Al costat del despatx del president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet (Tarragona, 1979), hi ha el despatx de Jordi Turull i Josep Rull. Els dos noms a la porta i a dins un retrat de grans dimensions amb la imatge dels dos consellers, emocionats, quan es disposaven a entrar al Suprem per ser empresonats. Al despatx del davant, un retrat de Carles Puigdemont, també enorme. De fet, la presència de presos i exiliats apareix a tots els racons del grup.
Batet, a punt d'embarcar-se a la campanya de primàries per a la candidatura de JxCat a Tarragona, retreu que el govern espanyol de Pedro Sánchez, no ha donat resposta política al pols independentista i a la repressió, i denuncia que just l'endemà d'aprovar-se el pressupostos generals de l'Estat el Suprem ha revocat el tercer grau dels presos polítics. Batet carrega contra els comptes de Sánchez i assegura que JxCat és l'única garantia per evitar un tripartit, ni el del 155 ni el d'esquerres.
Foto: Sergi Alcàzar
Aquest divendres s'ha sabut que el Suprem ha revocat el tercer grau dels presos polítics...
El Suprem ha tornat a fer política en aquesta creuada liderada conjuntament amb els altres estaments de l’Estat espanyol contra l’independentisme. S’ha alineat amb la fiscalia de Pedro Sánchez per castigar els presos polítics. Just l’endemà d’aprovar els pressupostos patriòtics, com deia el mateix PSOE, el Suprem denega el tercer grau i torna a la presó la presidenta Forcadell i la consellera Bassa, per motius polítics, per raons ideològiques. Són a la presó pel que pensen. És una vergonya i una crueltat per les seves famílies. Una decisió d’aquesta justícia espanyola que només imparteix venjança i escarni.
Hi veu una vinculació?
Són dos fets. Ahir aproven pressupostos i avui hi ha aquesta decisió. Crec que els fets parlen més que les paraules.
Sanchez porta mesos al govern i no hi ha hagut cap voluntat política de resoldre el conflicte. Que no ens enganyin més, que no enganyin la ciutadania
Però la decisió sobre el tercer grau depèn del Suprem...
Aquesta decisió demostra que és un escenari de persecució política. Els motius que addueix la fiscalia per no revocar el tercer grau són de naturalesa ideològica. No hi ha altre motiu. Hi ha una solució a l’abast d'aquest govern que s'autodefineix com el més progressista de la història, i que passaria per una solució política del conflicte. Això, acompanyat d’una llei d’amnistia. Porten molts mesos al govern i no hi ha hagut cap voluntat política ni a la taula del diàleg ni en cap àmbit. Que no ens enganyin més, que no enganyin la ciutadania.
Des de JxCat ja s'han mostrat molt critics amb els pressupostos aprovats aquesta setmana al Congrés, amb el suport d'ERC i PDeCAT. ERC argumenta que ha aconseguit 2.339 milions d’euros, la fi de la intervenció de les finances de la Generalitat i el compromís per acabar amb el dumping fiscal de Madrid. El PDeCAT ha negociat 232 milions de Rodalies i un acord sobre l’UOC. Quin és el balanç de JxCat?
Nosaltres respectem qualsevol acord que facin partits polítics. Però aquests són uns pressupostos que nosaltres no podem subscriure de cap de les maneres. Cada any tenim 16.000 milions d’euros de dèficit fiscal, patim l’infrafinançament de la llei de dependència, l’incompliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, l’infrafinançament de la Salut, els fons pendent sobre Mossos... I aquests pressupostos això no ho solucionen. És una versió dolenta, una còpia barata, del peix al cove.
Aquests pressupostos són una versió dolenta, una còpia barata, del peix al cove. Mai tants vots de diputats independentistes havien aconseguit tan poc
Això vol dir que JxCat ho vol tot o res?
JxCat vol resoldre els problemes que tenim. Estem disposats a arribar a acords i fer política, però no a fer una còpia barata del peix al cove. Som en una situació de pandèmia amb unes conseqüències econòmiques i socials molt greus que requereixen recursos. Mai tants vots de diputats independentistes havien aconseguit tan poc. Nosaltres estàvem disposats a arribar a un acord, i així ho vam traslladar. Però saben el nostre nivell d’exigència i de compromís amb la societat catalana. Si el PSOE no ha volgut respondre a aquestes exigències de JxCat deu haver estat perquè deuen tenir altres opcions que els deuen sortir més avantatjoses per als seu interessos.
Quin ha estat el paper de JxCat, doncs?
No ens fa por negociar. Volem negociar. Però tenim experiència i expertesa del que implica aquesta negociació. Ja sabem els incompliments històrics que hi ha hagut per part de l’Estat espanyol. Només de la Disposició Addicional 3a de l’Estatut, que és una llei orgànica, estem parlant de 3.700 milions d’euros de deute. Això no va del dumping fiscal de Madrid. Això va del dèficit fiscal a Catalunya.
Però mentre vostès i ERC es van tirant els plats pel cap, per exemple amb el dumping financer...
Tenir una posició diferent no és tirar-se els plats pel cap...
Foto: Sergi Alcàzar
Vostè ha acusat ERC d’acceptar una LOAPA fiscal. Vol dir que ventilar aquestes diferències és la millor estratègia de l'independentisme a Madrid?
Nosaltres hem defensat sempre que la millor estratègia és la unitària, que els 23 diputats independentistes a Madrid poguessin tenir una acció conjunta. Però en aquests moments l’estratègia de l’independentisme no passa per la unitat a Madrid. La política que ha fet Laura Borràs aquests mesos, des del ple d’investidura, davant la taula de diàleg que no ha fructificat, la investidura a canvi de res.., posa molt de manifest que creiem que els vots dels catalans han de valer, hem de ser exigents i ara més que mai en una situació de pandèmia.
Si patim junts la repressió hauríem de saber tenir una estratègia conjunta de confrontació amb l’Estat
Però davant la divisió de l'independentisme l'unionisme es deu fregar les mans...
Entenem a JxCat que el conjunt de forces independentistes, totes, som aliats. I, si tenim un objectiu comú que és la independència, hauríem d’actuar com aliats. Cadascú pot tenir els seus interessos de part, i és respectable i legítim, però hauríem de tenir posicions comunes. I més en una situació de repressió com l’actual. Si patim junts la repressió hauríem de saber tenir una estratègia conjunta de confrontació amb l’Estat. I aquesta és la posició de JxCat.
De moment, però, no hi ha aquest acord i cap de les dues parts fa autocrítica. Es pot solucionar d’alguna manera això?
La solució passa, primer, perquè els ciutadans mostrin el recolzament a les diferents estratègies a les urnes. Això és la democràcia. La nostra estratègia és la solvència i la independència. En aquest moment de crisi econòmica i social greu fruit de la pandèmia, cal un govern que gestioni amb solvència el màxim de recursos possibles. I, alhora, anar a revalidar l’1-O, entendre que l’1-O segueix viu, que va valdre la pena, que és una victòria. Molts municipis de Catalunya tenen places de 1 d’Octubre, Santpedor mateix. El 14-F ho podem revalidar i, en aquest sentit, ho continuem reivindicant.
L’1-O va ser una victòria molt potent, un dia en què Catalunya va guanyar. Aquest mandat segueix viu i vigent
Foto: Sergi Alcazar
Està dient que ERC ha renunciat a l’1-O?
No em pertoca dir el que ha renunciat o no altres forces polítiques.
L’hi pregunto perquè ha citat Santpedor i l’exalcaldessa d’aquella població i número dos d’ERC, Laura Vilagrà, ha aconsellat superar el dol de l’1-O.
Va ser un dia de victòria i per això la majoria de pobles i ciutats de Catalunya tenen places en record d’aquell dia, en què tots compartíem un projecte i sabíem el que havíem de defensar, que era la democràcia, les urnes.
Amb la inhabilitació de Quim Torra es va crear un comitè de coordinació per evitar conflictes amb ERC, funciona?
Sí, tenim els mecanismes de coordinació lògics i normals que hi ha d’haver entre dos partits que tenen dos projectes polítics diferents, que formen un govern de coalició. I ara ens trobem amb un govern que no té president enmig d'una pandèmia. Això ha donat complexitat afegida.
Creu que funciona bé aquesta coordinació?
Jo crec que sí, que funciona de forma positiva, entenent que cadascú té el seu accent.
Però s'ha fet evident que hi ha tensions?
Normals, perquè la situació és molt complexa. Com qualsevol govern de coalició que està en una situació de pandèmia. Passa al govern de l’Estat, entre PSOE i Podemos; a l’Ajuntament de Barcelona, entre Ada Colau i Jaume Collboni; i a vegades també passa al govern de la Generalitat. Això forma part de la normalitat democràtica.
Apel·lem al vot útil. Som la garantia que ni tripartit ni tripartit: ni un tripartit del 155 ni tripartit a cambio de nada
El president del grup d'ERC, Sergi Sabrià, assegurava amb molta contundència en una entrevista a ElNacional.cat que no estaria disposat a un pacte amb PSC, l’ha convençut?
A nosaltres ens pertoca parlar del projecte de JxCat. A JxCat tenim clar que no volem ni tripartit del 155, del PP, de PSOE, de Vox, de Cs, dels que han fet que hi hagi gent a la presó i l’exili, dels que van aplicar el 155. I tampoc un tripartit del a cambio de nada, del que hem vist a Madrid entre el PSOE-Podemos, amb el suport d’ERC; un tripartit que ja sabem les conseqüències que va tenir a Catalunya. Davant d’això som garantia que ni l’un ni l’altre. Hem de fer una apel·lació al vot útil de tot aquell ciutadà que vulgui entendre que la garantia davant aquests dos tripartits és JxCat.
Comparteix, doncs, les paraules de Laura Borràs que JxCat no investiria un presidenta amb vots dels partits del 155?
No és un escenari que contemplem. No estem en aquest escenari nosaltres.
No obstant això, vostès van fer un acord amb el PSC i li van donar la presidència de la Diputació de Barcelona...
Sí i ja vam dir i mantenim que estem disposats a revertir tots els acord amb el PSC però que fos per tothom. Que tothom revertís tots els acords que té. ERC té acords a Figueres, Platja d’Aro, Sant Cugat, Cervera, Tàrrega, a molts ajuntament de Catalunya, amb el PSC.
Estem disposats a revertir tots els acord amb el PSC
Foto: Sergi Alcàzar
Però és evident que acords com aquest de la Diputació de Barcelona resulten difícil d’entendre per als votants independentistes.
El que hem de fer és sentir-nos aliats. Si JxCat, ERC, la CUP, entenem que som aliats ho hem de fer a totes les institucions i a tots els àmbits. Al món local, a la política d’aliances a Madrid, al Parlament de Catalunya... I malauradament això no ha sigut possible aquesta legislatura.
Si JxCat, ERC, la CUP, entenem que som aliats ho hem de fer a totes les institucions i a tots els àmbits
Precisament, al Parlament mantenen relacions molt tenses. Per què ha estat així?
Això va succeir sobretot al començament de la legislatura. Nosaltres enteníem que cal una confrontació intel·ligent. Això aquesta legislatura no s’ha constatat al Parlament. Ho vam veure el 30 de gener quan es va ajornar la investidura del president Puigdemont, i també amb la suspensió dels drets polítics dels diputats represaliats, la suspensió del seu sou, del vot, etc. Per sorpresa nostra, hem hagut d’anar trobant l’entesa per continuar avançant en aquests temes. Això és evident que ha generat tensió.
Borràs s’ha queixat durant tota la campanya de primàries que l’independentisme tenia majoria al Parlament però no s’ha avançat en el procés.
És una evidència.
D’això també en tindrà culpa JxCat, no?
Però JxCat tenim 34 diputats, quan els hem tingut, perquè durant la legislatura els 34 diputats de JxCat pràcticament no han pogut exercir mai el seu dret a vot de forma conjunta. No tenim 68 diputats. En tenim 34. I per tirar endavant determinats aspectes falten els altres diputats.
S’hauria d’haver trencat aquest acord quan el 30 de gener no es va investir Puigdemont?
Això va ser un debat que vam tenir en el seu moment a JxCat. Se’ns va dir que si no fèiem un govern efectiu no s’aixecaria el 155, i hem vist com l’Estat espanyol ha aplicat fins i tot un 155 sanitari, el gobierno más progresista de la historia. O la pressió que s’ha exercit de determinades polítiques al Parlament de Catalunya que no podem parlar ni de monarquia i els acords no es poden publicar i queden anul·lats pel TC. Hem vist el Govern les dificultats que té per tirar endavant iniciatives en l’àmbit de la pandèmia, com la possibilitat d’aturar els desnonaments. Que Catalunya no té totes les competències és una evidencia...
Qui és responsable, doncs, d'aquesta situació?
La coresponsabilitat és de tots. Som aliats i si som aliats, hem d’actuar com a tal. El que no té sentit és que diem compartim projecte, som de la mateixa colla i fem dos castells diferents. Això no té sentit. Si som de la mateixa colla hem de fer un castell i el nostres castell és el de la independència i per tant aquí hi hem de cabre tots. I sumar-hi tots. No podem estar només junts en la reculada i per aguantar la repressió. No. Hem d’estar junts per veure com avancem.
La tensió entre ERC i JxCat al Parlament ha tingut sovint com a protagonista el president de la Cambra, Roger Torrent. Si es torna a repetir la correlació de forces després del 14-F, tornarien a votar Roger Torrent com a president del Parlament?
Sobre hipòtesis futures, quan es plantegin ja les analitzarem.
Emplacem a tots els partits polítics a trobar una resposta conjunta si superem el 50% dels vots
Foto: Sergi Alcàzar
Si l’independentisme a les properes eleccions superés els 50% vots, que tenen previst fer?
Si donem importància a la fita del 50%, vol dir que si l’aconseguim ha de tenir conseqüències polítiques. Les forces independentistes que hem d’actuar com aliats, no com ha succeït aquesta legislatura, hem de compartir com avancem. Emplacem a tots els partits polítics a trobar aquesta resposta conjunta. Hi ha un àmbit que tots compartim que és el del reconeixement internacional. Aquest és un àmbit clau, on molts estats és com han aconseguit la independència.
Però què proposen fer en aquesta situació, es faria efectiva la declaració d’independència? En què es concretaria?
Això ho hem d’acordar entre tots els partits.
Però quan vagin a les eleccions plantejaran alguna proposta més concreta que pressionar a nivell internacional?
La proposta la tenim marcada com JxCat a la ponència ideològica que vam aprovar. I sens dubte aquesta línia de la ruptura i el reconeixement internacional és la que hem de desenvolupar.
Carles Puigdemont ha de ser el cap de llista per Barcelona?
Això ho ha de decidir el partit. És una decisió personal d’ell. Sens dubte és el president legítim de Catalunya. El president a l’exili. El líder de l’independentisme. El que ell decideixi jo ho trobaré bé.
JxCat està en ple procés de primàries per confeccionar les llistes electorals, quin efecte està tenint al partit? Els preocupa que l'enfrontament pel lideratge a les llistes pugui comportar un desgast?
Les primàries reforcen molt el projecte de partit, fan palès els lideratges i tots els actius polítics que tenim a JxCat, la força del nostre projecte polític, un projecte consolidat després de tres anys al Parlament. Estem convençuts que ens enforteix com a partit.
Què significa la victòria de Laura Borràs a les primàries de JxCat. S'ha imposat amb ella el discurs més dur?
Laura Borràs i Damià Calvet comparteixen de forma plena el projecte polític que representa JxCat. Tots dos són dos valors importantíssim del nostre projecte. La militància d’una forma molt potent ha escollit Laura Borràs. Tenim l’oportunitat que sigui la primera dona presidenta de la Generalitat de Catalunya. Com a partit estem molt contents d’aquest procés de primàries, que són reals i que posen en valor tots els actius per guanyar les eleccions.
Que un president de la Generalitat acabi inhabilitat, a la presó, a l’exili, assassinat, forma part de les possibilitats
Però la candidata està enmig d'un procés judicial al Suprem que podria provocar que si arriba a ser presidenta quedi inhabilitada...
Que un president de la Generalitat acabi inhabilitat, a la presó, a l’exili, assassinat, forma part de les possibilitats, perquè és el que passa amb tots els presidents de la Generalitat. Per tant, sin novedad en el frente. Ens han inhabilitat al president Torra, al president Puigdemont el van destituir, està a l’exili amb una ordre de cerca i captura, el president Mas va ser inhabilitat... Per tant, fos Laura Borràs o no, estic convençut que el pròxim president de la Generalitat patiria alguna mena de repressió perquè tots els presidents que han volgut la independència l’han patida.
Per què l’eleccio de Laura Borràs ha provocat aquesta reacció tan forta a l'unionisme?
S’han posat nerviosos perquè veuen la capacitat de victòria de JxCat en aquestes eleccions. Han donat molta canya perquè no tinguéssim aquesta possibilitat. Veuen que Laura Borràs té aquest potencial, aquesta força amb Puigdemont i tots els actius de JxCat. Hi ha una força i potència per poder fer una candidatura guanyadora de cara a les eleccions del 14-F.
Foto: Sergi Alcàzar