Segon revés en el cas Negreira. L'Audiència de Barcelona ha donat la raó al FC Barcelona i sosté que no ha comès suborn en el cas Negreira, delicte que va afegir el jutge instructor, Joaquín Aguirre, contra el parer de la Fiscalia, segons una resolució comunicada aquest divendres. A més del club, també queden exonerats els expresidents del Barça Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu i el president Joan Laporta i els exdirectius Albert Soler i Òscar Grau. El magistrat sostenia aquest delicte en considerar que l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira era funcionari, i per tant en pagar-li per fer informes 7,6 milions d'euros entre el 2011 al 2018, se'ls podia imputar el delicte de suborn, inclòs a Negreira. El tribunal descarta que sigui funcionari, i ara el cas Negreira continua pels delictes d'administració deslleial, corrupció esportiva i falsedat de documents. Fins ara, el jutge només ha citat a declarar com a investigat el número dos dels àrbitres, que es va acollir al seu dret a no declarar.
El tribunal ja va resoldre, la setmana passada, que en el cas Negreira no hi havia el delicte de blanqueig de capitals, que es va fer en una peça separada. L'Audiència de Barcelona va donar la raó a les defenses que no s'ha provat que Negreira i el seu fill també investigat, Javier Enríquez, hagin comprat immobles o béns amb els pagaments del Barça i, per tant, no hi ha indicis de blanqueig.
Laporta, amb un peu fora
L'Audiència de Barcelona té pendent de resoldre un tercer recurs contra la decisió del titular del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona d'incloure en la investigació el president del Barça Joan Laporta, pels pagaments que va fer a Negreira en el seu primer mandat, en comptar enrere la prescripció dels delictes, fet inusual, segons l'advocacia. Ara, però, com el tribunal ha descartat el delicte de suborn continuat, segurament, també descartarà la imputació de Laporta en decaure el principal delicte pel qual se l'investigava.
La RFEF no és una entitat juridicopública
En la nova resolució, la secció 21 de l'Audiència de Barcelona descarta que el nomenament de Negreira com a vicepresident del CTA sigui en qualitat de funcionari públic, perquè ja va deixar clar en una resolució anterior que la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), de la qual depèn el CTA, és una entitat privada i "no és una persona jurídica pública", malgrat que té funcions delegades del Consell Superior de l'Esport, organisme del govern espanyol. I hi afegeix que, "descartat, per obvi, el nomenament per disposició legal o per elecció pública, en el cas de Negreira tampoc concorre nomenament d'autoritat competent ni la participació en l'acompliment de funcions públiques".
El tribunal conclou que les funcions que conformaven el càrrec de Negreira en el mateix CTA eren com a òrgan de caràcter tècnic i, per tant, "no poden ser catalogades d'interès general", per molt d'interès que puguin tenir per als assidus al futbol en particular i per als aficionats i seguidors de l'esport en general".
Contradicció de l'instructor
El tribunal afegeix que "tampoc per participar en l'exercici de funcions públiques com sosté la resolució impugnada, podria atribuir-se-li la condició de funcionari públic, la qual cosa al seu torn faria decaure la qualificació provisòria que conté la resolució com a delicte de suborn".
L'Audiència de Barcelona conclou que el jutge instructor en "la resolució incorre en una certa contradicció, pel fet de mantenir en la seva part dispositiva la qualificació pel delicte de corrupció esportiva quan tota la fonamentació de la resolució està orientada de manera exclusiva i aparentment excloent a justificar la condició de funcionari públic d'Enríquez Negreira.