El govern espanyol tem patir danys col·laterals de la rivalitat, en auge aquesta passada setmana, entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Els dos principals partits independentistes s’han estomacat de valent a Madrid en els darrers dies; dijous va ser quan va haver-hi més llançaments de ganivets: María Jesús Montero compareixia al Congrés dels Diputats amb motiu del finançament singular pactat amb ERC, i el debat es va convertir en un festival de retrets entre republicans i juntaires sobre qui negocia millor amb el PSOE. Els socialistes, amb l’aritmètica tan delicada del Congrés dels Diputats que els obliga a aconseguir sempre els suports de tots els seus socis, temen ara que la tensió entre les dues formacions catalanes encareixi la compra de vots.
Fonts de la capitania de l’executiu espanyol opinen que Junts i ERC estan irritats l’un amb l’altre per haver aconseguit bones contraprestacions a canvi d’entregar vots als socialistes: el finançament singular per haver investit Salvador Illa president de la Generalitat o la delegació de competències en immigració, entre d’altres; a banda d’una llei d’amnistia reclamada per tots dos però que Junts sempre ha estat més exigent en el seu redactat. I ara han entrat en una dinàmica de “tu has tingut més que jo i per tant jo ara vull una mica més que tu”, opina un ministre de màxima confiança de Pedro Sánchez. La conseqüència de tot plegat és, senzillament, que ara “augmentaran el preu” dels seus suports al PSOE. “Feia molt que no els vèiem tan enfrontats com ara; no ens va gens bé que rivalitzin entre ells”, sentencien.
Els retrets entre ERC i Junts d’aquest dijous van ser especialment crus. L’enfrontament va ser entre Gabriel Rufián i Josep Maria Cruset. El primer a tenir el torn de paraula va ser el republicà i, abans que li toqués intervenir al seu adversari polític, ja va avançar-se a qualsevol dard llançat des de Junts: "Tinc la sospita que no els agrada l'acord d'un finançament més just perquè l'aconsegueix ERC", va bramar el seu líder a la capital espanyola, a banda de lamentar que una “enorme potència mediàtica” hagi aconseguit inocular en l’imaginari dels catalans que els republicans són uns “pagafantes”: “Ens trinxen amb l’eslògan miserable del ‘a canvi de res’”. Defensava també que, en canvi, el percentatge de votacions en què ERC i Junts han donat suport a les iniciatives de Pedro Sánchez és pràcticament idèntic. Per últim, recriminava als diputats de Míriam Nogueras que es comportin com els “amos de la finca” i que tractin els republicans com a “masovers”. Cruset, en la seva resposta, recriminava ERC per “fer veure coses que no han acordat” amb els socialistes i permetre’ls també un incompliment “sistemàtic” dels acords. Davant dels “nervis” que, a parer seu, exhibia Rufián, el diputat de Junts per Catalunya va queixar-se que en aquell Ple hi hagués “intervencions xulesques de barra de bar”.
Esquerra Republicana, empipada pel tracte preferent del PSOE a Junts
La irritació a Esquerra Republicana ha augmentat aquesta setmana, quan ha vist com és d'evident el tracte preferencial del govern espanyol amb Junts per Catalunya. Després que els diputats de Míriam Nogueras tombessin la regulació dels lloguers de temporada i hi hagués una nova reunió amb el PSOE a Suïssa, Pedro Sánchez va fer un radical canvi d’estratègia i va fer caure una pluja de gestos amb els juntaires: va retirar la votació sobre el sostre de dèficit, va acceptar seure a negociar-la, va enviar una carta a Europa per reclamar l’oficialitat del català, va comprometre’s a desclassificar els informes del CNI sobre els atemptats del 2017, i va tornar a posar en marxa les comissions d’investigació sobre l’Operació Catalunya i el 17-A. En canvi, no va reactivar la comissió sobre Pegasus, que és l’exigida per Esquerra Republicana. I això ha empipat el grup parlamentari de Gabriel Rufián; fins i tot també el de Podemos.
ERC va rondinar de valent. Rufián va sortir a condemnar “l’error” comès pel PSOE de cedir als “xantatges” de Junts. “Que entengui el PSOE que si obre les negociacions per a uns, les obre per a tots, comencem de zero”, sostenia en declaracions al Congrés. “Segurament no tindrem els mateixos interessos que la dreta catalana, però ho intentarem”, va afegir. Fonts d’Esquerra Republicana a la cambra baixa asseguren també que en la negociació amb el PSOE demanaran coses que estan pendents de compliment i no descarten posar noves exigències sobre la taula. És a dir, tal com preveu la Moncloa, els republicans amenacen d'encarir el seu suport. Fonts del govern espanyol admeten que aquest escenari era “inevitable”, i atribueixen l’estat de nervis a la proximitat dels congressos d’octubre i novembre que tenen els dos partits independentistes.
Els congressos d’ERC i Junts marquen el ‘tempo’ madrileny
I són precisament aquests congressos el que marcaran els futurs i immediats terminis de la política espanyola. Pedro Sánchez va reconèixer dimecres en roda de premsa des de Nova York que el seu executiu fixarà el calendari dels pressupostos del 2025 en funció de les cites congressuals de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana.
“No fem polítiques sobre el buit; caldrà esperar els socis parlamentaris”, va manifestar el líder socialista des dels Estats Units. En preguntes dels periodistes, també va reiterar el seu compromís d’arribar a un acord amb els socis per tal de tenir comptes pel pròxim any: “No renunciarem als nostres deures”. Així, va defensar anar “pas a pas” i va reivindicar que cal “anar primer al sostre de dèficit”.
El sostre de dèficit, que és el primer pas que ha de fer el govern espanyol per tenir nous comptes, no esperarà a la celebració dels congressos d’octubre i novembre. Així ho traslladen les mateixes fonts de la Moncloa, que insisteixen que fer aquest pas és urgent. Abans i després dels congressos, doncs, els socialistes hauran de negociar amb republicans i juntaires. Junts per Catalunya, per la seva part, admet que ha percebut els gestos de Pedro Sánchez per desinflamar la relació entre tots dos. Però adverteix que “vibrar no és moure’s”.