El president de JxCat al Parlament, Albert Batet, també espiat pel CNI per la seva proximitat amb el president Carles Puigdemont també ha reaccionat. "Això és una barbaritat monumental i propi d'una dictadura", ha sentenciat via Twitter després que el diari La Vanguardia hagi destapat que el Centre Nacional d'Intel·ligència va rebre el vistiplau judicial a vigilar els telèfons de 18 persones de l'entorn independentista, entre els quals Aragonès, Sànchez, Riera, Paluzie o Mauri, en l'operació coneguda com a CatalanGate, segons assegura el mateix diari. "El CNI va espiar-me amb autorització judicial durant el 2019. Un jutge ho va avalar simplement per la meva proximitat amb el president Puigdemont i per obtenir informacions sobre estratègies i negociacions polítiques", ha comentat el president de JxCat.
El rotatiu revela aquest dissabte una llista dels 18 espiats pel CNI, que també inclou diverses persones de l'entorn de Carles Puigdemont -com ara Gonzalo Boye, Joan Matamala i Josep Lluís Alay- i altres noms destacats com Jordi Bosch de Borja, membre de la junta d'Òmnium; l'empresari Xavier Vendrell; Elsa Artadi; Albert Batet; David Bonvehí i Marc Solsona (PDeCAT); Sergi Miquel, director de l’estructura tècnica de la Casa de la República, i els empresaris Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives. El motiu per escoltar Aragonès era el seu paper de "coordinador" dels CDR. Aquesta és la llista que la llavors directora del centre, Paz Esteban, va portar al Congrés ara fa uns dies.
A Carles Riera, de la CUP, se'l vincula també amb els CDR, i també es remarca que ha mantingut contactes amb Puigdemont. El CNI també descriu Elsa Artadi com a "enllaç" amb l'expresident. El motiu per escoltar els dos membres del PDeCAT és el mateix: les seves relacions amb Puigdemont. Pel que fa als empresaris que hi ha a la llista, el CNI relaciona a la majoria amb el moviment Tsunami Democràtic.
CNI només es responsabilitza d'aquestes 18 intervencions
La Vanguardia constata que aquestes mencionades 18 intervencions són les úniques de les quals es responsabilitza el CNI de la llista de 65 persones atacades o infectades amb Pegasus o Candiru revelada per Citizen Lab, un organisme adscrit a la Universitat de Toronto que el 18 d'abril va publicar un informe en què denunciava un espionatge massiu a l'independentisme català. D'aquesta manera, hi ha 47 espionatges (o intents) que no han estat atribuïts a cap servei policial o intel·ligència. Esteban va descartar així mateix que el centre hagi tingut res a veure amb els atacs amb Pegasus als mòbils de Pedro Sánchez i tres ministres.
I d'on surt aquesta llista? La llista de 18, a la que fa referència La Vanguardia, va ser sol·licitada pel CNI al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Lucas, que tutela les seves actuacions i que els va aprovar. No hi és Elies Campo, l'enginyer informàtic que ha treballat amb Citizen Lab en la investigació i que sí que apareix, en canvi, en el grup de 65. El rotatiu destaca que el CNI va anar més enllà, perquè la seva directora, Paz Esteban, només va presentar davant la comissió de Secrets Oficials les autoritzacions judicials referents a persones que sortien a la llista dels 65. Als documents aportats apareixien set o vuit noms marcats, corresponents altres persones sobre les quals l'espionatge havia estat autoritzat i que van escapar a l'anàlisi de Citizen Lab. El CNI va impedir d'aquesta manera que transcendissin noms fins ara desconeguts.
Imatge principal: president de JxCat al Parlament de Catalunya, Albert Batet / Carlos Baglietto