Nou front. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, s’hauria excedit en la seva intervenció quan ha tallat la defensa de Laura Borràs, exercida pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, en l’interrogatori d’una testimoni, aquest dimarts, en la quarta sessió del judici sobre la suposada gestió irregular de Borràs com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), del 2013 al 2017. “En les pròximes fases del procés ja ho podran al·legar”, ha afirmat Barrientos, que podria donar a entendre que ja té formulat el seu criteri sobre Borràs i, fins i tot una sentència condemnatòria, a parer d’alguns juristes que l'han escoltat. Barrientos es pot haver referit a la fase dels informes finals, però Boye ha recriminat obertament al magistrat que ja el van recusar “per la seva falta d’imparcialitat”, no admesa per la sala 77 del TSJC, i amb la seva actuació els ha "retallat el dret de defensa".
La Fiscalia demana per a la presidenta de Junts 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació a càrrec públic pels delictes de falsedat documental i de prevaricació, per haver aprovat 18 contractes, que sumen 309.000 euros, de la ILC. La mateixa pena que per a Isaías Herrero, l’informàtic i amic d’ella, a qui hauria encarregat diversos programes per a la web de la Institució, i el qual va admetre dilluns que hauria acordat amb Borràs fer diversos contractes "comparsa" per simular l'existència de competència i obtenir totes les feines de la web de la ILC. Per al tercer acusat, Andreu Pujol, la Fiscalia li demana tres anys de presó. La confessió d'Herrero i la seva incriminació de Borràs podria implicar que la Fiscalia li rebaixi la petició final de la pena.
La tesi de la defensa de Borràs és que no va haver-hi un fraccionament de 18 contractes, sinó que eren quatre encàrrecs (com ara el web de la ILC, el web de l’any literari Vinyoli o el web de l’any literari Ramon Llull) amb contractes diferents, i que “no és una unitat funcional i operativa” com insisteix la Fiscalia. Barrientos ha tallat l’interrogatori d’Elbal a Marina Arjona, amiga d’Isaías Herrerro. Elbal ha insistit que volia evidenciar que Herrero era un expert en el seu sector i que per això se li va encarregar la majoria de la feina de la Institució, fet, a parer seu, que desmunta la prevaricació. El president del tribunal li ha respost que "no es discuteix la qualitat sinó els contractes" i, al final, Elbal ha desistit de preguntar més, mostrant la seva queixa.
L’aturada de la web
Arjona ha explicat al tribunal que va anar a la Institució per explicar que l’informàtic es trobava malament, afectat d’una depressió, i que la seva empresa faria “d’interlocutora” amb l’ens públic, cap a l’any 2017. A preguntes de la fiscal Assumpta Pujol, ha admès que Herrero feia el manteniment de la web de la Institució, no només per un encàrrec puntual, i que els treballadors i Borràs ho sabien. En la vista de dilluns, la fiscal va afirmar que la relació d’Herrerro i la ILC era “un contracte encobert” i Herrero ho va admetre. Afirmació criticada per la defensa de Borràs per "acusació innovadora". Arjona també ha assegurat que no va permetre a Herrero que realitzés factures amb el nom de la seva empresa l’any 2015.
Precisament, Joan Elies Adell, que va ser successor de Laura Borràs com a director de la ILC del juny del 2018 a març del 2019, ha defensat que es contractés Isaías Herrero pel seu combinat de ser un expert informàtic i conèixer el món literari i que amb el premi de Vinaròs, Herrero “va ser un referent de la literatura i la creació digital arreu, i, comparat amb l'esport —ha assegurat—, seria un Nadal”. Ha lamentat que la Institució va quedar sis mesos sense direcció i aturada; i que la web “va caure” després que els Mossos escorcollessin l'entitat. Ha afegit que el setembre del 2018 va demanar a Herrero que l’ajudés perquè el portal web de la Institució “va quedar estàtic i no s’actualitzava” i que no li va contestar. “No”, ha contestat Adell quan Boye li ha preguntat si Herrero era l’informàtic de la Institució, com sosté la Fiscalia.
Per contra, Iolanda Pelegrí, que va ser responsable de projectes de la ILC fins al 2016, ha afirmat que Laura Borràs va presentar Isaías Herrero com el responsable que portaria el portal web de la Institució a tots els treballadors, i que es van reunir amb ell diverses vegades.
Les factures “comparsa”
En la vista d'aquest dimarts, el primer a declarar ha estat Carles Sala, informàtic i soci de Comunnia.org, després convertit en cooperativa, i que entre els anys 2013 i 2015 va realitzar la plataforma virtual Què llegeixes? per a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i a encàrrec d’Andreu Pujol. La feina va ser feta i pagada en tres factures.
Després han declarat diversos testimonis que han confirmat que Herrero hauria fet servir les seves dades sense consentiment per presentar els "pressupostos comparsa", com els va anomenar Herrero dilluns en la seva confessió. En presentaven tres i un era l'adjudicatari. Per exemple, Javier Moro, administratiu de la cooperativa Freelance, dedicada a fer factures als socis, ha confirmat que Isaías Herrero va demanar-li de fer unes factures “sense que constés el seu nom”, segons un correu electrònic llegit a la vista; tot i que ha aclarit que habitualment es posava el número de l’empresa.
María Soledad Molina, de la cooperativa Smartcooper, ha assegurat que no van acceptar com a soci Herrero i que “no el van autoritzar a presentar pressupostos” en el nom de la cooperativa. El 2015 consta una adjudicació de la ILC a Smartcooper, però sense diners concedits, tot i que s’inclou en les divuit adjudicacions sota sospita. Fins i tot, ha declarat Arturo Rosell, enginyer i cunyat d’Herrero, que ha negat que presentés contractes a la ILC i que ho hauria fet Herrero en els “pressupostos comparsa”, que va admetre en la seva confessió en la vista del TSJC.
El judici continua dimecres amb la declaració de més testimonis, entre ells, Roger Espar, que en la instrucció va acusar Borràs de decidir l’adjudicació dels contractes menors i la Fiscalia li va retirar l’acusació inicial.