Rere el vidre ple de comiats en forma d'empremtes de dits i mans, Dolors Bassa (Torroella de Montgrí, 1959) apareix al locutori del centre penitenciari amb una bufanda negra amb estampat felí, fet per internes en un dels tallers de la presó. Ho explica amb el seu habitual somriure, que ha aconseguit recuperar després d'encaixar 12 anys d'una condemna especialment dura en el judici del procés. També ha incorporat al seu rostre una cicatriu a la cella arran d'una caiguda que li va provocar diferents lesions poc abans que el Suprem fes pública la seva decisió. Van ser unes setmanes molt dures per a Bassa, que se sentia engolida per un pou fosc del qual la va ajudar a sortir el màster en Filosofia que cursa a la UOC.

Bassa conviu amb dones condemnades per tota mena de crims, inclosos delictes de sang, però només una de les internes té una condemna superior a la seva. Fa més de 700 dies que és a la presó, però el seu relat del dia a dia al centre de Puig de les Basses demostra fins a quin punt la sorprenen cadascun dels moments que hi viu. Assegura, però, que l'experiència no li ha fet canviar les conviccions. Al contrari.

Al canell dret, una polsera negra reivindica la llibertat amb lletres grogues.

Com està?
Sobrevivint i volent sortir en llibertat. Estic més sencera que fa uns mesos, tot i que les setmanes de les Festes sempre són més complicades emocionalment.

Ben aviat farà dos anys que estic aquí tancada… quina barbaritat!

Han transcorregut ja 700 dies dins de la presó, com ho porta?
Com puc, evidentment amb moments més durs que altres, però he intentat adaptar-me; que no vol dir normalitzar. Ja ben aviat farà dos anys que estic aquí tancada… quina barbaritat!

Deu ser una de les dones que fa més temps que és a aquest centre...
Doncs sí. Crec que només hi ha tres o quatre que fa més temps que jo. Ara estem en aquest mòdul 50 dones i soc la que tinc la condemna més alta, llevat d'una que té 22 anys. En no ser a un mòdul de respecte sinó a un mòdul de dones en presó d'homes, ja et pots imaginar que hi ha tot tipus de delictes, des de delictes de sang fins a altres de furt, de tràfic de drogues o d'estafa.

Segueixo emprenyada i indignada per una sentència que només vol venjança

Ha paït ja la sentència? L’error increïble en la sentència que li atribueix una altra conselleria que no era la seva…
No sé si mai es pot pair una sentència de 12 anys de presó quan s’és innocent… Segueixo emprenyada i indignada per una sentència que només vol venjança. L’error que em considerava la consellera d’Educació és una prova més del judici polític. Aquest error suposa que m’adjudiquen una autoria de fets amb més responsabilitats i conseqüències penals que no em pertocarien a mi. Un error amb el qual aprofiten per augmentar-me la pena de presó. Indignant. El meu advocat hi va presentar recurs d'incident de nul·litat ja fa dos mesos, però ara mateix em costa confiar en la justícia espanyola.

Quin futur preveu per als recursos que n'han presentat?
Al llarg de tot aquest procés judicial no he tingut gaire confiança en la justícia de l’estat espanyol, però sí que en tinc en el dret i en la justícia internacional. Ja hem vist la primera victòria amb la sentència del TJUE sobre la immunitat d’Oriol Junqueras. Presentarem tots els recursos possibles a aquestes instàncies internacionals. Ara bé, sabem que pot trigar temps en fer-se justícia i en obtenir resultats, però la perseverança en la nostra innocència ens ajuda a viure-ho millor.

He intentat no sentir que m'han robat el temps i sobretot que no m'entri la presó al cos

Com va la convivència a la presó?
La presó és dura, no s’hi està bé; però he trobat la forma d’adaptar-m’hi i sobreviure-hi. La decisió d'estudiar un màster de filosofia m'hi ha ajudat molt. Així omplo intel·lectualment molt temps que tindria mort. He intentat no sentir que m'han robat el temps i sobretot que no m'entri la presó al cos. Intento ser jo mateixa, estar alegre quan puc, ajudar a grups d'internes, estic de gestora cultural, vol dir que cada cap de setmana programem activitats per a tots els reclusos que voluntàriament hi vulguin assistir, faig classes de teoria d'autoescola cada dissabte per facilitar el carnet de conduir gràcies a un conveni amb autoescoles de Catalunya i participo en tallers de ioga, pintura… És a dir, omplir-me el temps per passar-ho una mica millor, ja sabeu que soc activa de mena i aquí també soc activista de valors i feminisme.

La relació amb les altres preses és bona?
Sí, la relació és bona, cordial, ens ajudem amb el que podem. Han tingut molta empatia pel meu cas, però en general són dones molt diverses amb diferents motivacions i expectatives. Malgrat això, em sento respectada i apreciada.

Quin perfil tenen?
El perfil com deia és molt divers. És una de les grans dificultats en la convivència. Hi ha noies i dones amb patologies duals, algunes consumidores, algunes analfabetes, altres simplement en risc d'exclusió social i poques amb una vida normalitzada a l'exterior. També de diferents nacionalitats, especialment llatinoamericanes, romaneses...

Era conscient que era molt difícil un tercer grau ara, però lluitarem per poder aconseguir permisos

Què li sembla que finalment se li hagi assignat el segon grau?
Era conscient que amb una sentència de 12 anys de presó era molt difícil que se’m concedís un tercer grau ara; tot i així, ho hem parlat i lluitarem per poder aconseguir els permisos, com qualsevol altra persona reclusa. Una opció possible és l'aplicació d'algun article del reglament penitenciari que permet sortir a treballar unes hores a una empresa privada. És el que s’anomena presó flexible, que es pot utilitzar entre el segon i el tercer grau.

Aleshores, quan podrà tenir permisos?
Els primers permisos per sortir alguns dies en llibertat els podré tenir quan porti una quarta part de la pena, que això és d’aquí a un any… el febrer del 2021. Juntament amb en Raül Romeva i en Jordi Turull, soc la que podré sortir més tard. Tot i això, no em desespero i intento pensar que del túnel negre on estem puc començar a veure la llum al final i sobretot s'ha acabat la incertesa que teníem fins ara.

Com és un dia a la presó? 
Llarg i monòton. Tot i així ara el meu marc mental se situa a fer petites coses, em fixo objectius a més curt termini, com ara estudiar el màster de Filosofia que estic fent a través de la UOC. Faig diverses activitats, des d’informàtica a esport, com ara aeròbic o ioga. També faig classes a interns i llegeixo molt, en aquests més de 700 dies sense llibertat he llegit més de 450 llibres entre assaig i novel·les, molts, enviats per persones per correu a qui els ho vull agrair des d'aquí.

El moment més impactant? El 'puto vidre' que encara ara em fa mal i el moment de l'entrega de la sentència

Quin ha estat el moment que més l’ha impactat?
Ostres, en les vivències; és que no hi ha un moment, és un seguit de moments, de fet, puc dir que cada dia passa alguna cosa que supera l'anterior i em sorprèn. Puc explicar milers d'anècdotes que a fora es viurien fatal o que trobes impensables i aquí hi aprens a conviure. Ara, sens dubte, a nivell personal els sentiments dels primers vis familiars, el puto vidre que encara ara em fa mal i el moment de l'entrega de la sentència.                         

Va poder escoltar la intervenció de la Montse Bassa quan va advertir al Congrés que li importa un rave la governabilitat?
Sí, vaig demanar permís per quedar-me aquell matí a la cel·la i poder seguir el ple. Em va emocionar quan va començar dient que ens havien robat el temps que ens regalàvem entre nosaltres dues i després, personalment, el “m'importa un rave la governabilitat d'Espanya”, crec que és una idea simplificada del que molts independentistes pensem. Si fóssim independents, no estaríem al Congrés d'Espanya, tindríem taules de cooperació entre pobles i crec que és el que ara anhelem.

Què li ha semblat el debat sobre si ERC havia de donar suport o no a la investidura de Pedro Sánchez?
Sempre hem dit i seguim dient que volem diàleg. La posició d’Esquerra l’he trobada adient i encertada, el que tocava en aquest moment. I és que el PSOE s’havia de moure perquè no som en el mateix escenari que fa uns mesos i ha d’abandonar la via repressiva i entrar en la via política de la negociació. Només així podrem avançar i desencallar aquest conflicte, que és polític.

Hem de fer el millor que pugui servir per al diàleg i la negociació. S’ha d’intentar, però no a canvi de res. És a canvi de negociar

Hi ha gent que no ho entén...
Hem de fer el millor que pugui servir per al diàleg i la negociació. Sí o sí s’ha d’intentar. Ara, no a canvi de res. És a canvi de negociar. Quina altra sortida hi ha si no? 

Confia, doncs, que la mesa de diàleg entre el govern català i l'espanyol doni algun resultat?
Confio que s’avanci en el diàleg, en la negociació i que es deixi enrere la judicialització, en definitiva, en fer política. Veig molt bé que el que s’hi acordi es validi en una consulta a la ciutadania de Catalunya, crec que és com s’han de fer les coses, amb democràcia i donant veu a la gent, també és el que hem dit sempre. 

Lluitarem, tot i que no sigui fàcil, per una amnistia, per deixar enrere la repressió

Com veuria una amnistia?
Com us deia, lluitarem i denunciarem a totes les instàncies possibles la injustícia que s’ha comès, també lluitarem, tot i que no sigui fàcil, per una amnistia, per retornar a la política un conflicte polític, per deixar enrere la repressió i per acabar amb aquesta causa general contra l’independentisme.

El govern espanyol ha obert la porta a reformar els delictes de rebel·lió i sedició al Codi Penal...
Una mica s’adonen que la realitat els supera. Això ha coincidit amb l’examen de drets humans que ha hagut de superar Espanya a Ginebra. Aquests temes apareixien en alguns comentaris que se’ls va fer durant l'examen.

El ministre de Justícia ha dit que semblen delictes més propis del sigle XIX... 
No hi ha prou amb les paraules, a veure si es nota amb els fets.

Per fi hi ha una mica de justícia i la veu independentista podrà ser a una instància europea

Què ha pensat quan ha vist que Carles Puigdemont i Toni Comín aconseguien finalment prendre possessió dels seus escons al Parlament Europeu?
Em vaig alegrar molt, vaig pensar que per fi hi havia una mica de justícia i podrien ser la veu independentista en una instància europea, però també em va saber greu no veure-hi l'Oriol Junqueras per culpa que el Tribunal Suprem va desobeir una instància judicial internacional.

Encara tenen aquell sentiment que se les considera de manera diferent a les dones preses, que estan una mica oblidades, invisibilitzades?
Crec que moltes persones han ajudat que així no sigui. Però ha hagut d'haver-hi un esforç superior en la vessant de sensibilització i d'informació que en els homes. De fet, ja amb la Meritxell Borràs els dies de permís després de la sortida de presó ens vam queixar. Ara penso que no estem invisibilitzades, gràcies a moltes dones, també especialment, i a accions com Cap dona a l'oblit. Com sempre, sense discriminació positiva hauríem continuat invisibilitzades.

Ha pogut parlar amb els presos de Lledoners o amb Carme Forcadell des que va acabar el judici?
Sí, anem tenint contacte entre tots de tant en tant, especialment per carta, però amb la que més contacte tinc és amb la Carme, amb qui hem aconseguit algunes trucades intercentres.

​Veig una llum al final d'un túnel obscur d'una època que no oblidarem mai

Com veu el futur?
Tant personal com social, amb una llum al final d'un túnel obscur d'una època que no oblidarem mai. Amb perseverança i amb les conviccions fermes de molta gent. Cada dia més enamorada de la gent d'aquest país que sap trobar oportunitats on altres només veurien dificultats. Ens en sortirem i res serà en va, com he dit sempre.

Sembla que a totes les entrevistes que se’ls fa hi ha una pregunta que es repeteix. Ho tornaria a fer?
(Riu) Ho faria diferent, perquè sé ara coses que no sabíem abans. Ho faria diferent, però ho faria. Les conviccions són les mateixes que abans. Les he refermat més a la presó. 

Al cap de 40 minuts es talla l'intèrfon i es fon el so a l'altra banda del locutori. La conversa intenta esgarrapar uns minuts més, però al final arriba l'hora d'afegir noves ditades al vidre.