D'aquí a disset diumenges els catalans tornarem a les urnes, ara per triar els nostres alcaldes i alcaldesses. A Barcelona el poder de decisió recaurà en 1,1 milions de persones. Tots els qui optin per exercir el seu dret universal ―el 2015, quatre de cada deu barcelonins no ho van fer― tindran un feix de nous fitxatges per escollir. Dels vuit caps de cartell que ja han aixecat el dit, només dos repeteixen. La resta són, al mateix temps, nous candidats i vells coneguts. 

Qui i com són els alcaldables? Tots sense excepció ―inclòs Joaquim Forn des de la seva cel·la― han fet l'esforç d'autoretratar-se per a aquest diari, a través d'un breu qüestionari més personal que polític. Això sí, els hem demanat que deixin per escrit els seus vetos ―és que en posen― a l'hora de teixir futures aliances per governar. 

Ada Colau (BeC)

44 anys. En teoria, el procés de primàries per designar-la encara no ha acabat, però ja se sap que serà proclamada perquè no s'han presentat rivals. Fins i tot Podemos s'ha inhibit per deixar mans lliures a l'actual alcaldessa per confeccionar la seva llista.

Fa quatre anys va assolir l'alcaldia amb 176.337 vots. Llavors duia per bandera el seu activisme practicant, ara du a l'esquena la llosa d'un mandat. De fet, la valoració de la seva gestió ha anat caient en picat al llarg dels darrers mesos. Segons les dades, de l'últim baròmetre municipal, el 42% dels barcelonins la suspenen. El seu missatge serà "consolidar el canvi".

Lloc preferit de la ciutat? "La plaça Sant Felip Neri".
Aficions? "Llegir i ballar".
Una virtut? "L'empatia".
Un defecte? "La vehemència".
Amb quin dels seus rivals no pactarà, segur, per fer govern? "PP, Cs i el PDeCAT".

Joaquim Forn (JxCat)

54 anys. Fa 451 dies que està en presó preventiva, quatre vegades més que el temps que va ser conseller d'Interior. De moment ha aconseguit el que semblava impossible: que el PDeCAT i la Crida es posessin d'acord. Ell n'és el candidat de consens.

Ara fa exactament tres anys, Xavier Trias va designar-lo el seu successor. Des d'aleshores ha plogut molt. Tant, que tancat a Estremera Forn va arribar a plantejar-se abandonar la política. Amb vint anys d'experiència al consistori barceloní, s'ha decidit a fer el pas. Diu que vol ser el motor del canvi i no renuncia a una candidatura unitària amb ERC. Parteix amb desavantatge, la precampanya la passarà a cavall entre Soto del Real i el Suprem, on s'enfronta a 16 anys de presó. D'aquí la importància de la seva número dos.  

Lloc preferit de la ciutat? "La plaça Sant Felip Neri".
Aficions? "La lectura i estar amb els meus amics".
Una virtut? "La constància".
Un defecte? "La impaciència".
Amb quin dels seus rivals no pactarà, segur, per fer govern? "Amb tot aquell que sigui intolerant i tingui actituds poc democràtiques".

Ernest Maragall (ERC)

76 anys. Un dels històrics homes forts del PSC ―en va ser fundador i va exercir de secretari de govern i conseller als dos tripartits―, va estripar el carnet l'any 2012, arran del distanciament dels socialistes del dret a decidir.

El 2014 s'alia amb ERC per fer tiquet amb Josep Maria Terricabras, amb qui guanya les eleccions europees a Catalunya, una fita històrica per als republicans. Com Forn, compta també amb una àmplia experiència municipal, va entrar com a regidor als anys noranta, quan el seu germà era alcalde. Clama per la unitat d'acció sobiranista, sempre, això sí, després de les eleccions. 

Lloc preferit de la ciutat? "Sant Pau del Camp".
Aficions? "Seguir l'esport de néts i nétes"
Una virtut? "Parlar poc".
Un defecte? "Callar massa".
Amb quin dels seus rivals no pactarà, segur, per fer govern? "Amb els que no es comprometin a lluitar per la llibertat dels presos polítics o contra la desigualtat social".

Manuel Valls (Barcelona Capital Europea)

56 anys. Ciutadans el volia en exclusiva, però ell aspirava a una plataforma més ambiciosa, que aglutinés també ―i com a mínim― el PP i el PSC. Com en el flanc independentista, ha estat missió impossible. L'estructura que sosté la candidatura de Valls, doncs, és Cs, tot i que l'ex-primer ministre francès renega de determinades actituds dels de Rivera, per exemple, l'entesa amb Vox a Andalusia. Aquesta última setmana, Lliures també ha pujat al carro.

Valls diu que està fart dels independentistes, no li cauen els anells a l'hora de definir-se com el candidat de les elits i es presenta davant dels barcelonins com "el canvi que Barcelona necessita".  

Lloc preferit de la ciutat? "Els seus carrers". (Deduïm que sobretot els que tinguin les rajoles amb l'emblemàtica flor barcelonina).
Aficions? "La lectura i el Barça".
Una virtut? "Soc molt constant".
Un defecte? "Vull acabar bé totes les feines".
Amb quin dels seus rivals no pactarà, segur, per fer govern? "Amb Ada Colau i els separatistes".

Jaume Collboni (PSC)

50 anys. La primavera del 2016 va signar un acord per entrar al govern d'Ada Colau, esdevenint així el segon tinent d'alcalde de la ciutat. Un any i pocs mesos després, però, una consulta a les bases de Barcelona en Comú va sentenciar el PSC. Els socialistes serien expulsats de l'executiu municipal pel seu suport al 155. Des d'aleshores ―ha passat un any―, Collboni ha promogut i donat suport a fins a cinc reprovacions contra Colau. Concentrarà esforços a evitar que el judici i el procés marquin el compàs de campanya.

Lloc preferit? "Un que existeix, el carrer Wellington, i un que existirà, la plaça de les Arts que volem fer entre l'Auditori i el TNC".
Aficions? "El parapent".
Una virtut? "La paciència".
Un defecte? "L'autoexigència, hauria de ser virtut, però per mi és un defecte".
Amb quin dels seus rivals no pactarà, segur, per fer govern? "Sortim a guanyar. Decidirem amb els resultats sobre la taula".

Josep Bou (PP)

64 anys, de Vic. Setze anys després, el PP tindrà un nou alcaldable per Barcelona: plega Alberto Fernández Díaz. L'onada expansiva de la sacsejada que Pablo Casado està fent a Génova ha arribat a la capital catalana. Ell personalment va anar a buscar el flequer Josep Bou, conegut entre l'unionisme per ser l'impulsor de la plataforma anti-independentista Empresaris de Catalunya.

Bou presumeix de pedigrí pura raça, fent gala dels seus vuit cognoms catalans. Amant de l'escalada, ha promès que es despenjarà per la façana del consistori per treure el llaç groc. Fins fa poc, els sondejos interns deixaven el PP fora de Barcelona. 

Lloc preferit de la ciutat? "Pla de Palau, com a antiga porta al mar de Barcelona".
Aficions? "Escapar-me a la muntanya".
Una virtut: "Ajudar tothom".
Un defecte: "Preocupar-me massa de tot".
Amb quin dels seus rivals no pactarà, segur, per fer govern: "Ni Colau, ni partits separatistes".

Jordi Graupera (Barcelona és Capital)

37 anys. La seva projecció a les tertúlies l'havien convertit en influencer independentista. Fins fa uns mesos residia als Estats Units, on era investigador a la Universitat de Princeton. Va intentar que quallés la iniciativa de fer primàries de tot l'independentisme, però no va convèncer PDeCAT, ERC i la CUP. L'ANC, en canvi, hi ha col·laborat i n'ha estat el motor organitzador. A les primàries hi van acabar participant 10.000 persones. Graupera ha rebutjat integrar-se després a qualsevol altra llista. 

Lloc preferit? "El lloc on es troben la façana de la Casa Ametller i de la Casa Batlló".
Aficions? "Tocar la guitarra".
Una virtut? "Conec els meus defectes".
Un defecte? "La vanitat".
Amb quin dels seus rivals no pactarà, segur, per fer govern? "Amb Manuel Valls".

Ferran Mascarell (BCN Sense Límits)

68 anys. És un dels membres de la direcció de la Crida. Gat vell en política, ha estat regidor i conseller amb els socialistes fins que amb l'arribada d'Artur Mas, va acceptar entrar al seu govern. Ara mateix es troba en plenes negociacions i tot apunta que acabarà sumant amb la candidatura de Quim Forn; renunciaria, per tant, a ser cap de cartell. Segons apunten algunes fonts, ha rebut ofertes d'ERC. 

Lloc preferit? "El monestir de Pedralbes".
Aficions? "La lectura i els llibres, soc un assidu de Sant Antoni".
Una virtut? "Escoltar".
Un defecte? "La timidesa".
Amb quin dels seus rivals no pactarà, segur, per fer govern? "Amb cap candidat populista espanyolista".

La CUP

Com mana el seu codi ètic i com ja és habitual a cada nova cita amb les urnes, la CUP sorprendrà amb una proposta desconeguda, si més no, per la immensa majoria de l'electorat. El proper dissabte 2 de febrer l'escolliran en una assemblea.