El Tribunal de primera instància de Brussel·les decidirà aquest divendres, 7 d'agost, sobre el lliurament a Espanya del conseller Lluís Puig, reclamat pel Tribunal Suprem per presumpta malversació de cabals públics en la causa del 'procés' independentista, en el qual serà el primer veredicte de la Justícia belga sobre els polítics catalans exiliats l'octubre de 2017.

La decisió del jutge de la Cambra del Consell serà comunicada a les parts a mig matí, encara que de manera telemàtica a causa de les mesures de seguretat per la pandèmia de coronavirus. El veredicte podrà ser recorregut primer davant del Tribunal d'Apel·lació i, en última instància, davant de la Cort de Cassació.

De fet, la defensa de Puig dona per assegurança que la d'aquest divendres no serà la decisió definitiva i el cas arribarà a Apel·lació "sí o sí": "Si guanyem, recorrerà el fiscal i si perdem, recorrerem nosaltres", ha explicat a Europa Press un dels advocats del conseller.

Euroordre reactivada

L'Ordre Europea de Detenció i Lliurament (OEDE) contra Puig va ser reactivada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena juntament amb la del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín, després de la sentència que va condemnar dotze líders independentistes per la seva participació en el 'procés'.

En els tres casos, la Fiscalia de Brussel·les basa les peticions cursades pel Suprem i, encara que els polítics catalans van demanar que els seus casos fossin acumulats en un mateix procés, la Justícia belga només va acceptar coordinar els calendaris. El cas de Puig té temps diferents dels assumptes de Puigdemont i Comín a causa de la immunitat de què gaudeixen els dos últims després d'haver estat elegits eurodiputats.

L'última audiència sobre l'extradició de Puig davant del tribunal belga de primera instància va tenir lloc el passat 23 de juny i llavors la seva defensa va demanar al jutge que rebutgés el lliurament de l'exconseller a les autoritats espanyoles.

L'advocat belga Christophe Marchand va explicar llavors que el jutge del Suprem Pablo Llarena "ja no és competent" per cursar una euroordre contra Puig. La defensa es basa en un grup de treball de Nacions Unides per afirmar que per qüestions "territorials" la jurisdicció que s'ha d'aplicar a un delicte de malversació és la dels tribunals "catalans", i que, per tant, que siguin "les de Madrid", en al·lusió al Suprem, suposa una "violació de drets fonamentals".

Els advocats de Puig també van plantejar al jutge belga la possibilitat d'elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) si allotja dubtes sobre les competències de Llarena en la petició d'extradició.