La batllessa dels Banys i Palaldà (Vallespir, Catalunya Nord), Maria Costa, ha pres la paraula en català durant el ple municipal, tot i la sentència desfavorable dels tribunals francesos sobre l'ús del català en aquest context. Costa ha iniciat la seva intervenció afirmant que "aquest consell es durà a terme en català, la llengua del nostre país", i ha assegurat que continuarà lluitant per la via judicial perquè es pugui fer les intervencions en català.

Posteriorment, també ha utilitzat l'anglès. La batllessa ha explicat que vol establir un precedent amb aquesta acció, que considera un acte de desobediència. Segons Costa, si l'estat francès no prohibeix l'ús de l'anglès, com ha fet amb el català, "es posarà de manifest encara més la discriminació". "Aquest fet pot ser un nou argument per portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans. No és just que hi hagi dues llengües europees i que una sigui discriminada mentre l'altra no ho és". Amb aquest desafiament, Costa vol demostrar que l'estat francès discrimina el català.

La posició de Maria Costa en defensa de l'ús del català al ple municipal és fruit d'una llarga batalla que ha travessat diverses etapes. Des de fa anys, ella i altres defensors de la llengua han treballat per reivindicar el dret a expressar-se en català en aquest àmbit oficial. Malgrat els obstacles i les dificultats, Costa s'ha mantingut ferma en la seva determinació. La sentència dels tribunals francesos contra l'ús del català als plens municipals ha generat indignació i controvèrsia. Molts consideren que aquesta decisió discrimina injustament el català i nega els drets lingüístics de la comunitat de parla catalana a la regió. La batllessa Costa ha decidit prendre mesures per afrontar aquesta situació, decidida a no permetre que la seva llengua sigui marginada.

La seva intervenció en català durant el ple municipal és un acte de resistència i valentia, que busca fer visible la discriminació i generar consciència sobre aquesta qüestió. Costa vol establir un precedent que pugui obrir el camí per a futures lluites i canvis en la protecció del català i altres llengües minoritzades a França. La inclusió de l'anglès en la seva intervenció té com a objectiu destacar la hipocresia de l'estat francès en relació amb el tractament de les llengües. Segons la batllessa, si l'anglès és permès i acceptat sense restriccions, mentre que el català és restringit i prohibit, s'evidencia clarament la discriminació. Això pot reforçar els arguments per portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans i denunciar la discriminació lingüística.