El FC Barcelona ha presentat un recurs d'apel·lació contra la resolució del jutge del cas Negreira que inclou el delicte de suborn en la investigació als expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, dos directius, i el Barça, com a entitat jurídica pels 7,5 milions d’euros que el club va pagar entre els anys 2011 i 2018 a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira i al seu fill Javier Enríquez, també investigats. "La invocació del suborn posa un retrovisor que mira fins a l'any 2001, en què s'inicien els pagaments a Enríquez Negreira i a les seves mercantils i produeix correlativament una mena d'elefantiasi procesal al projectar eventual condició d'imputat a altres juntes i altres equips directius del FC Barcelona, sense tenir en compte la prescripció, que és diferent segons les diferents modalitats de suborn", sosté el recurs del Barça, signat pels penalistes Cristóbal Martell i Marc Molins, que s'ha presentat aquest dilluns davant del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona i al qual ha tingut accés ElNacional.cat.

El recurs es planteja com una discrepància jurídica radical amb el posicionament del magistrat Joaquín Aguirre, que en una interlocutòria de la setmana passada va criticar l'actual president del Barça, Joan Laporta, de voler personar-se en el procediment com a acusació particular en el delicte d'administració deslleial, quan en el seu primer mandat també va fer pagaments al número 2 dels àrbitres. El Barça li va respondre amb un contundent comunicat.

No és funcionari

En el recurs, el club blaugrana coincideix amb altres investigats, que Enriquez Negreira "no és funcionari, ni a efectes penals", element imprescindible perquè es doni el delicte de suborn. Els advocats hi afegeixen que "ni la seva activitat en la CTA ostenta la naturalesa d'exercici de funció pública". Hi especifica dues premisses imprescindibles per tenir la categoria de funcionari, segons la llei: ser nomenat com a càrrec públic per  llei o  assignar-li aquesta categoria, i tenir l'exercici de funcions públiques. Cap de les dues compleix l'exnúmero 2 dels àrbitres, manifesten els advocats.

Els advocats del Barça hi detallen que "tant a la legislació de 1990 com amb la posterior de 2022, la competència disciplinària residual del Comitè Tècnic Arbitral no és exercici de funcions públiques per desenvolupar-se al marge i amb un àmbit objectiu diferent que el del Reglament de Disciplina Esportiva, en tant aquell Comitè només contempla infraccions tècniques dels àrbitres de futbol que no estan previstes en el Reglament de Disciplina Esportiva, que sí que ostentaria la nota d'interès públic i exercici de potestat pública delegada".

Per tot això, la defensa del Barça a l'Audiència de Barcelona que revoqui la resolució i que la causa continuï pel delicte de corrupció en l'esport (286 bis 4 Codi Penal), fixat en la querella de la Fiscalia, a més dels delictes d'administració deslleial i de falsedat documental, i després es va afegir el de blanqueig de capitals, que està en una peça separada.

Un delicte creat el 2010

Pel que fa al delicte de corrupció esportiva, el Barça recorda que va entrar en vigor amb la Llei orgànica 5/2010 i, per tant, aquesta norma “ja introdueix una acotació temporal” que qualifica de “rellevant” perquè el principi de legalitat fixa que només es poden investigar fets a partir de la vigència d’una norma i només se la pot aplicar de forma retroactiva si és més beneficiosa per a l'acusat.

El jutge i els fiscals Anticorrupció no es creuen que el Barça només pagués perquè li fessin informes sobre col·legiats, com sosté el club, però per ara la Guàrdia Civil no ha trobat indicis que aquests pagaments fossin per subornar àrbitres o canviar resultats de partits.

Ara, l'Audiència de Barcelona haurà de resoldre si la investigació del cas Negreira continua amb el delicte de suborn, fet que implicaria un judici amb jurat, i si hi hagués una condemna, mai podria ser la dissolució del club blaugrana, com s'ha apuntat.