"Només Suárez, González i Aznar han estat capaços d'aglutinar majories" sentenciava Albert Rivera en l'assemblea de Ciudadanos de febrer, on el partit va abraçar el liberalisme progressista. Ni rastre de Mariano Rajoy en un discurs on Rivera dibuixava el referent a seguir en l'espectre del centre-dreta. Una anècdota que el temps ha demostrat com el rerefons de les múltiples afinitats entre l'expresident José María Aznar i el dirigent català: rebuig a la gestió de Rajoy amb la corrupció al Partit Popular, a les polítiques impositives del seu govern, i ara també, a la línia de contra l'independentisme. 

"A Catalunya hi ha hagut un dèficit de política. Els partits constitucionals han deixat un marge enorme per a la política secessionista i quan els buits existeixen, els cobreixen d'altres" denunciava l'expresident d'honor del PP a la cadena SER aquest dimarts. Les paraules eren disparades com dards contra l'executiu central, després que fa uns mesos el mateix Aznar carregués contra la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría perquè, segons ell, havia renegat de la campanya de recollida de firmes per tombar l'Estatut i la descoordinació amb el PSOE.  

La qüestió és que Aznar feia mesos es venia reivindicant com un dels defensors de la línia dura contra l'independentisme. Primer, instant al febrer d'aquest any Rajoy que apliqués l'article 155 de la Constitució amb Catalunya; segon, recordant-li al president espanyol al juny el "deure" d'actuar contra la celebració del referèndum per la "deslleialtat" del Govern català; i tercer, exigint al cap de l'executiu central a principis d'octubre que actués o convoqués eleccions a Espanya perquè els ciutadans decidissin qui havia de fer front a d'aquesta "conjuntura crítica". 

Així les coses, el pioner en recollir el guant de les demandes de l'expresident no va ser Rajoy, sinó el propi Rivera, qui es va posicionar a favor de l'aplicació de l'article 155 per convocar eleccions des que es van celebrar els plens del Parlament que van aprovar les lleis de desconnexió –dies 6 i 7 de setembre. Precisament, una línia dura amb Catalunya que li hauria ajudat als rèdits electorals segons el CIS d'octubre, que il·lustrava un creixement de la formació en almenys 4'5%, en un període en què la Moncloa encara no s'havia decidit pel 155 davant dels dubtes del PSOE.

Davant d'aquest escenari, Aznar no s'estava d'elogiar la línia de la formació taronja, partit que aquest mateix dimecres tornava a instar el govern central a actuar contra el "xantatge" de l'aturada de país, en contra del 155 i els empresonaments cautelars a membres del Govern destituït. L'expresident anava inclús més enllà, i advertia Rajoy dels perills que la Generalitat tornés a mans del independentistes després dels comicis del 21-D. "Si el dia 22 de desembre estem com abans de la intervenció del 155, estarem tots pitjor, inclús els catalans", es despatxava Aznar des de les ones.

La intervenció de l'autogovern, el pal, no és l'únic ítem que uneix l'expresident d'honor del PP i dirigent de la FAES amb el president de Cs. També, la solució, la pastanaga, i el rebuig que la reforma de la Constitució es faci per fer content el sobiranisme, com amb la reforma federal del PSOE. "Una Espanya federal és menys que una Espanya autonòmica" denunciava Aznar després que la Moncloa fes la concessió al secretari general Pedro Sánchez, a canvi del seu suport en l'aplicació del 155, obrint una comissió que a principis de l'any vinent s'hauria de posar en marxa.

Tanmateix, Rajoy podria deixar en escac als seus dos principals crítics. En primer lloc, perquè el Govern espanyol no descarta ja reactivar l'article 155 si la Generalitat torna a "instal·lar-se a la desobediència". I en segon terme, perquè aquest dimecres Santamaría ja va advertir que la reforma constitucional aniria més de "Juncker que de Junqueras". És a dir, que la modernització de la Carta Magna seria en sentit ampli i amb les mateixes cessions per al conjunt de les comunitats, i no per oferir una resposta que acontenti al sobiranisme amb el dret a decidir.