Que un polític doni suport a un projecte per beneficiar un grup econòmic, atenent el suport que ha donat al seu partit, o que un funcionari faci servir un bé públic per a una finalitat privada, o fins i tot que un professional sanitari ajudi un familiar a saltar la llista d'espera són algunes de les situacions que els joves, d'entre 18 a 29 anys, considera ''molt o bastant acceptables'', en un percentatge que en alguns casos triplica la concepció del conjunt de la població.

Aquesta és una de les dades que es desprèn del Baròmetre d'enguany de l'Oficina Antifrau que també conclou que fins a un 81,3% de la població percep la corrupció com un problema ''molt o bastant greu'', mentre que un 71,9% considera que n'hi ha ''molta o bastant''.

Així, el 9,4% dels joves d'entre 18 i 29 anys creu bastant o molt acceptable el tracte a favor d'un polític cap a empreses que donen suport al partit, enfront el 3,7% del conjunt, i fins a un 46,2% dels joves justifica falsificar el padró dels nens per poder accedir a una determinada escola, enfront el 28,2%. Fins i tot, no pagar al metro es considera acceptable per part del 18% dels joves, una opinió que només té el 7,7% de la població.

Així mateix, els joves no veuen conductes corruptes en acceptar regals d'una empresa per part de càrrecs públics (30,2% respecte el 20,8%), o en dedicar temps de treball a activitats electorals, o que un metge faci un viatge pagat per un laboratori farmacèutic. 

Amb aquestes dades, el director de l'Oficina Antifrau, Miguel Ángel Gimeno ha qualificat de ''fracàs social molt gran'' aquesta percepció que han mostrat els joves d'entre 18 i 29 anys a les conductes de corrupció i tot i reconèixer que no s'han pogut analitzar les causes, especula que pot ser donat per una crisi de valors imposada a la societat. És a dir, considera que la joventut està precaritzada i pateix atur però retreu que se'ls ha ensenyat que això ''és una manera'' d'estar a la societat perquè és el que se li està fent a ell mateix

Miguel Ángel Gimeno, director de l'Oficina Antifrau de Catalunya

Per això, Gimeno creu que cal revisar aquestes dades en un futur i actuar per revertir-ho perquè les dades d'aquest Baròmetre són un "toc d'alerta". Gimeno especula que els joves estan ''allunyats'' del conflicte i que la societat no els dona les circumstàncies per a fer-los partícips i per tant, es potencia l'individualisme.

Per gènere, les dones tenen més percepció de corrupció que els homes, ja que fins a un 76% de les enquestades creu que n'hi ha bastant o molta, mentre que només ho considera un 67,5% dels homes i hi ha més dones que creuen que la corrupció ha augmentat que no pas homes. En canvi, els homes castiguen més els partits afectats per casos de corrupció perquè el 48,4% votaria a una altra opció, un canvi que només reconeixen que farien el 38,3% de les dones.

Les dades del Baròmetre 2018 també conclouen que fins a un 81,3% dels catalans consideren que la corrupció és un problema molt i bastant greu a Catalunya, una xifra que ha disminuït lleugerament respecte l'informe de fa dos anys, com també ho ha fet el percentatge de ciutadans, arribant al 71,9%, que considera que a Catalunya hi ha molta o bastant corrupció. Els ciutadans creuen que la corrupció està més estesa en els àmbits de les obres públiques, l'urbanisme i la justícia, espais on la percepció s'ha empitjorat. 

Tot i aquest lleuger descens, Gimeno considera que la percepció ciutadana encara està a nivells ''inacceptables'' i per això, demana a les institucions a actuar ''amb coherència'' per bastir un ''compromís polític'' per lluitar contra la corrupció. 

Menys honestedat

El Baròmetre també fixa que un 54,2% dels catalans consideren que els càrrecs polítics són poc o gens honestos, 4,6 punts més que el 2016. Pel que fa al finançament il·legal de partits, més de la meitat de catalans creu que és habitual, i fins a un 81% creu que influeix en les seves decisions posteriors de govern. 

En l'informe d'enguany de l'Oficina Antifrau també es desprèn que la percepció de transparència de les institucions millora. Malgrat tot, un 54,8% encara les considera poc o gens transparents, 4 punts per sota del darrer baròmetre. La desconfiança és l'efecte principal de l'opacitat. Per nivell d'estudis, destaca que gairebé la meitat dels qui tenen estudis alts creuen que l'administració pública és bastant transparent, mentre que el conjunt aquest percentatge és només del 40%. 

Els esculls per obtenir proves són el motiu pel qual les persones que tenen coneixement o indicis de corrupció no denuncien. Ho asseguren el 48% dels enquestats, mentre que les represàlies o la impunitat del responsable (que consideren que no serà castigat) són els altres motius majoritaris. No saber on denunciar-ho també és la resposta que dona el 17,4% de les persones enquestades.