Begoña Gómez rebutja la decisió del jutge Juan Carlos Peinado d’obrir una peça separada per presumpta malversació de fons públics en relació amb la contractació de Cristina Álvarez, la seva assessora personal a la Moncloa. Així ho expressa el seu advocat, l’exministre socialista Antonio Camacho, en l’escrit que ha presentat per adherir-se al recurs de la Fiscalia Provincial de Madrid contra la interlocutòria en el qual el magistrat també citava a declarar com a testimoni l’actual ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños. “Les exigències d’un sistema democràtic de Justícia Penal requereixen que s’exterioritzi quin és l’objecte de la investigació, ja que d’una altra manera es transmet la idea que s’està investigant tot per si alguna cosa d’aquesta investigació universal pogués ser constitutiva d’infracció penal”, denúncia Begoña Gómez, segons relata Europa Press. “La lectura de la interlocutòria no ens permet saber quins fets seran objecte de la peça separada que s’obre i, per tant, quin serà l’objecte de la investigació que comença”, afegeix l’escrit.
“La resolució manca de qualsevol relat encara que sigui molt superficial de quins fets són els que indiciàriament constitueixen l’objecte a investigar”, denuncia Antonio Camacho. “No podem saber ni els fets que es consideren constitutius de l’esmentada malversació, ni un apunt, si més no superficial, sobre per què aquests fets poguessin ser constitutius de delicte”, esgrimeix. L’advocat de Begoña Gómez subratlla que, “donada la inexistència de qualsevol relat sobre quins fets s’investigaran i sobre la base de quins indicis es considera que poguessin ser contraris a l’ordenament jurídic”, el jutge “impedeix” el control jurisdiccional. En aquesta línia, recorda que “l’exigència de la motivació” de les decisions dels jutges d’instrucció pretén “permetre l’eventual control jurisdiccional mitjançant l’efectiu exercici dels recursos, exterioritzar el fonament de la decisió adoptada, afavorint la comprensió sobre la justícia i correcció de la decisió judicial adoptada, i operar, en darrer terme, com a garantia o element preventiu davant l’arbitrarietat”.
Cristina Álvarez és l’assessora de la Moncloa que exerceix de secretària personal de Begoña Gómez i que va fer gestions en favor de la càtedra que codirigia en la Universitat Complutense. La van contractar el 2018 per assistir a la dona del president del govern espanyol, per gestionar la seva agenda pública i privada i per portar un control de les seves activitats a efectes de seguretat. Actualment, està investigada per presumpte tràfic d’influències i corrupció als negocis. Fa un mes, l’exvicesecretari de Presidència Alfredo González Gómez, que va declarar com a testimoni, va assegurar que va ser ell qui va proposar el nomenament de l’assessora, però va precisar que ell es va limitar a elevar la proposta. I va assenyalar que Félix Bolaños, que va ser el secretari general de Presidència entre el juliol del 2018 i el juliol del 2021, era el seu superior.
La Fiscalia va denunciar una “constant foscor” que és “impròpia” d’un procés penal “conforme als principis constitucionals"
Per la seva banda, la Fiscalia va esgrimir que, per obrir una nova peça i ordenar noves diligències, es requereix “conèixer mínimament els fets que s’investigaran” per poder fixar l’objecte de la instrucció i advertir la utilitat, pertinència i necessitat de les diligències, segons va informar Europa Press. Tanmateix, va lamentar que en aquest cas no pot valorar la “utilitat, necessitat i pertinència” de l’eventual declaració de Félix Bolaños com a testimoni perquè el jutge “no ha exterioritzat ni justificat res” sobre aquesta decisió, encara que sigui “superficialment o mínimament”.
“No deixa de ser xocant el fet d’acordar la testifical d’un ministre en aquestes condicions. Hem de suposar que es refereix a fets esdevinguts en el període en què va ostentar el càrrec de secretari general de Presidència del govern espanyol? A quins fets aliens al seu càrrec es refereix la resolució?”, es va preguntar. A més, el fiscal va denunciar que la “constant foscor” del jutge Peinado és “impròpia d’un procés penal conforme als principis constitucionals” i va reprovar que citar a Bolaños com a testimoni és una diligència de “marcat caràcter mediàtic” i amb “clara repercussió extraprocessal”. “No diem que no ho pugui ser, sinó que amb el marc fàctic i amb una total absència d’argumentació jurídica, la diligència en qüestió no ens resulta comprensible”, va reblar.
L’advocat de Cristina Álvarez va recórrer la peça separada davant de l’Audiència Provincial de Madrid
Finalment, la defensa de Cristina Álvarez va interposar un recurs d’apel·lació davant de l’Audiència Provincial de Madrid contra l’obertura de la peça separada. “No hi ha cap indici d’irregularitat en el nomenament de la meva patrocinada. El seu nomenament es va ajustar a la més estricta legalitat, i els seus emoluments són els propis de les seves funcions”, va afirmar l’advocat José María de Pablo, que va argumentar que “no és gaire difícil d’entendre que l’esposa d’un president del govern espanyol, encara que no tingui la condició d’autoritat, necessita una assistència específica, especialment per motius d’agenda, protocol i seguretat”.
A més, va qualificar de “penalment intranscendent” el fet que en “alguna ocasió comptada, com a favor personal”, enviés algun correu relacionat amb l’activitat professional de Begoña Gómez i va subratllar que “no hi ha cap indici seriós de delicte de malversació” en el seu nomenament. “La possibilitat d’obrir peces separades no pot utilitzar-se com a estratègia per eludir les normes sobre connexitat i retenir així investigacions mediàtiques amb vulneració del dret al jutge predeterminat per la llei”, va concloure.