Avui ha estat el torn de José María Aznar al judici dels papers de Bárcenas. Ha comparegut com a testimoni, telemàticament, a l’Audiència Nacional. L’expresident del govern espanyol ha negat tots els extrems, des de tenir coneixement d’una suposada caixa B fins a haver rebut sobresous o haver ordenat compensacions econòmiques. Però només ha posat la mà al foc per ell. L’exdirigent del PP ha comparegut amb el seu estil habitual, xulesc i desafiant, enfrontant-se amb els advocats de les acusacions particulars. Entre ells Gonzalo Boye, de qui ha subratllat que és advocat de Carles Puigdemont. Però també amb la resta. “Vinc en condició de testimoni, no de tertulià”, ha respost a les seves reiterades preguntes. Com a testimoni, de la mateixa manera que Mariano Rajoy, té l'obligació de dir la veritat. En cas contrari, podria enfrontar-se a conseqüències penals.

Ja al principi de la seva declaració, l’expresident del PP ha deixat clar que “no coneixia cap comptabilitat paral·lela” al partit. “Ni coneixia aquest papers, ni els conec, ni tinc cap indici sobre el seu fonament ni justificació”, ha respost Aznar a les preguntes reiterades. De la mateixa manera, ha assegurat que mai no va rebre “cap sobresou” ni va autoritzar cap pagament extracomptable, perquè no era la seva “funció” autoritzar pagaments. “Jo no he conegut mai cap estructura paral·lela”, ha reiterat durant tota la declaració. Només tenia constància d’una sola comptabilitat, l’oficial, que es remetia puntualment al Tribunal de Comptes.

 

Això sí, l’expresident del govern espanyol només ha posat la mà al foc per ell, no pels demés. Preguntat en aquest sentit per les acusacions, ha fet gala del seu estil: “No sé el que ha fet la resta, ni m’importa. Ni sé el que han fet els meus successors, ni m’interessa”.

Algunes coses les recordava i altres, sorprenentment, ni les recordava. És el cas de la denúncia que va presentar contra el diari El País el 2013 després de la publicació dels papers de Bárcenas. “No ho sé, francament; no lo puc contestar. És possible”, ha respost quan li ha preguntat l’advocat d’Izquierda Unida. Tampoc no recordava que va ser desestimada.

Les topades amb els advocats han estat constants. Al primer, de l’associació ADADE, li ha recordat que ha defensat el PSOE en causes com la Gürtel. Al segon, que té entre els seus clients diputats socialistes a les Corts Valencianes. I al tercer, Gonzalo Boye, que és l’advocat del president Carles Puigdemont i del narcotraficant Sito Miñanco. A la tercera, el president de la sala l’ha hagut de tallar i cridar l’atenció: “Aquestes qüestions no interessen en absolut”. Aznar ha fet gala del seu estil desafiant: "Per molt que em facin la mateixa pregunta de 500 maneres diferents, seguiré responent el mateix”.

Què es jutja?

L'objecte d'aquesta peça és el pagament de la reforma d'una part de la seu del Partit Popular, al carrer Génova 13 de Madrid, amb 900.000 euros de diner negre procedents de la caixa B del partit, on entraven ingressos irregulars de grans empreses i també en sortien sobresous als principals càrrecs del partit. Una comptabilitat paral·lela que es va prolongar, com a mínim, dues dècades. El judici també busca esclarir si el PP va cometre delicte fiscal en no declarar les donacions presumptament il·legals d'empresaris i si Luis Bárcenas, llavors tresorer de la formació, va quedar-se amb una part d'aquests diners. Està previst que el judici s'allargui fins al mes de maig. 

Qui està acusat?

Luis Bárcenas és el principal acusat. Complint ja una condemna de 29 anys de presó per la primera època de la Gürtel, ara s'enfronta a cinc anys més pels delictes d'apropiació indeguda, contra la Hisenda Pública i falsedat documental. L'acompanyen al banc dels acusats l'exgerent del PP Cristóbal Páez i tres responsables de la constructora que va dur a terme les obres de Génova. Però el PP com a organització s'enfronta a una nova condemna com a responsable civil subsidiari dels delictes investigats. En canvi, no s'han assegut al banc dels acusats, però sí al dels testimonis, persones clau com els expresidents José María Aznar i Mariano Rajoy; els exsecretaris generals María Dolores de Cospedal, Javier Arenas, Francisco Álvarez Cascos i Ángel Acebes, o l'expresident del Senat Pío García Escudero, entre altres.