Hèctor Suñol ha realitzat un muntatge de vídeo amb moments emblemàtics del procés, i de l'empresonament dels seus líders, amb una banda sonora d'excepció, el Bella Ciao, una de les cançons dels partisans italians que lluitaven contra els ocupants alemanys, i que fa referència al sacrifici dels qui lluiten per la llibertat. El vídeo s'inicia amb una cita del Mahatma Gandhi, gran teòric de la no-violència i apòstol de la independència de l'Índia, i incorpora imatges de les votacions al Parlament, de l'entrada dels líders independentistes a declarar al tribunal, de l'espot de la furgoneta de la CUP, de les manifestacions massives...
Bella Ciao from Hector Suñol on Vimeo.
El Bella Ciao era un cant dels partisans italians que lluitaven contra els feixistes a la zona de Bolonya, que es basava en algunes cançons populars anteriors. Després de la Segona Guerra Mundial es va estendre per tot el món i als anys seixanta va ser versionat per grans músics com Yves Montand, fins al punt de ser una de les cançons emblemàtiques del maig de 1968. Més tard va estendre's per l'Amèrica Llatina, sobretot a través de la versió que va fer-ne el grup Quilapayún. El darrer episodi de la primera temporada de La casa de papel es tancava, justament, amb el Bella Ciao. Durant el franquisme es considerava una cançó subversiva, i per tant, la censura va establir que no es pogués radiar.