“Vostès volen guerra, tindran guerra”. És una frase que ha pronunciat aquest dijous al faristol del Congrés dels Diputats la diputada d’ERC Pilar Vallugera durant el debat de la nova llei d'eficiència a la justícia, on l'independentisme ha aconseguit blindar la figura dels jutges de pau. La republicana interpel·lava directament el diputat de Junts Josep Pagès, amb qui comparteix la Comissió de Justícia, per reivindicar el paper d’ERC en la negociació de la norma. La disputa en aquest cara a cara sobre qui treu més fruits negociant amb el PSOE s’ha produït, precisament, en un dia en el qual el focus informatiu es dirigia al nou paquet fiscal que volen aprovar els socialistes. Una de les potes és l’acord signat amb els diputats de Míriam Nogueras, que irrita ERC, Bildu i Podemos. El govern espanyol, de fet, s'ha vist obligat per segona vegada a posposar la votació a la Comissió d'Hisenda pel risc de perdre-la i per la por d’haver-se de salvar gràcies al vot del PP. Novament, la batalla en l’eix esquerra-dreta obstaculitza l’agenda social i econòmica de Pedro Sánchez.
La darrera enemistat manifesta entre Junts i ERC ha sigut pels impostos que vol aprovar el govern espanyol. El punt de partida ha sigut la transposició d’una directiva europea que estableix un tribut mínim del 15% a les empreses multinacionals. Ara bé, la tramitació d'aquest projecte de llei ha obert la porta a impulsar un paquet fiscal amb diferents blocs de noves mesures. Els dos principals acords són els que els socialistes han rubricat amb Junts i amb Sumar. Ara bé, són aliances sobre el paper que necessiten l’aval de la majoria del Congrés per tirar endavant. I aquí és on s’han encallat. D’una banda, ERC, Bildu i Podemos no comparteixen el que ha acordat el PSOE amb els juntaires, ja que deixa morir l’impost a les energètiques. És una línia vermella pels diputats de Míriam Nogueras, que al·leguen que posa en risc inversions a Catalunya, i és una reivindicació imprescindible per les altres tres formacions. Però n’hi ha més. Junts vincula el seu vot afirmatiu a la directiva europea al fet que les esmenes acordades amb ells prosperin, mentre que ERC exigeix com a condició indefugible per avalar la norma de la UE que aquestes mateixes esmenes es retirin. Això fa albirar una confrontació irreconciliable que situa el PSOE enmig, havent de seduir a dreta i esquerra. Alhora, Junts desaprova les mesures anunciades pel PSOE i Sumar: ells no han participat en el pacte i no avalaran cap de les modificacions. Sense matisos.
De fet, fa dies que als despatxos de Junts la consigna és clara i directa: “L’acord és el que és. Si tanquem un acord, complim. Si hi ha coses que no se’ns va dir que hi serien, aleshores l’acord no s’està complint”. I la posició aquest matí era la mateixa: estan compromesos amb el que ells han signat. Per tant, ni parlar-ne d’avalar el text de la directiva europea si no s’introdueixen les seves esmenes. O tot o res. Això sí, els juntaires deixen a la Moncloa tota la responsabilitat d’aconseguir els vots necessaris: “És la seva iniciativa, no la nostra, no ho portàvem al programa electoral, no tenim cap necessitat que hi hagi acord”, defensen. “El no acord no ens preocupa en absolut”, afegeixen.
Ha sigut el tema del dia i tothom hi ha volgut dir la seva. Fonts de Bildu recordaven pels passadissos de la cambra baixa que els acords de Junts “s’aproven amb els vots de la resta” i lamentaven que el PSOE hagués prioritzat les converses amb Junts en un tema, el de la fiscalitat, on segurament hauria hagut de ser al revés. La Moncloa comptava que trobaria complicitat en ERC i Bildu, però està sent incapaç de seduir-los.
El PP posa el dit a la nafra
Enmig de la patent debilitat parlamentària de Pedro Sánchez, el PP ha aprofitat per afegir sal a la ferida. Poc abans que s’ajornés la Comissió d’Hisenda, els populars han anunciat que donarien suport “només al que vingui imposat pel marc comunitari”. És a dir, sempre que no s’introdueixin retocs pactats pel PSOE amb altres partits. Això salvaria la base de la norma, però enterraria les pretensions dels socis d’investidura. Més tard, fonts del PP feien befa del fet que el govern espanyol s’hagi vist obligat a posposar la votació pel “desacord amb els socis” i per evitar un “nou daltabaix” al Congrés. Una dirigent del PP comentava pels passadissos del Congrés que, amb aquesta estratègia, es fa palès que el PSOE no governa, sinó que “sobreviu”. Des de Gènova, consideren que la Moncloa “es burla” de la cambra baixa “convocant i desconvocant al seu gust una comissió parlamentària”. “És el caos habitual”, lamenten. I fan una lectura que va més enllà: “Si no aconsegueix arribar a un acord amb els seus socis en el pla fiscal, sembla complicat que ho faci per tirar endavant els pressupostos si no és amb noves cessions als independentistes a costa dels ciutadans”.
El govern espanyol, empipat però esperançat
Aquest dijous, ministres d’alta jerarquia del govern espanyol abandonaven el Congrés dels Diputats visiblement irritats. Cares de pomes agres i sense cap voluntat de conversar amb els periodistes que es preguntaven com pensa la Moncloa convèncer els seus socis d’investidura d’aquí a dilluns. Les diferències en l’eix dreta-esquerra entre els diversos socis parlamentaris de Pedro Sánchez han tornat a bloquejar la seva agenda socioeconòmica. Malgrat tot, sempre hi ha esperança. Un dels pocs homes de confiança del president espanyol que sí que es deixava aturar per la premsa als passadissos del Congrés admetia la dificultat d’arribar a un pacte. Però assegurava que la decisió de suspendre la comissió i convocar-la de nou pel dilluns respon al convenciment que l’acord és possible
Els diversos socis consultats per aquest diari, però, no pensen igual. No tiren la tovallola, però veuen difícil l’entesa. “És xutar la pilota endavant i no entenc què pot canviar d’avui a dilluns”, lamentava un diputat republicà al pati del Congrés. En aquell mateix moment, una important parlamentària de Podemos es queixava de la mala estratègia negociadora que havia seguit el PSOE en aquest tema, sense haver intentat arribar primer a acords amb els socis que sí que volen impostos a la banca i també a les energètiques: “S’han fotut en un carreró sense sortida”. La formació morada reiterava fa dies que “els vots dels grups d’esquerres valen el mateix que els de PNB i Junts”.
Arribats a aquest punt, socis de Sánchez com ERC, Bildu i Podemos confirmen a ElNacional.cat que el govern espanyol els intenta convèncer de votar a favor del pacte PSOE-Junts a canvi d’altres contraprestacions. Però la formació morada, per exemple, situa l’impost a les energètiques com una línia vermella: “No negociarem res més”. “En aquesta legislatura sempre es donen per fets els vots de les formacions d‘esquerra i que només s’han d’aconseguir els vots de Junts”, es queixava l’entorn de Ione Belarra aquest dijous. Fonts del PNB, per la seva banda, es queixen de la poca flexibilitat dels seus companys de bloc d’investidura. “Les formacions d’esquerra d’aquest hemicicle tenen una mirada massa curta”, lamentava un destacat parlamentari basc. “Tothom ha de cedir”, sentenciava.
Junts arrenca al PSOE beneficis per a pimes i Sumar, l’IVA del 21% per a apartaments turístics: tot caurà si no hi ha prou suports
Els acords fiscals als quals ha arribat al PSOE engloben temes molt diversos. Per una banda, els socialistes i Junts han acordat un seguit de mesures, entre les quals hi ha, a banda del manteniment de l'impost a la banca, beneficis fiscals a les pimes i microempreses, una rebaixa de l’impost de societats en funció de determinats supòsits, el manteniment de prestacions per incapacitat permanent i una bonificació del 100% de les cotitzacions per als clubs esportius sense ànim de lucre.
En paral·lel, el dilluns, el PSOE i Sumar també van arribar a un pacte que incloïa, per exemple, un IVA del 21% per als apartaments turístics, eliminar el règim fiscal especial de les societats anònimes cotitzades d'inversió en el mercat immobiliari (socimi), elevar dos punts la tributació en l'IRPF de les rendes de capital per sobre dels 300.000 euros, crear un nou impost sobre productes de luxe com jets i iots privats o cotxes de luxe i eliminar l'exempció a les primes d'assegurances privades sanitàries. Per la seva banda, ERC i Bildu van presentar esmenes pel seu compte en les quals apostaven per mantenir l’impost a la banca i a les energètiques.