La quasi segura aplicació de l’article 155 de la Constitució comportarà la destitució de Carles Puigdemont i de tot el govern català. Davant la situació no han trigat a sortir les veus que es plantegen fins i tot un Executiu a l’exili, com és el cas de la diputada cupaire Mireia Boya, que va posar sobre la taula l’opció de Perpinyà.
Ara alguns mitjans belgues com el diari Le Soir o l'RTBF, la ràdio i televisió francòfones del país, s’han fet ressò de la proposta sobre Catalunya del politòleg i professor de la Universitat Catòlica de Leuven (KU Leuven) Bart Maddens. Aquest ha demanat que el govern català s’estableixi a Bèlgica en cas que hagi de marxar de Catalunya.
“Bèlgica seria una elecció òbvia, és el país que més simpatitza amb el moviment independentista català”, ha opinat el politòleg, que ha subratllat que és “un dels únics països” del món i “l’únic europeu” que ha denunciat les violències policials de l’1-O a través del seu primer ministre Charles Michel.
La Belgique, terre d’accueil du gouvernement catalan en exil... Possible? https://t.co/680NgUdCGc #décodage par @latraversee #Catalogne pic.twitter.com/w7fx1tMGNo
— Le Soir+ (@lesoirplus) 24 d’octubre de 2017
En aquest sentit Maddens també ha considerat "hipòcrita" l’actitud de la Unió Europea pel que fa als valors de “drets fonamentals, democràcia i llibertat d'expressió” que afirma defensar. “Quan aquests drets es trepitgen fora d’Europa, la UE és la primera a condemnar-los, però quan això passa dins de les seves fronteres, mira a un altre costat", ha sentenciat.
El professor de la KU Leuven, nacionalista flamenc declarat, també defensa que "fins i tot si el referèndum fos il·legal, és legítim”. Creu que el govern català “no va tenir més remei” que organitzar-lo davant “la manca de voluntat de diàleg” de l’Estat espanyol.
En aquest sentit també critica que el PP va dur l’Estatut al Tribunal Constitucional, malgrat que no considera els populars influents a Catalunya. Referint-se a les darreres eleccions generals, recorda que el PP “va rebre el 33% de vots a Espanya”, mentre que a Catalunya “només” en va obtenir el 13%.