Segueix l'escàndol per les gravacions que l'exvedet Bárbara Rey va fer de les converses que mantenia amb el rei emèrit, Joan Carles I, durant els anys que presumptament van mantenir una relació personal. En total, Bárbara Rey va cobrar almenys 25 milions de pessetes i contractes amb TVE el 1994, quan va dur a terme el seu primer xantatge a l'emèrit, a canvi de no fer públiques unes imatges junts, que fa només dues setmanes es van publicar en una revista neerlandesa. Aquest primer pagament no va ser prou, i el 1995, 1996 i 1997 en va demanar més. Precisament, el 1997 es va consumar el segon gran xantatge, en concret, van ser 600 milions de pessetes. Segons revela l'ABC, l'artista va recórrer al fotògraf Santiago Arriazu, que va elaborar un dossier 103 pàgines que contenia les transcripcions de les converses que Bárbara Rey havia gravat a Joan Carles I, tant en àudio com en vídeo. El diari apunta que es tractava "d'un reportatge que podia publicar-se i així es va fer arribar a un emissari del Rei".
El fill de Bárbara Rey, Ángel Cristo, va viatjar fins a Totana, al domicili familiar de l'actriu, per agafar les cintes, que estaven amagades a l'interior del sofà. Abans de lliurar tota la informació al Centre Superior d'Informació de la Defensa (Cesid) —precursor de l'actual CNI— va encarregar fer "vuit còpies", posteriorment, va demanar fer-ne 3 més "perquè les volia per a altres persones". El fill de Rey es va quedar amb una de les còpies, i la resta es van repartir entre persones de la seva confiança a qui els va dir que les guardessin "per si em passa alguna cosa".
Dossier de les converses
El dossier elaborat per Santiago Arriazu, que inclou el contingut dels àudios revelats durant els últims dies, es va acompanyar d'una cinta en la qual se'n podien escoltar alguns. El que va rebre aquest material va ser el llavors secretari d'Estat de Seguretat del primer govern de José María Aznar, Ricardo Martí Fluxá. El diari assenyala, que "en veure-ho es va escandalitzar, perquè era la primera vegada que l'Estat tenia davant tota la magnitud del cas". La conclusió a la qual van arribar és que no es podia publicar i, per tant, "calia negociar".
L'acord entre Bárbara Rey i l'estat espanyol es va signar abans de l'octubre del 1997 per 600 milions de pessetes, 100 a l'inici i 50 milions l'any durant una dècada, amb un pagament mensual. Pel que fa al segon contracte, també va fer xantatge amb unes fotografies en les quals se'ls veu a tots dos menjant un arròs al jardí de la casa de Boadilla del Monte de l'actriu. Entre els vídeos que guarda Rey n'hi ha dos que estan gravats a la seva habitació, i tot i que, la imatge "és dolenta" l'àudio, si que se sent bé. De fet, alguns dels àudios publicats per OK Diario els últims dies són d'aquestes gravacions. Joan Carles I va parlar amb el llavors president del govern espanyol, el popular José María Aznar, sobre l'acord al qual havien arribat. Aznar es va mostrar indignat davant aquesta situació.
Després de l'acord signat amb Joan Carles, el servei d'intel·ligència, després d'espiar Bárbara Rey va saber que hi havia més còpies, i que una d'elles es va guardar en un maletí amb clau. Els intents per provar de recuperar aquest material va fracassar, tot i que, després d'accedir a la casa de l'actriu van aconseguir esborrar una cinta.