Belén Murillo encapçala l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Madrid. Politòloga, té 42 anys, va néixer al mateix Madrid, es va criar a San Fernando de Henares (allí va ser regidora per Izquierda Unida) i es va enamorar de la cultura catalana per culpa de "Paraules d'Amor" de Joan Manuel Serrat. Els seus pares són de Còrdova i Conca. Ella es declara "castellana". Esclar que sempre li pregunten amb sorpresa per què dóna suport a l'independentisme català. També ho fa El Confidencial en la seva entrevista. Ella fa broma: "Si m'hagués donat a la causa japonesa, ningú no se sorprendria tant". I segueix: "La resposta és per què no. En realitat, no hauria de ser estrany que un madrileny, un andalús o un murcià lluitessin per allò que creuen just".

No es talla: "Jo sóc republicana. M'agradaria ser d'una nació que no hagués de sentir vergonya per moltes de les coses que ha fet i per les quals no ha demanat perdó. [...] Catalunya és l'última colònia que queda. Espanya té Catalunya ocupada. Quan això se solucioni, podré dir amb molt orgull que sóc espanyola. Mentre hi hagi un poble oprimit per l'Estat del qual pertanyo, me n'avergonyiré".

La seva transformació en ambaixadora de l'ANC a la capital d'Espanya té una explicació més llarga que un rampell emocional provocat per una cançó. "Quan coneixes alguna cosa de ple hi acabes empatitzant. Jo sempre he estat partidària del dret a decidir dels pobles. Ja ho era en els meus temps joves amb els saharahuis, amb els kurds... Qualsevol moviment que sigui l'expressió de la voluntat d'un poble, hi estic a favor. A mi em va enamorar la cultura catalana, em va seduir. I en ser allà em vaig adonar que en realitat tenien la seva llengua segrestada i hi havia molts complexos en parlar català per si no els entenien. El català no és una llengua minoritària, és minoritzada. [..] De fet, em vaig fer independentista a Madrid. [...] La meva primera deducció davant d'aquesta situació anòmala va ser que la qüestió catalana només se solucionaria amb un Estat darrere".

Bloqueig

L'ANC de Madrid té "tres o quatre col·laboradors madrilenys. El gruix d'afiliats són catalans que fa molt temps que viuen aquí i s'han casat amb madrilenys o madrilenyes", explica. No li resulta fàcil explicar la seva posició ni trobar espanyols en el seu entorn que se sentin identificats amb la mateixa causa. "Em trobo amb força incomprensió", diu.

Murillo coneix perfectament els conceptes i el vocabulari de l'ANC i s'explica amb facilitat en una entrevista on és impossible preguntar-li el clàssic "què hi posa al teu DNI?" per exemple. "L'ANC mai no ha negat la possibilitat que sigui un referèndum pactat perquè el que ens interessa és el resultat. I no té sentit discutir sobre això, al final el referèndum es farà i només volem que sigui vinculant. Si és com el britànic, bé, i si no, serà d'una altra forma. Però es farà. Som ja en el moment de culminació del procés". I així tot.

L'entrevistador vol saber com influeix en la sobirania "la situació de bloqueig polític actual" a Espanya. Murillo, segura, respon: "Li robo les paraules a Jordi Sánchez, president de la ANC. Aquesta sensació que com pitjor li vagi a Espanya millor li anirà a Catalunya, no és així. Nosaltres no volem que li vagi malament a ningú. De fet, seria millor tenir un Govern estable amb qui asseure'ns a parlar. Ara no tenim un interlocutor".

Segons el parer de Murillo, una Catalunya independent no seria problema per a cap espanyol. "Hi ha molts catalans que tenen el seu origen a Castella o a Andalusia i no deixarien de visitar els seus cosins. Seríem veïns i haurem compartit una Història comuna. Lo cortés no quita lo valiente".