El Parlament de Catalunya va quedar dissolt aquest dimarts amb la publicació del decret de convocatòria d’eleccions per al 12 de maig al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). D’aquesta manera, clou la legislatura que ha estat la més llarga des del 2010, ja que ha tingut una duració de tres anys i set dies entre la data de la sessió constitutiva (12 de març de 2021) i la de dissolució (19 de març de 2024). Al mateix temps, es tracta d’una de les legislatures en què s’han aprovat menys lleis: han prosperat un total de 26, de les quals només una desena són a iniciativa del Govern. El rècord el té la novena legislatura (21 lleis), però la seva durada va ser molt curta: un any, nou mesos i 17 dies. Aquesta catorzena empata en nombre de normes legislatives a l’onzena, però aquesta última va ser més curta perquè va durar dos anys i un dia.
La catorzena legislatura destaca, entre altres, per haver tingut dues presidentes de la cambra —Laura Borràs, del 12 de març de 2021 al 28 de juliol de 2022; i Anna Erra, del 9 de juny de 2023 fins a l’actualitat; fet al qual cal sumar la interinitat d’Alba Vergés, que va assumir les funcions de la presidència entre el 28 de juliol de 2022 i fins a l’elecció d’Erra—. D’altra banda, hi ha hagut vuit grups parlamentaris: el PSC, amb 33 diputats; seguit d’Esquerra Republicana, amb el mateix nombre d’escons; Junts (32 fins a l’expulsió de Cristina Casol); Vox (11 fins a la sortida com a diputat no adscrit d’Antonio Gallego); la CUP (9); els comuns (8); Ciutadans (6) i el Partit Popular (3). Cal afegir que, tot i ser tècnicament la tretzena legislatura, se la va denominar catorzena després d’un acord a la cambra del juny de 2021 perquè la legislatura del 6 de desembre de 1932, durant la Segona República, sigui considerada la primera de la història.
Aquest període legislatiu també va arrencar amb una majoria independentista definida —els 74 diputats d’Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP—, que es va constatar amb la investidura de Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat el 21 de maig de 2021. Això no obstant, aquesta geometria es va anar desdibuixant amb els anticapitalistes rebutjant els pressupostos per al 2022 i, més endavant, amb la sortida dels juntaires de l’executiu de coalició l’octubre de 2022. Això va deixar el Govern d’Esquerra amb una minoria de 33 diputats en un Parlament de 135 escons, fet que sovint ha hipotecat l’aprovació de les seves lleis. De fet, els republicans van recórrer al PSC i els comuns per tirar endavant el seu segon (i últim) pressupost del mandat, i el tercer —que va fer decidir a Aragonès que era el moment d’anar l’avançament electoral— no va prosperar perquè els comuns es van desmarcar amb el Hard Rock.
Les lleis que el Parlament ha aprovat durant la catorzena legislatura
Des del 1980 fins a l’actualitat, el Parlament ha aprovat 759 lleis, 26 de les quals durant la darrera legislatura. Aquesta catorzena legislatura ha estat la més duradora (tres anys i set dies) des del 2010: la legislatura del primer Govern d’Artur Mas va durar un any, nou mesos i 17 dies; la del seu segon executiu es va estendre dos anys, set mesos i 19 dies; la del Govern Puigdemont, dos anys i un dia i, la de Quim Torra, dos anys, 11 mesos i cinc dies. A més d’aprovar 26 lleis, la cambra ha celebrat 72 plens des del 12 de març de 2021 —entre els quals, tres debats de política general i set debats monogràfics— i ha validat 39 decrets llei.
Retornant a les 26 lleis, una desena d’elles han estat a iniciativa del Govern —de les quals, dos eren decrets llei que es van tramitar com a projectes de llei—. Les altres 16 corresponen a 14 dels grups parlamentaris, una del Conselh Generau d’Aran i, la darrera, fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre universitats. De les 10 que han prosperat a iniciativa de l’executiu, quatre tenen a veure amb els pressupostos: la llei dels comptes per al 2022 i 2023 i les seves respectives lleis d’acompanyament. Els de 2022, amb el conseller Jaume Giró al capdavant d’Economia i Hisenda, van aprovar-se en el temps i forma escaient (a finals de desembre de 2021) amb el ‘sí’ d’ERC, Junts i l’abstenció dels comuns. Els de 2023, ja amb Junts fora del Govern i amb Natàlia Mas Guix liderant Economia, es van aprovar el 10 de març d’aquell any amb un nou soci: el PSC. A més, els de Jéssica Albiach van passar de l’abstenció al ‘sí’. Pel que fa als pressupostos de 2024, el Govern comptava amb 66 vots (havia tornat a pactar amb els socialistes) i tenia com a ‘pla A’ repetir amb els comuns. També va negociar amb Junts (31) —converses que van embarrancar per l’impost de successions— i la CUP (9) —que va donar carpetada a les negociacions amb els republicans després del pacte amb el PSC—.
De les sis lleis restants, destaca la llei de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat, iniciativa del Departament d’Economia de Giró, per fer front a les obligacions legals de treballadors públics en un procés judicial o administratiu per aquelles accions dutes a terme en exercici del seu càrrec o les seves funcions. La normativa permet, entre altres, cobrir les fiances del Tribunal de Comptes imposades a 34 alts càrrecs de la Generalitat per l’acció exterior entre el 2011 i 2017. Hi van votar a favor ERC, Junts, la CUP i, parcialment, socialistes i comuns. A finals de desembre de 2022, la cambra també validava la llei de la ciència, impulsada ja l'anterior mandat, amb els vots de tots els grups, excepte l’abstenció dels cupaires i el ‘no’ de Vox.
A més, l’executiu va aprovar la creació de la comarca del Lluçanès el maig de 2023 (amb el suport d’ERC, Junts, la CUP i comuns); una llei per a la reducció de la temporalitat (amb l’aval de tots els grups, a excepció de la CUP, que va votar-hi en contra, i del PP i Vox, que es van abstenir); una norma de foment de l’associacionisme el desembre de 2023 amb el ‘sí’ del PSC, ERC, Junts, la CUP, comuns i Cs; i la llei de composició del Consell d’Educació de Catalunya amb els vots del PSC, Esquerra, Junts, la CUP i els comuns.
Respecte a les 14 aprovades a instància dels grups parlamentaris, destaca la llei per a la protecció de la llengua catalana a l’ensenyament no universitari i que busca evitar la imposició del 25% de castellà. Es va acordar entre el PSC, Esquerra Republicana, Junts i els comuns el juny de 2022. De la llista, també cal mencionar la llei de mesures urgents per combatre la situació de sequera que va presentar Junts per Catalunya i que es va aprovar el maig de 2023 amb el suport dels socialistes, republicans, Ciutadans i el PP. Encara entre aquestes lleis, hi ha la relativa a l’ampliació de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional (ERC, Junts, CUP i comuns); la que té a veure amb el combat contra les ocupacions il·legals d’habitatges (Junts); la de modificació del Fons de Transició Nuclear (PSC) o la d’escoltisme (Esquerra, Junts i la CUP).
La fi de la legislatura fa decaure 71 lleis en tramitació
Al mateix temps, un dels efectes immediats de la dissolució del Parlament és que decauen les iniciatives que hi havia en tràmit, les propostes de resolució, les sol·licituds de compareixença o també els treballs de les ponències i comissions d’investigació. En matèria legislativa, es ‘perden’ 17 projectes de llei del Govern, 49 proposicions de llei dels grups parlamentaris i cinc propostes de proposicions de llei per dur al Congrés dels Diputats. Entre les que cauen, destaca la llei de l’impost per a les grans embarcacions de l’executiu, la llei de l’audiovisual, la de l’Agència Integral Social i Sanitària o la proposta de reforma del reglament conjunta d’Esquerra Republicana i la CUP —que incorpora la inclusió del vot telemàtic o la possibilitat d’impedir discursos d’odi—.
Quins diputats queden?
Des del dimarts, el Parlament de Catalunya ha passat de 135 a 23 diputats. Quan la cambra està dissolta, entre el finiment d’una i la constitució de la següent hi ha la Diputació Permanent, l’òrgan que s’encarrega d’acordar, per exemple, les compareixences del Govern davant fets molt rellevants, exercir el control dels decrets llei o autoritzar suplements de crèdit per raons urgents i justificades. La Diputació Permanent, actualment, està formada per sis diputats del PSC (Salvador Illa, Alícia Romero, Raúl Moreno, Assumpta Escarp, Ferran Pedret i David Pérez), sis d’Esquerra Republicana (Josep Maria Jové, Marta Vilalta, Jordi Orobitg, Raquel Sans, Alba Vergés i Ruben Wagensberg), sis de Junts (Albert Batet, Mònica Sales, Josep Rius, Anna Erra, Aurora Madaula i Francesc de Dalmases) i un per a cadascun dels partits restants (Joan Garriga, de Vox; Xavier Pellicer, de la CUP; Jéssica Albiach, dels comuns; Carlos Carrizosa, de Cs; i Alejandro Fernández, del PP).
El ple de la cambra catalana al complet no es reunirà, doncs, fins a la constitució de la quinzena legislatura. A partir de la data de les eleccions (12 de maig), el Parlament s’ha de reunir en un termini màxim dins dels 20 dies hàbils següents. Aquest període acaba el 10 de juny. En la primera sessió, els 135 parlamentaris triaran la composició de la Mesa de la cambra: la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries que la integren.