Begoña Gómez canvia d’estratègia. Fa vuit mesos que està investigada per Juan Carlos Peinado i avui estava citada a declarar per tercer cop als Jutjats de Plaza Castilla. En els dos precedents del juliol (el 5 de juliol i el 19 de juliol), s’havia negat a declarar, però ara ha optat per contestar les preguntes del seu advocat, l’exministre Antonio Camacho, per desmentir les acusacions contra ella i assegurar que no hi va haver cap irregularitat en la càtedra de la Universitat Complutense que codirigia. A la sortida, Antonio Camacho ha sostingut que la dona del president espanyol “no té res a amagar” i ha justificat que no declarés abans perquè hi havia una “indefinició” sobre el que s’estava investigant. “No va intervenir en cap procés de licitació pública, va signar un plec de prescripcions tècniques perquè les normes de la Complutense així ho exigien i no s’ha apropiat indegudament de cap marca, perquè les marques mai han pertanyut a la Complutense, sinó que van ser inscrites per ella a efectes de ser utilitzades a les càtedres i als màsters”, ha subratllat davant dels periodistes. A més, segons font presents a la declaració consultades per ElNacional.cat, Begoña Gómez ha negat que l’Institut d’Empresa la fitxés per ser dona de Pedro Sánchez.
“S’ha comportat sempre d’una manera correcta, sempre en coordinació amb la Complutense i en cap moment ha intermediat de cap manera davant de ningú a efectes que el senyor Juan Carlos Barrabés obtingués licitacions públiques”, ha afegit l’advocat. Així mateix, ha defensat que ella va rebre dos correus electrònics en els quals la Complutense “l’instava a signar” la licitació del software “d’acord amb la normativa de la universitat”, ha sostingut que cobrava 15.000 euros, cosa que demostra que “no pretenia lucrar-se”, i ha relatat que Begoña Gómez va registrar el programari a “efectes d’utilitzar la marca”, que “mai va ser utilitzada fora de l’àmbit de la universitat”. Segons relaten a ElNacional.cat fonts presents a la declaració, l’esposa del president espanyol, que ha tornat a accedir al jutjat pel garatge per motius de seguretat, ha contestat les preguntes “tranquil·la, relaxada i amb seguretat”, sense mostrar-se nerviosa i explicant-ho tot amb bastanta “desimboltura”. Per cert, una trentena de persones s’han concentrat a les portes dels jutjats per protestar contra el govern espanyol i Hazte Oír ha repartit bosses de xoriços amb el nom «Xarcuteria Ferraz» entre els periodistes.
Begoña Gómez ha comparegut en el marc de la segona branca de la causa que l’està investigant, relativa als delictes d’apropiació indeguda i intrusisme per suposadament haver-se quedat un software de la Complutense. Prèviament, el 19 de juliol, va acollir-se al seu dret a no declarar sobre la investigació per conflicte d’interessos i corrupció als negocis (el 5 de juliol, el jutge havia suspès la seva declaració després que ella argumentés que no coneixia la causa per la qual se la investigava). Va ser a l’octubre quan el jutge Juan Carlos Peinado va ampliar la investigació arran d’una querella d’Hazte Oír per presumpta apropiació indeguda del programari de la Complutense i per suposat intrusisme en la redacció i elaboració dels plecs de prescripcions tècniques per contractar el servei d’assistència i assessoria tècnica per crear aquest programari. L’associació ultra sostenia que la dona del president del govern espanyol no és autoritat ni funcionari ni té qualificació requerida per poder fer el redactat d’aquesta licitació.
“Es va inscriure la marca per evitar que s’utilitzés fora de la universitat”
Sobre la inscripció del software, ha explicat que la marca era “figurativa” i ha argumentat que, en els títols propis, és “habitual” donar una “imatge a les formacions per utilitzar-la per la seva divulgació i publicitat”. “Es va inscriure amb l’objectiu que no s’utilitzés fora de la Universitat Complutense”, ha esgrimit. “Aquestes marques no han estat utilitzades fora del màster, només en l’entorn de la universitat”, ha afegit. A més, ha assenyalat que el logo apareixia als documents que s’intercanviava amb la universitat. “Mai” es va apropiar de la marca, sinó que només les va registrar com a “protecció” i mai va registrar-la al Registre de Propietat Mercantil, ha reblat. I ha assegurat que no pretenia cobrar per l’ús de la plataforma, que des del primer moment estava definida “sense ànim de lucre i sense cost” perquè estigués a disposició de la Complutense de manera gratuïta.
Va signar els plecs tècnics perquè era la “pràctica habitual”
En relació amb la signatura d’uns plecs tècnics durant la seva col·laboració amb la Complutense, ha justificat que va firmar-los seguint les “pautes i indicacions” de l’escola de govern i els vicerectors de la Complutense. “Se m’indica que he de signar perquè qui impulsa el projecte ha de signar”, ha justificat. “Era la pràctica habitual de la Complutense”, ha esgrimit. A la sortida, el seu advocat hi ha insistit: “D’acord amb la normativa de la universitat, ho ha de signar el cap de la unitat administrativa i, en aquest cas, ella era la directora de la càtedra”. Fa unes setmanes, Begoña Gómez va aportar al jutjat un correu electrònic de l’abril del 2023 en el qual María José Sánchez Rosales (de la Gerència de l’Escola de Govern de la Complutense) assegurava que el plec de prescripcions tècniques “ha de firmar-lo Begoña”.
“No se signava el suport a una empresa en concret, sinó la importància del projecte a efectes d’innovació”
Un altre tema. En relació amb la suposada intervenció de Begoña Gómez en licitacions públiques a la UTE de l’empresari Juan Carlos Barrabés, l’esposa de Pedro Sánchez ha negat qualsevol participació. Antonio Camacho ha sostingut que “ningú li va demanar intervenció” en el procés i que “no va arribar a tenir coneixement que havien estat adjudicats fins que es va incoar aquest procediment”. “Mai vaig fer cap gestió”, ha subratllat Begoña Gómez davant del jutge. Pel que fa a la carta de recomanació signada per ella, ha apuntat que eren “cartes model” que es van signar per “donar suport a la importància d’un projecte, no a l’empresa”. I ha afegit que mai va tenir informació sobre el desenllaç d’aquesta qüestió. El seu advocat ha arguït que “no se signava un suport a una empresa, sinó la importància a efectes d’innovació del projecte”.
Nega que l’Institut d’Empresa la fitxés per ser dona de Pedro Sánchez
Sobre la seva contractació amb l’Institut d’Empresa, ha relatat que el 2017 va començar a parlar amb Juan José Güemes (exconseller de Madrid i investigat en la causa), però no va ser fins que va demanar l’excedència a Inmark que li va oferir ser directora de l’Àfrica Center. Era el 2017 i Pedro Sánchez encara no era president del govern espanyol. Això sí, el seu nomenament es va rubricar l’agost del 2018, dos mesos després de l’arribada de Sánchez a la Moncloa.
Begoña Gómez va evitar respondre a la comissió de l’Assemblea de Madrid: “La veritat posarà les coses a lloc”
Fa un mes, el 13 de novembre, Begoña Gómez va mantenir el silenci en la seva compareixença a la comissió d’investigació de l’Assemblea de Madrid impulsada per Isabel Díaz Ayuso. Tot just començar, va prendre la paraula per defensar-se: va reivindicar la seva vida professional “llaurada amb molt esforç i dedicació” i va denunciar que la causa judicial contra ella té un “objectiu polític evident”. “M’acolliré al meu dret a no respondre a les seves preguntes. Més d’hora que tard la veritat posarà les coses al seu lloc”, va sostenir.