En menys de 48 hores, José María Aznar López, ha passat d’aparèixer a la portada impresa d’El País en el titular “Aznar nega la corrupció del PP en una sessió tempestuosa”, a fer-ho en aquest altre: “González i Aznar reivindiquen la Constitució i demanen lleialtat”. En el text a sota del primer titular assenyalaven dues mentides de l’expresident del govern espanyol i expresident del PP. En el segon és tractat com un estadista, un pròcer, un patrici. Crida l’atenció.
González i Aznar van ser protagonistes aquest dijous d’una tertúlia, organitzada per El País (“amb el patrocini de Toyota”, com l’antiga copa intercontinental de futbol), per commemorar el 40 aniversari de la Constitució espanyola. Hi dediquen cròniques tots els diaris impresos de Madrid fora de La Razón. El resum de la cosa són dues idees. Una, la Constitució del 1978 és “el millor que li ha passat” a Espanya en la seva història recent. Dos, la “deslleialtat constitucional” de l’independentisme català és el pitjor problema d'Espanya en la seva història recent. Crida l’atenció.
El monotema
La resta del debat, segons les cròniques, han insistit un cop i un altre i un més que, malgrat les diferències grans entre els dos mandataris, cap mai va trencar “les regles del joc”; que “la sobirania nacional del poble espanyol no es qüestiona”; que “no hi ha democràcia per sobre de la llei”, etcètera, sempre en al·lusió a l’independentisme. És a dir, que en gairebé dues hores de debat sobre el 40 aniversari de la Constitució, l’únic material constitucional que s’ha debatut és la unitat d’Espanya. S’han quedat en l’article 2 i en el 8, un abans que arrenqui el títol primer, “dels drets i dels deures fonamentals”. Potser és una amonestació a les intencions de Pedro Sánchez de reformar la Constitució. Potser és que la resta de la Carta Magna no els interessa. Crida l’atenció.
També crida l’atenció l’evolució d’Aznar respecte a la Constitució. El febrer del 1979 es queixava en un article: “tal com està redactada, els espanyols no sabem si la nostra economia serà de lliure mercat o, per contra, lliscarà per perillosos pendents estatificants i socialitzadors, si podrem triar lliurement l'ensenyament que volem per als nostres fills o ens dirigim cap a l'escola única, si el desenvolupament de les autonomies es farà amb criteris d'unitat i solidaritat o prevaldran les tendències greument dissolvents amagades en el terme ‘nacionalitats’ (...)”. Sí, és un dels mil comentaris fàcils al respecte, com també ho és recordar que, al Congrés, dels sis vots en contra de la Constitució cinc eren d’Alianza Popular. Crida l’atenció.
Una bola (més)
Les portades dels diaris antigovernamentals d’aquest divendres són, efectivament, antigovernamentals. Continua el monogràfic sobre la tesi doctoral de Sánchez a l’ABC (també li donen molta preferència El Mundo i La Razón). El president del govern acudirà al Senat a explicar-se sobre el cas, cosa que es presenta com una batalla guanyada per l’aguerrida premsa d’oposició.
Dues perles (que també criden l’atenció). Una: El Mundo enganya amb el seu titular principal. Qualsevol persona de seny i amb un mínim de vida viscuda sap que un deute no és “perpetu”. És una contradicció colossal. Si és perpetu vol dir que de fet no l’has de pagar. És mala peça al teler, perquè juga amb el tòpic dels catalans roïns i perquè ara vés a explicar-ho a la gent, això de la contradicció.
Dues: la campanya contra el presumpte plagi de la tesi doctoral de Sánchez ha fet pujar el preu del llibre a Amazon de 19,90 euros a 110. Se n’han venut deu, segons La Razón.