Després de la caiguda de Rajoy i el triomf de les dretes a Andalusia, l’expresident espanyol José María Aznar ha recuperat protagonisme erigint-se com a padrí de l'ofensiva ultra conservadora per a la “reconquesta” del poder a Espanya que protagonitzen el Partit Popular, Ciutadans i Vox. Segurament per això, dimarts, Aznar va ser el convidat del Foro Puente Aéreo, el grup que reuneix empresaris de referència de Barcelona i de Madrid. En la seva intervenció Aznar va exercir el seu paper amb més contundència que mai, especialment pel que fa al conflicte català, anunciant una mena de batalla final no només contra l’independentisme sinó contra l’autogovern de Catalunya tal com s’ha conegut fins ara. La tesi d’Aznar segueix sent que a Catalunya s’ha produït un cop d’estat contra la Constitució i que els responsables han de pagar les conseqüències, però no només això. La frase textual que resumeix la seva intervenció va ser, segons un dels empresaris: “O frenamos el golpe ahora o esto no se acabará nunca”, segons ha sabut El Nacional. Cal recordar que Aznar va votar el 1978 no a la Constitució tal com va deixar constància escrita en mitjans castellans.

La reunió es va celebrar a Madrid i, a diferència d’altres ocasions, no va tenir lloc en una seu de les empreses representades, sinó en un saló privat de l’hotel Eurostars Madrid, per descomptat a porta tancada. Segons les informacions recollides entre els assistents, l'ofensiva política que propugna Aznar consisteix en l’aplicació indefinida ―“larga y profunda”, va dir― de l’article 155 de la Constitució, és a dir que el govern espanyol assumeixi les competències de la Generalitat i porti a terme les iniciatives necessàries per desactivar totes les àrees que a parer seu han contribuït a estendre el sentiment sobiranista. En els primers llocs de la “llista negra” d’Aznar figuren el model d’escola catalana i la immersió lingüística i els mitjans de comunicació públics. De les seves paraules es desprèn que TV3 i Catalunya Ràdio haurien de ser intervinguts o clausurats. Així mateix, l’expresident espanyol planteja la recuperació definitiva de les competències significatives de l’autogovern com ara el control de l’ordre públic i el comandament dels Mossos d’Esquadra. Es dona la circumstància que aquesta competència va ser delegada a la Generalitat quan ell era president com a contrapartida al Pacte del Majestic amb Convergència i Unió. Aznar es va justificar afirmant que el Pacte del Majestic va ser “un acord polític per tota Espanya” i no una “concessió a Catalunya”. També vol Aznar que el govern espanyol recuperi la gestió de serveis relacionats amb la seguretat, com ara les presons catalanes.

L’expresident va exacerbar les crítiques al govern de Pedro Sánchez per les seves relacions amb els sobiranistes, afegint referències a la Guerra Civil. “En los años treinta los socialistas se acercaron a los nacionalistas y trajeron la Guerra Civil. Yo en el 96 me acerqué a los nacionalistas para evitar la guerra civil”.

La intervenció d’Aznar va semblar, segons alguns dels assistents, el “programa comú” d’un futur govern tripartit de PP, Ciutadans i Vox que algunes enquestes preveuen com a factible a curt o mitjà termini. Tot i la contundència del discurs, un dels assistents va observar que Aznar “va menys sobrat que de costum” i que ara sembla “més preocupat per la fuga de vots del PP a Vox que no pas pels que pugui perdre en benefici de Ciutadans”, però altres assistents han mostrat preocupació perquè prosperin plantejaments “tan radicals, que no farien més que agreujar la situació”.

De totes maneres, als empresaris que l’escoltaven no els venia de nou el missatge, perquè coincidia bàsicament amb el mateix discurs que els va fer l’actual líder del PP, Pablo Casado, en la reunió del Foro Puente Aéreo celebrada el passat mes d’octubre a la seu d’Atresmedia, del grup Planeta. A diferència de la reunió anterior, els membres del Foro no van replicar els plantejaments de l’expresident com sí que havien fet amb Pablo Casado, a qui li van advertir que l'ofensiva radical del PP podria convertir-lo en extraparlamentari a Catalunya.

Més enllà de la qüestió catalana, Aznar va adoptar un paper més d’estadista quan es va referir a la situació política d’Europa, el Brexit, l’ascens dels populismes i el proper relleu d’Angela Merkel al capdavant del govern alemany.

Una vintena d’empresaris considerats com la crème de la crème de l’establishment van escoltar Aznar, entre ells Enrique Lacalle, Antonio Fernández-Galiano, María Dolores Dancausa, José Creuheras, Ismael Clemente, Antoni Brufau, Javier Godó, Javier García-Carranza, Isabel Tocino, Javier Zarzalejos, Luis de Carlos, Luis Conde, Gonzalo Sánchez, María Elena Antolín, Manuel Torreblanca, Alberto Palatchi, Josep Maria Xercavins y Antonio Catalán. Amb tot hi va haver absències notables en el rendez-vous a Aznar. No hi va assistir Florentino Pérez, no hi va haver cap representant de la Caixa i també es va notar a faltar el nou president de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que aquest cop va excusar la seva assistència tot i ser un assidu del Foro des que es va constituir l’any 2011 a la seu de la Fundació Godia.