"Parlem de blindar la llengua però no la blindarem de veritat fins que no siguem un Estat. I això és així". Així de contundent s'ha expressat Iolanda Batallé, escriptora, editora i directora de l’Institut Ramon Llull entre el 2018 i el 2021, al col·loqui El català, en perill? El català, en acció!, organitzat aquest dijous per ElNacional.cat al Palau Robert de Barcelona. El debat, que ha estat moderat per la periodista Marta Lasalas, també ha comptat amb la participació de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural; Blanca Pujals, editora de Viena Edicions, i Arnau Rius, professor i creador del canal Malaia.
En les seves intervencions, Batallé ha fet una crida a repensar "el que estem fent tots plegats perquè la situació s'està extremant", en referència a la davallada en l'ús del català. I citant el cantautor Lluís Llach, ha apuntat que els catalanoparlants no han tingut la consciència de "seguir sent una resistència en les darreres dècades", per la qual cosa ha demanat "defensar la llengua d'una manera molt militant".
Però Batallé també ha volgut posar el focus en l'Estat tot recordant que "estem en una nació ocupada". En aquest sentit, l'exdirectora de l’Institut Ramon Llull ha posat d'exemple els entrebancs amb què es van trobar en el camí per fer oficial el català a les institucions europees. I ho ha contraposat amb l'islandès, llengua que parlen 300.000 persones però que, en canvi, té tots els drets. "I la diferència és que són un Estat", ha rematat.
Els problemes del català a Catalunya
L'escriptora i editora també ha parlat dels problemes del català a casa, com la poca capacitat d'atracció que té entre els joves. "Hem de fer que el català sigui sexy perquè per a ells no ho és. Ells són a molts altres llocs. Per això tenen molta importància projectes com el canal Malaia", ha indicat. I en aquest punt, ha tornat a insistir en l'islandès: "Per què una llengua per sobreviure ha de ser sexy? Perquè no tenim Estat. No sé si és supersexy parlar en islandès però tenen tots els drets".
I més enllà dels joves, Batallé ha posat diversos àmbits que exemplifiquen la debilitat del català. "Hi ha moltes situacions en què no podem parlar en català: anar a comprar el pa, fer un cafè, una classe en un gimnàs. També hi ha moltes empreses en què com a català et sents un indígena", ha dit. I també ha posat d'exemple els problemes que s'ha trobat per voler fer en català les classes que imparteix d'un màster per la presència d'alumnes de l'Amèrica Llatina, sobre els quals ha subratllat la importància de fer-los entendre que el català és la llengua pròpia del país.
El col·loqui 'El català, en perill? El català, en acció!', organitzat per 'ElNacional.cat' / Foto: Sergi Alcàzar
Com a conclusió, Batallé ha fet una crida a reactivar l'ús del català i la consciència que, ha dit, molta gent ja està prenent. També ha explicat que des del sector editorial s'està treballant per arribar a tot arreu i ha afegit que des de l'empresa privada "es pot fer molt".
Imatge principal: Iolanda Batallé, escriptora, editora i directora de l’Institut Ramon Llull entre el 2018 i el 2021 / Foto: Sergi Alcàzar