Batalla política per la llei del només sí és sí mentre continuen les rebaixes de condemnes. Sense anar més lluny, aquest dimecres hem vist com el Tribunal Superior de Justícia de Múrcia ha rebaixat la pena imposada a un condemnat per temptativa d'agressió sexual o com l'Audiència Provincial de Balears ha ordenat excarcerar dos presos. Però també és veritat que l'Audiència de La Rioja ha revisat 54 sentències i no n'ha modificat cap. Sigui com sigui, el ball de bastons va començar aquest dimarts amb les primeres diferències dins del govern espanyol respecte d'una norma que presenta un avenç com és introduir de forma tan clara el consentiment com a peça clau.
Arran de l'allau de crítiques per les decisions judicials, des del Ministeri d'Igualtat han acusat els jutges de no estar aplicant la llei del només sí és sí quan rebaixen penes. La ministra d'Igualtat, Irene Montero, i la delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Victòria Rosell, han argumentat principalment que la jurisprudència estableix que no es poden revisar penes a la baixa si no s'han tocat les penes màximes i les condemnes encara encaixen en la forquilla del delicte. Una tesi a la qual s'ha sumat la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que ha lamentat les "interpretacions esbiaixades i sense perspectiva de gènere" dels jutges i ha constatat que falta "molta formació en els operadors jurídics sobre com aplicar les lleis d'igualtat".
ERC, Junts i PNB, contra els jutges
Al Congrés dels Diputats, els diputats d'ERC, Junts i PNB s'han unit a les crítiques d'Igualtat sobre la interpretació que fan alguns jutges amb la llei del només sí és sí. "Sabem que totes les interpretacions en seu judicial, en general amb honroses excepcions, solen ser contra la víctima quan es tracta de violència de gènere", ha denunciat la republicana Pilar Vallugera. Per part de Junts, Josep Pagés ha recriminat que les revisions es produeixen "basant-se en una determinada interpretació de la llei" i que "res es pot deixar a la discrecionalitat" dels jutges.
A qui no han agradat les crítiques d'Igualtat és a la ministra de Defensa, la socialista Margarita Robles, que ha rebutjat les "desqualificacions" als jutges "amb caràcter general". Tanmateix, s'ha mostrat cauta a l'hora d'opinar sobre la llei: "Seria una mica prematur que hi fes una consideració perquè no he pogut veure les resolucions. No puc dir si és una interpretació puntual o una distorsió de la llei". I després d'obrir la porta a canviar la norma, la ministra d'Hisenda, la també socialista María Jesus Montero, ha tornat a parlar aquest dimecres per dir que l'executiu estatal buscarà que la llei endureixi les penes i no les rebaixi. Més contundent s'ha mostrat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha defensat la llei del només sí és sí i ha demanat als tribunals que unifiquin doctrina. A més, ha recordat que la norma busca reforçar la seguretat de les dones. En aquest sentit, la Fiscalia General de l'Estat està analitzant les revisions de condemna per veure si és necessari unificar criteris per la llei.
Les crítiques del CGPJ a Igualtat
D'altra banda, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha expressat el seu "més ferm rebuig" als "intolerables atacs" vessats contra els jutges i ha defensat que els magistrats únicament estan aplicant la norma. L'òrgan de govern dels jutges ha assenyalat que la Constitució i el Codi Penal recullen l'aplicació de la norma més favorable, a més que l'última llei estableix "l'efecte retroactiu" d'aquelles lleis penals que afavoreixen al condemnat. Per tant, les resolucions que s'han conegut en els últims dies són el resultat de "l'aplicació estricta d'aquests preceptes per part dels membres del poder judicial, sotmesos únicament a l'imperi de la llei". Mentre es discutia la llei del només sí és sí, el CGPJ es va mostrar molt crític amb ella.
Des del PP, Alberto Núñez Feijóo s'ha limitat a fer servir un eslògan buit de contingut: "No és un govern de la gent, sinó contra la gent". A més, Javier Maroto ha ficat dins del mateix sac a violadors i independentistes. Però el més important és que els conservadors forçaran una votació en el Senat per exigir a l'executiu estatal la revisió de la llei. La moció presentada obligarà que la setmana vinent es posicionin tots els grups sobre si pensen que s'hauria de revisar o no la norma aprovada al setembre, sense que Unidas Podemos pugui votar perquè no hi té representació.