La policia patriòtica i el CNI es van embrancar en una batalla campal que va acabar esclatant a la cara del rei Joan Carles I. Les notes informatives que el comissari José Manuel Villarejo feia arribar al ministeri de l'Interior, i a les quals ha tingut accés ElNacional.cat, així ho evidencien i mostren com la informació sobre el monarca, però també sobre magistrats o polítics, es va acabar convertint en un dels arguments centrals dels atacs del policia contra el servei d'intel·ligència espanyol. Villarejo, cada cop més assetjat per les acusacions sobre les clavegueres de l'Estat, no va dubtar a utilitzar la informació de què disposava com a arma de pressió, fins al punt que el maig del 2014, en una de les notes, hi fa aparèixer "una tal Corinna", en referència a l'amant del monarca Corinna zu Sayn-Wittgenstein, per a la qual assegura que va "obrir comptes" valent-se de societats de Malta. Feia dos anys que l'afer del rei amb Corinna havia esclatat, arran de l'accident que Joan Carles va patir durant un safari a Botswana. El cap del monarca, ja en aquell moment, penjava d'un fil i, finalment, el mes de juny del 2014 va anunciar la decisió d'abdicar.
🔒 Més documentació confidencial: Villarejo inclou la unitat antiblanqueig a les denúncies d'il·legalitats i Interior li para els peus
La rivalitat entre la cúpula de la policia —que depenia del ministeri de l'Interior que encapçalava Jorge Fernández Díaz— i el CNI —vinculat a la vicepresidència del govern de Soraya Sáenz de Santamaría— sobrevola constantment les converses enregistrades entre Villarejo i l'aleshores secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez. En una nota del 17 de març del 2014, a més, Villarejo parla de la "gran preocupació" que hi ha al CNI davant del fet que "el CNP [Cos Nacional de Policia] realitzi cada cop més i amb major eficàcia, tasques d'anàlisi i d'intel·ligència, unes funcions que els primers consideren de la seva exclusiva competència". A més, el comissari adverteix al text que el director del CNI, aleshores Félix Sanz Roldán, havia revelat l'existència de protocols per "tractar d'aconseguir el control judicial-policial, especialment en aquells afers de naturalesa sensible, que afecten les institucions de l'Estat", i retreu que des del servei d'intel·ligència s'intentava presentar el CNP com un cos "problemàtic i poc controlable des del punt de vista sociopolític".
Familiars del rei
En aquest punt, el comissari denuncia que el CNI, malgrat els mitjans i el pressupost de què disposa, no havia estat capaç de detectar situacions sobre les quals sí que va alertar el CNP i que afectaven "sectors polítics i/o els veritables interessos de l'Estat". En el llistat de casos que enumera com a exemples cita el sumari sobre el cas Urdangarín —aleshores en plena efervescència—, però també el cas Emperador, sobre blanqueig de capitals.
Curiosament, utilitza aquest darrer cas com a "exemple clarificador" per explicar que "hi figuren familiars del cap de l'Estat, així com empresaris, alguns d'ells igualment amb relacions amb la màxima autoritat". A més, assegura que el CNI, en resposta a aquesta situació, va prometre que faria un "control de danys de l'entorn del cap de l'Estat" i va aconseguir que la Fiscalia obrís una peça separada protegida pel secret i que va mantenir "sota control".
Per acabar-ho d'arrodonir, a l'informe policial elaborat per la Unitat d'Afers Interns pel cas Emperador hi apareixia com a implicat el fill del mateix Villarejo, la qual cosa, segons assegura el comissari en el seu informe, es va voler utilitzar per amenaçar-lo.
Villarejo dedica una bona part d'aquesta nota a denunciar de nou el que descriu com un "control de togues" que du a terme el CNI per controlar jutges i fiscals; i dispara també contra la Guàrdia Civil, una institució que des dels serveis d'intel·ligència es considera, segons ell, "més fiable, per ser part de l'exèrcit i, per tant, portadors d'una disciplina més manejable". L'objectiu del CNI, segons Villarejo, és "desestabilitzar" el CNP. De fet, el comissari retreu que el CNI utilitza la proximitat que ell manté amb la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, per denunciar que la informació que arriba al partit és "tergiversada" i no és "contrastable ni controlable".
Apareix Corinna
L'avís del comissari no devia aconseguir el seu objectiu, atès que Villarejo en la seva següent nota, de l'11 de maig del 2014 i sota el títol Filtració d'informació sensible del CNI, decideix anar més enllà i hi fa aparèixer l'amant de Joan Carles I, Corinna Larsen. Ho fa en referir-se precisament a la filtració d'una intervenció seva com a agent encobert, amb el nom de Javier Hidalgo; hi parla en tercera persona, però amb un missatge que els destinataris del text van poder entendre perfectament. En concret, Villarejo es lamenta que s'ha revelat la intervenció d'un "advocat anomenat Javier" en el pagament d'un rescat de sis milions d'euros provinents dels fons reservats de l'Estat a terroristes d'Isis que havien segrestat dos periodistes de El Mundo. Dels sis milions al final només quatre van arribar als terroristes, la resta es van quedar "en l'entramat d'intermediaris", segons explica. Tot seguit, Villarejo hi fa lliscar el nom de Corinna.
"El preocupant de tot això és que la identitat del tal Javier, així com les activitats en què hauria intervingut, entre altres obrir comptes per a una tal CORINNA valent-se de societats de MALTA, (...) pugui ara estar en coneixement de periodistes indiscrets i, fins i tot, de sindicalistes policials que podrien caure en la temptació de presentar la corresponent denúncia, la qual, al marge del dany polític que es causaria, sobre la qual hauria de conèixer l'Audiència Nacional, en concret el magistrat que actualment s'hauria inhibit a Emperador", rebla.
Precisament, aquell any el CNI havia encarregat a Villarejo recuperar uns documents en mans de Corinna que "afectaven la seguretat de l'Estat", segons va assegurar en un judici celebrat el 2021 per denúncia falsa i calumnies contra Sanz Roldán, del qual va ser absolt. Per tant, la relació del comissari amb Corinna acabava de començar i la referència que en feia al seu informe adquiria un clar to d'advertiment.
El torcebraç de Villarejo amb el CNI va continuar al llarg dels anys i va acabar arribant als tribunals en diferents instàncies, inclosa una denúncia a l'Audiència Nacional quan estava empresonat a Estremera, on denuncia investigacions prospectives i amb dispositius que permeten seguiments "sense la més mínima ordre judicial", a més d'acusar el servei d'intel·ligència de destruir proves de les reunions que va mantenir amb responsables del govern espanyol en què se li encarregaven activitats utilitzant la seva empresa familiar. Cap d'aquestes denúncies ha prosperat.
Finalment, la vinculació que va acabar construint Villarejo amb Corina es va convertir en un dels principals elements de pressió que el comissari jubilat va utilitzar per intentar escapar de la persecució judicial a què finalment s'ha vist sotmès. L'estiu de 2018, la policia va trobar a casa del comissari jubilat àudios de dues converses, datades el 2015 i el 2016, que ell va mantenir i enregistrar amb l'empresari Juan Villalonga i Corinna Larsen. L'examant del rei identificava els testaferros del monarca en comptes a paradisos fiscals i explicava com entrava els diners en metàl·lic a Espanya. Al final, Joan Carles I s'ha deslliurat de qualsevol procés judicial per aclarir l'origen de la seva fortuna i de les acusacions de blanqueig de capitals, tant a l'Estat espanyol com a Suïssa.
🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'operació Catalunya