Esvoranc a la Moncloa. Una mesura que havia de servir al govern espanyol per agafar aire i exhibir el seu perfil progressista s’ha acabat convertint en un bumerang. És el Salari Mínim Professional, que puja un 4% per arribar fins als 1.184 euros mensuals, en una fita que el PSOE i Sumar sempre han abanderat davant el Partit Popular. Però el que podria haver estat una bassa d’oli s’ha transformat en una profunda crisi que pot sacsejar els fonaments de la coalició. I, de retruc, pot fer trontollar la delicada relació del govern espanyol amb els habituals socis parlamentaris. El xoc ha arribat arran de la decisió del Ministeri d’Hisenda, capitanejat per María Jesús Montero, de fer tributar l’SMI per primera vegada a la història i deixar d’adaptar el mínim exempt de l’IRPF a les pujades de l’SMI (com s’havia fet fins ara), cosa que afectarà el 20% dels perceptors.
Això ha generat l’oposició frontal de Yolanda Díaz, que reafirma la seva determinació que cap dels perceptors de l’SMI hagi de pagar IRPF. El xoc va esclatar públicament i al màxim nivell dimarts després del Consell de Ministres i ambdós actors han mantingut les discrepàncies en els últims dies. El que ha estat més ambigu ha estat Pedro Sánchez, que ha evitat donar suport explícitament a la seva mà dreta a la Moncloa i al PSOE. Així mateix, tot això ha aixecat en armes als socis parlamentaris habituals i al PP, que ja han anticipat que plantaran batalla al Congrés per frenar els plans de Montero.
“Si considerem que el govern espanyol està perseguint que l’SMI ja no sigui un salari de subsistència, sinó que sigui un salari conforme amb les necessitats bàsiques de les famílies, això significa tenir drets i deures respecte a aquests salaris”, va argumentar el divendres María Jesús Montero, que va advocar per la “pedagogia” per no incórrer en el “populisme fiscal”. La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda va defensar que el nou SMI és un “sou digne” que deixa enrere els 735 euros d’SMI de Mariano Rajoy, amb el qual les famílies “amb prou feines podien subsistir i arribar a final de mes”. “Llavors, tenia sentit que aquest salari tan exigu s’acompanyés d’una total exempció fiscal i es tractés com si fos una renda d’inserció o una prestació”, va verbalitzar. I aquesta és l’argumentació que han repetit els socialistes en les últimes hores.
“Beneït debat”, va proclamar Félix Bolaños. El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va presumir que el govern espanyol ha pujat “tant” el SMI que “hi ha part dels perceptors que han de pagar part de la pujada a Hisenda”, mentre que, amb el PP, era un SMI “tan baix que l’únic que estava en qüestió era si els últims dies de mes es podia omplir la nevera”. Dimecres, durant la sessió de control al Congrés, Pedro Sánchez, també va posar en relleu el “debat” que s’ha generat per haver pujat el SMI un 61% des que va arribar a la Moncloa: “Ara entenc per què vostès quan governaven van congelar el SMI, perquè no tingués retenció en l’IRPF”, va ironitzar en la seva resposta a Alberto Núñez Feijóo. I va ser l’únic que va dir, sense tancar files explícites amb Hisenda. Aquesta setmana, fonts de la branca socialista de la Moncloa van argumentar que és “necessari” que l’SMI tributi pugui continuar pujant: “El normal és que, en aquest procés, més receptors de l’SMI vagin superant el mínim exempt de l’IRPF. Que passi serà bon senyal perquè significarà que cada vegada més treballadors tenen un millor salari”.
📝 Sumar, Podemos i el PP es revolten contra el PSOE: ofensiva perquè l’SMI quedi exempt d’IRPF
Yolanda Díaz: “Creiem que la justícia fiscal comença per dalt, no per baix”
Lluny dels raonaments del PSOE, Yolanda Díaz continua apostant per deixar l’SMI fora de la tributació de l’IRPF. “La pregunta no és si apujar o abaixar impostos, la pregunta és qui ha de pagar impostos. Creiem que la justícia fiscal comença per dalt, no per baix”, va sostenir dimarts després del Consell de Ministres. I va reconèixer que es va assabentar de la decisió d’Hisenda per la premsa. Fonts del seu entorn reiteraven l’endemà al pati del Congrés la seva aposta per una “tributació justa” i reconeixien “profundes discrepàncies” amb María Jesús Montero. “La nostra posició és claríssima”, insistien. I per això Sumar ha presentat una proposició de llei com a resposta a un anunci del PSOE “unilateral i sense consens”. “Hauria de canviar d’opinió per garantir que les persones que són a la part més baixa de la piràmide salarial no pateixin cap pressió fiscal”, esgrimien fonts de Sumar.
Dijous, la portaveu de Sumar al Congrés, Verónica Martínez Barbero, va reclamar al Ministeri d’Hisenda reunir-se amb el Ministeri de Treball per trobar una “solució negociada”. “Aspirem que hi hagi un acord per solucionar aquesta situació l’abans possible i que això sigui una realitat”, va subratllar. I va descartar negociar amb el PP. Per la seva banda, el ministre Pablo Bustinduy va voler rebaixar la tensió: “És evident, públic i notori que hi ha una disparitat en aquesta matèria, però és necessari desdramatitzar això. Tenim un govern de coalició i és normal que hi hagi posicions diferents. S’argumenta, es defensa, es negocia i s’arriben a acords”, va esgrimir.
Gabriel Rufián: “Li demano al PSOE que deixi de cagar-la, em sembla una burrada”
Esquerra Republicana també desconfia de la decisió del PSOE. Els republicans han registrat una proposició no de llei (que no té caràcter vinculant) per instar els socialistes a “incrementar el mínim exempt de l’IRPF perquè no s’apliqui als treballadors que cobren l’SMI” i a “descentralitzar” l’SMI per “adaptar-lo a la realitat social i econòmica de les comunitats autònomes”. Públicament, Gabriel Rufián ha estat l’encarregat de posar veu a aquest rebuig: “Li demano al PSOE que deixi de cagar-la. [...] Em sembla una burrada que se li faci això a la gent que cobra tan poc. No està bé que se la castigui d’aquesta manera”, va afirmar entre dimarts i dimecres als passadissos del Congrés.
Míriam Nogueras defensa que “no és el mateix viure amb l’SMI a Catalunya que a Extremadura”
Per la seva banda, Junts per Catalunya ha aprofitat l’enrenou per posar el dit a la nafra de la divisió de la Moncloa: “Estem perplexos per la imatge d’insolvència, de caos, d’irresponsabilitat i de poc rigor. Només reforça la nostra teoria de la desconfiança, és molt complicat en un govern que ni entre ell és capaç d’arribar a acords i consensos”, va expressar el dimecres en una entrevista a La Hora de La 1. Sobre l’SMI, va considerar que hauria d’adaptar-se al cost de la vida perquè “no és el mateix viure amb l’SMI a Catalunya que a Extremadura, ja que el cost de la vida de Catalunya és un 8% més alt que la mitjana i el d’Extremadura, un 14% inferior”. Sobre la tributació, fonts de Junts consultades per ElNacional.cat van retreure l’estratègia del PSOE: “Amb una mà diuen pujar l’SMI i amb l’altra el fan tributar”. En la mateixa entrevista, Nogueras es va mostrar partidària que la pujada de l’SMI no pagui IRPF.
El PP s’ho mira amb crispetes: “És un paperot i una burla al conjunt dels ciutadans”
Mentrestant, el PP aprofita la safata d’or que li ha brindat el PSOE. Els populars posen el dit a la nafra i exploten al màxim les discrepàncies entre els socis. “Aquest govern vol fer caixa a costa dels que cobren el salari mínim, quedant-se amb la meitat de la pujada”, va denunciar el dimarts Alberto Núñez Feijóo. “El que els demanem és que deixin d’allargar aquesta agonia als més vulnerables”, va afegir. Dijous, des de Lleida, el líder del PP va ser més dur contra l’actuació del govern espanyol: “Ha fet el ridícul i tot el país s’ha adonat de la divisió permanent i constant entre els ministres. [...] Aquest contenciós que mantenen és un paperot i és una burla al conjunt dels ciutadans”.
Així mateix, el divendres, en una entrevista a Las Mañanas de RNE, el vicesecretari d’Economia del PP, Juan Bravo, va escombrar cap a casa: “Hem defensat des de fa moltíssim temps que la fiscalitat ha de reduir-se. L’objectiu no ha de ser apujar impostos, sinó al contrari, i això situa Yolanda Díaz al nostre costat”, va subratllar. A tot això, el PP ha presentat una proposició de llei al Congrés per frenar la “decisió injusta” i la “jugada rodona” per al govern espanyol. L’aritmètica parlamentària obre la porta que Sumar, el PP i altres socis del PSOE puguin aliar-se per començar a tramitar (ni que sigui) les lleis que planta cara a María Jesús Montero.
Els altres xocs PSOE-Sumar: el proxenetisme, la jornada laboral, el Sàhara Occidental i l’ampliació del port de València
No és la primera vegada en poc més d’un any de legislatura que el PSOE i Sumar xoquen públicament. Una de les votacions que més va enemistar Pedro Sánchez i Yolanda Díaz va ser la relativa a la llei contra el proxenetisme impulsada pels socialistes, que volia prohibir que algú es lucri llogant una habitació o un pis a una prostituta. El Congrés la va fer descarrilar en la primera votació i Sumar, a través de la diputada Gala Pin, va retreure al PSOE que fos “cínic” o “innocent” si pensava que amb aquesta norma podria abolir la prostitució i va recriminar-li que volgués “tutelar i infantilitzar” les dones.
Els dos partits també van votar separats en temes de política exterior. Sumar va votar a favor d’una iniciativa del PP que instava la Moncloa a “recuperar la posició històrica de neutralitat activa” respecte al Sàhara Occidental i rebutjava el “posicionament unilateral” que va adoptar Sánchez el 2022, quan va cedir davant del Marroc i va defensar el pla d’autonomia per al Sàhara Occidental, abandonant la posició neutral mantinguda fins aleshores. Un any abans, el PSOE també s’havia quedat sol en aquesta matèria.
Un capítol d’enfrontament recent ha sigut la reducció de la jornada laboral. Sumar tenia més pressa que el PSOE i Yolanda Díaz va arribar a carregar públicament contra Carlos Cuerpo: “És gairebé de mala persona”, va afirmar la vicepresidenta segona, que va reconèixer “desacords manifestos” amb el ministre d’Economia. Fa deu dies, després de setmanes d’estira-i-arronses entre tots dos, el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de llei que ho ha de fer possible. Finalment, el PSOE i Sumar també van discrepar en l’ampliació del port de València. El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, va al·legar que era una decisió que anava “contra el sentit comú”, mentre que el ministre de Transports, Óscar Puente, ha defensat que és un “projecte mediambientalment positiu”.
Una pugna que desenterra el record d’antics conflictes amb Podemos
Totes aquestes friccions recorden les que en el seu dia van enfrontar el PSOE i Unidas Podemos. Estem parlant de la passada legislatura. La guerra més sonora va ser arran de la llei del només sí és sí. La norma, impulsada per Irene Montero, va fer desaparèixer la diferència entre abús sexual i agressió sexual, de manera que qualsevol acte sexual sense consentiment passava a ser considerat una agressió. Ara bé, el redactat de la llei va comportar més d’un miler de rebaixes de penes: l’aleshores ministra d’Igualtat ho va atribuir als jutges “masclistes”, però el PSOE se’n va desmarcar. I els socialistes van acabar aliant-se amb el PP per aprovar una reforma de la llei insígnia de Podemos. “És un dia trist, el dia més difícil que he viscut al Congrés”, va reconèixer Montero.
El PSOE i Unidas Podemos es van enfrontar en altres matèries. Quatre exemples. Un dels grans cavalls de batalla va ser la despesa militar. El juny del 2022, en una iniciativa no legislativa al Congrés, Podemos va votar en contra de la promesa de Pedro Sánchez d’augmentar el pressupost militar per tal que arribi al 2% del PIB abans del 2030. A més, els morats també van ser contraris a enviar més armes a Ucraïna. A més, totes dues formacions es van enfrontar per un crèdit extra de 1.000 milions per a Defensa.
🔎 Una setmana d’esquerdes a Moncloa: cinc fronts oberts que distancien PSOE i Podemos
Més xocs. La Llei Trans, que finalment va rebre llum verda (amb l’abstenció de Carmen Calvo), també va friccionar la relació entre els dos socis. Un cop va arribar al Congrés, el PSOE va presentar una esmena al text impulsat pel Ministeri d’Igualtat perquè hagués de ser un jutge qui autoritzés el canvi de sexe en el registre a menors d’entre 12 i 16 anys, cosa que, per a Podemos, era una vulneració dels drets dels menors. I l’esmena es va tombar amb els vots en contra de Podemos i el PP. En el capítol dels dards, la diputada socialista Andrea Fernández va retreure als morats que acusessin el PSOE de “pactar amb la dreta un retrocés dels drets de les persones LGTBI” mentre que la ministra Irene Montero va reprovar que el PSOE posés en risc els drets dels infants trans. La Llei de Famílies també va generar recels al si de la coalició. La norma, que finalment no es va acabar aprovant, va tenir una gestació complicada. El desembre del 2022, per exemple, fonts del Ministeri de Drets Socials, encapçalat per Ione Belarra, expressaven la “preocupació” pels “constants endarreriments per part de l’ala socialista”.
Un altre enfrontament, a més petit nivell, va ser al voltant de la investigació parlamentària a Joan Carles I. El PSOE sempre ha blindat la figura del rei emèrit, però Podemos era partidari d’impulsar una comissió d’investigació per analitzar el seu paper i els seus negocis. Els morats ho promovien i els socialistes ho impedien repetidament fent pinça amb el PP. Així va ser, per exemple, el març del 2020 i el juny del 2020.