” una llei que “crea un estatut privilegiat per als dirigents d’una comunitat autònoma en concret”, que “empara conductes contràries a dret”, que “trenca amb el principi d’igualtat” i que suposa una “ruptura de la separació de poders”.
Els governs de l’Aragó, de Múrcia i d’Andalusia se sumen i presenten els seus recursos al TC contra l’amnistia
Entre avui i el dimecres, les comunitats autònomes presidides pel PP aniran presentant en cascada tots els recursos anunciats contra la llei d’amnistia. Qui també ha fet el pas aquest matí ha sigut l’Aragó. Els dos motius principals que esgrimeix l’executiu presidit per Jorge Azcón són la “vulneració del principi d’exclusivitat i independència del poder judicial i de la separació de poders” i la “vulneració dels principis d’igualtat, legalitat, seguretat jurídica, seguretat i interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics”.
El text presentat pel govern de l’Aragó sosté que l’amnistia suposa una “fallida total de l’estat de dret” i la “substitució del poder judicial pel poder legislatiu” i atorga una “impunitat que no està emparada en la Constitució”. I què legitima el govern de l’Aragó per interposar un recurs d’inconstitucionalitat? Segons l’executiu, l’amnistia “afecta els interessos aragonesos derivats de les relacions històriques, econòmiques, socials i culturals que l’Aragó manté amb Catalunya” i “incideix en la unitat de la nació espanyola, de la qual formen part Catalunya i Aragó”.
Per la seva banda, Fernando López Miras ha confirmat aquest matí en una entrevista a Herrera en COPE que el govern de Múrcia també registra avui el recurs al Constitucional. Els seus arguments són que “genera desigualtat entre espanyols”, “vulnera la separació de poders” i “permet que es puguin cometre delictes en funció d’on es visqui i a qui es voti”.
Finalment, Juanma Moreno Bonilla ha anunciat que la Junta d’Andalusia registra avui el recurs al TC pel “deure moral d’actuar per defensar l’interès general” davant d’un “atropellament al dret fonamental” de la igualtat. “Andalusia no pot mirar cap a un altre costat i utilitzarem tots els recursos al nostre abast perquè cap ciutadà sigui més que un altre”, ha afirmat. “La llei està per sobre de tothom i ningú pot estar per sobre de la llei”, ha conclòs.
El Parlament de Cantàbria també acudeix al TC: “L’amnistia no supera cap conflicte, sinó que el perpetua”
Més enllà dels governs autonòmics, el Parlament de Cantàbria, les Corts de l’Aragó i l’Assemblea Regional de Múrcia són les tres cambres autonòmiques que han aprovat presentar recursos al Constitucional. I la primera a registrar-lo ha estat la càntabra. “Amb aquest recurs que s’ha presentat, es vol defensar la igualtat dels càntabres i frenar l’abús que suposa aquesta llei, una llei que entenem que no tanca ferides, que no deixa enrere una etapa, que no supera cap conflicte, sinó que ho perpetua”, ha sostingut la presidenta del Parlament de Cantàbria. María José González Revuelta ha defensat aquesta decisió “excepcional” al·legant que “la Constitució prohibeix, literalment, els indults generals” i que, en canvi, “la llei d’amnistia en té tots els elements”. D’altra banda, fonts de l’Assemblea Regional de Múrcia han confirmat a ElNacional.cat que també han registrat el recurs al TC, però no n’han donat més detalls.
La Generalitat Valenciana aprova d’urgència acudir al Constitucional
D’altra banda, just aquest mateix dilluns a la tarda, la Generalitat Valenciana es reunirà de manera extraordinària per aprovar la presentació del recurs contra l’amnistia. El 24 d’agost passat, el Consell Jurídic Consultiu hi va donar llum verda al·legant que “hi ha prou arguments” perquè el Tribunal Constitucional s’hi pronunciï. La vicepresidenta valenciana, Susana Camarero, va destacar la “unanimitat” al si del Consell, “compost per persones triades pels diferents partits polítics”, que van considerar aquest recurs com una “qüestió clau de consens i de Comunitat”. “El president està presentant el recurs en nom de tots els valencians per evitar que hi hagi una Espanya de primera per als que decideixen delinquir i malversar els diners públics i una altra per a la resta”, va rubricar.