El president del govern espanyol el 2003, José María Aznar, va donar suport a la intervenció armada d'una coalició de països liderada pels Estats Units contra l'Iraq sota el supòsit que aquell país, governat llavors pel dictador Saddam Hussein, tenia armes de destrucció massiva.
Més de 15 anys més tard i quan encara no han aparegut aquestes armes, un llibre revela que Aznar va ser informat per l'oficina d'espionatge espanyol, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), de la inexistència de les armes i que aquest va ignorar l'avís per secundar la iniciativa nord-americana d'atacar l'Iraq com a revenja per l'atemptat contra les Torres Bessones de Nova York el 2001.
Així ho avança El Confidencial Digital, que reprodueix un diàleg aparegut al llibre Destrucción masiva. Nuestro hombre en Bagdad, del periodista Fernando Rueda i d'aparició imminent, on l'espia José Antonio Bernal, assassinat posteriorment a l'Iraq, va confessar al seu pare que el CNI havia arribat a la conclusió sobre el terreny que no existien les armes que, suposadament, motivaven la guerra, i que així es va informar José María Aznar. El president espanyol, segons aquest testimoni, hauria ignorat l'avís i va seguir amb la seva tesi pública sobre la necessitat d'intervenir per destruir l'esmentat armament.