Navegant entre dues aigües. La guerra comercial desencadenada per Donald Trump (ara congelada durant un mes i mig) ha provocat una lleugera treva en la batalla política diària entre el govern espanyol i el PP. Els populars celebren que el ministre Carlos Cuerpo s’hagi obert a parlar amb ells des del primer dia, posen en relleu la seva predisposició a negociar amb el Ministeri d’Economia i continuen exigint que els socialistes acceptin algunes de les seves demandes. Ara bé, després de contactes fluids durant cinc dies entre la Moncloa i Gènova, dimarts al migdia la complicitat teixida fins aleshores va trontollar. Junts va anunciar que havia acordat amb el PSOE adequar el decret contra els aranzels al pes de les exportacions catalanes. És a dir, establir que l’equilibri territorial seria un criteri a l’hora de distribuir els ajuts.
I a partir d’allà van aflorar les dues ànimes del PP. Tres hores i mitja després de la roda de premsa de Josep Maria Cruset, l’interlocutor de Junts amb Carlos Cuerpo, el PP va difondre un missatge als periodistes en el qual denunciava que el govern espanyol havia “decidit expulsar” els populars de les negociacions en “pactar unilateralment amb l’independentisme una quota aranzelària que reparteix de manera desigual els recursos de tots els espanyols”. L’endemà, una font de pes a la Direcció del PP reconeixia ElNacional.cat que s’havien passat de frenada. “No és possible que comptin amb el PP si és per blanquejar un acord que torna a comprometre la igualtat entre ciutadans i entre territoris”, afegien des de Gènova, reprovant el que consideraven que era una “falta de respecte a la interlocució”.
Tanmateix, després de la irada reacció comunicativa, el ministre Carlos Cuerpo va trucar al vicesecretari d’Economia del PP, Juan Bravo, que està sent el seu interlocutor, per rebaixar la polèmica i tornar els contactes al camí de col·laboració que hi havia hagut fins aquell moment. “Si haguessin trucat abans, no hi hauria hagut el comunicat. Però si no hi hagués hagut el comunicat, potser no haurien trucat. Com que ningú ha desmentit Junts, hem fet el comunicat”, justificaven veus de la Direcció del PP a ElNacional.cat dimarts a la tarda. Ara bé, les mateixes fonts rebaixaven la tensió i defensaven que Cuerpo havia transmès a Bravo que el text del decret “no era exactament” com Junts ho havia “escenificat i venut”. “No hi ha repartiment de diners als territoris, cada un vol vendre la seva part”, assenyalaven les mateixes veus. “Si és com diu Cuerpo, ho reencarrilarem”, afegien. I insistien que continuarien negociant “sempre que hi hagi lleialtat”. Era un to pacificador.
Del “no som més a prop que ahir” a la “mà estesa”
El decret es va publicar al BOE l’endemà. I va desencadenar la polifonia al PP. Una de les veus més crítiques va ser la d’Alberto Núñez Feijóo. Des de Brussel·les, el líder del PP va carregar contra la “negociació encoberta” amb Junts: “Ho desconeixíem i no vam tenir informació. No tinc cap dubte que la disposició addicional segona tingui exclusivament l’objectiu d’acontentar el separatisme”, va denunciar. I va esgrimir que el precepte acordat entre socialistes i juntaires “pot dotar d’arbitrarietat i confusió el repartiment de préstecs i avals”. “No ho compartim: les empreses afectades són les empreses espanyoles, actuïn al territori que actuïn. Res a veure el criteri territorial amb el criteri d’exportacions als Estats Units”, va argumentar. “No som més a prop que ahir en la possibilitat de donar suport a un decret que és un pedaç i no una solució”, va verbalitzar en la seva primera intervenció. I, a preguntes dels periodistes, va ser un pas més enllà i va assegurar que el PP està “més allunyat que ahir” d’un possible acord. “No discriminarem empreses en funció del territori en el qual s’ubiquen”, va concloure. Amb la poca petita, Feijóo allunyava l’entesa amb el govern espanyol i exhibia les reticències a avalar el decret.
Pocs minuts abans d’aquestes paraules de Feijóo, qui va parlar del tema va ser Juan Bravo al ple del Congrés durant la compareixença del ministre Carlos Cuerpo. I el seu discurs va ser molt més d’avinença i mà estesa que el del líder del PP. “Partim de la presumpció que vostè és aquí pels espanyols i que el seu objectiu són els espanyols. Però l’avisem: si veiem que això canvia i que vostès comencen a fer jocs polítics amb el futur de les empreses espanyoles, marxarem de les negociacions”, va advertir. No és menor que ho va plantejar com una hipòtesi futura. “Nosaltres som al mateix lloc, mà estesa. Si vostè també, tot continua igual. Però si vostè és el que canvia i comença a fer-nos trampes, ens n’anirem”, va reblar amb el mateix to.
En to d’elogi, Juan Bravo va reconèixer a Carlos Cuerpo la seva “disposició a asseure’s” amb els grups parlamentaris: “Crec que és el camí i el que els ciutadans esperen que ens asseguem a tractar els temes que els afecten”, va verbalitzar, malgrat que li va retreure que no volgués dialogar amb Vox. I va exhibir punts de sintonia amb el ministre: “He tingut l’oportunitat de traslladar-li que les mesures que contemplen no són suficients i crec que vostè també ho comparteix”. Això sí, també va tenir temps de posar en dubte l’acord entre la Moncloa i Junts a través d’una bateria de preguntes: “Qui té raó, els independentistes amb el que van dir ahir o el que va dir vostè al Senat i ens va traslladar a nosaltres? Si la té vostè, per què ha canviat l’esborrany del decret amb el que s’ha publicat avui? Per què no ens va informar ahir a la tarda que anava a canviar el decret? És per qüestions tècniques o és per emmotllar-se a les exigències dels independentistes?”.
“Beneficiar Junts”, una “transacció corrupta” i un pla amb “peatge”
Més veus. Aquell mateix dimecres, a primera hora, diverses veus del PP van aprofitar la sessió de control al govern espanyol per carregar amb duresa contra el pacte entre la Moncloa i Junts. “Estan aprofitant la crisi dels aranzels per beneficiar Junts. Era aquesta la seva resposta d’estat a un assumpte que té amb l’ai al cor tots els espanyols?”, va etizbar Cuca Gamarra a María Jesús Montero. La prudència que exhibiria més tard Juan Bravo era precedida per la contundència de la secretària general del PP. “Quan vostès han d’elegir entre Espanya i els seus socis, sempre elegeixen els seus socis. Si ho tornen a fer, no comptaran amb nosaltres”, va afegir.
En una línia semblant es va expressar el diputat Jaime de Olano, que va qualificar de “transacció corrupta” el pacte entre la Moncloa i Junts i va qualificar el govern espanyol de “banda perillosa per a la democràcia i per a la butxaca dels espanyols”. “Seria raonable que un govern democràtic pensés que el finançament per fer front a la crisi dels aranzels seria per a les empreses que ho necessitin, resideixin on resideixin. Però vostès no són un govern democràtic i Sánchez ha tornat a utilitzar els diners de tots per garantir als independentistes una nova quota”, va lamentar. “Ha explicat als andalusos que per a vostè i per a Sánchez són ciutadans de segona?”, va preguntar el diputat del PP a la vicepresidenta primera del govern espanyol. S’allunyava del to conciliador que exhibiria més tard Juan Bravo.
Durant el ple, la vicesecretària de Sanitat i Educació del PP, Ester Muñoz, també va arremetre contra el que considera que és un pla “insuficient, ineficient i sense consens” que “ve amb peatge”. “Porta la quota independentista revolucionària que porta cada llei i que dona crèdit a aquest govern per poder ser aprovat”, va denunciar la diputada popular. “Què passa? Que els aranzels no afecten per igual a tots els ciutadans d’Espanya en funció d’on visquin. Afecten més a Catalunya? Quina casualitat”, va verbalitzar. Tanmateix, el que fixa el decret és que es garantirà que la posada a disposició dels ajuts es faci amb “respecte a l’equilibri territorial” i sobre la base del percentatge de les exportacions als Estats Units de les “empreses de cada comunitat autònoma”. I la realitat de les dades és que el 25% de les exportacions provenen de Catalunya. “Han preferit donar-li la quota a Junts que pactar amb el Partit Popular”, va lamentar Ester Muñoz passant per alt la “mà estesa” que exhibiria Juan Bravo poc després.
“L’aigua sempre corre cap avall i el PSOE torna a fer de les seves”
L’endemà de totes aquestes manifestacions, Miguel Tellado també va ser molt contundent contra la nova aliança entre el PSOE i Junts. “Malament comencem”, va denunciar en una entrevista a El Programa de Ana Rosa. “Apreciàvem bona predisposició per part del ministre Cuerpo. Lamentablement, veiem que l’aigua sempre corre cap avall i el PSOE torna a fer de les seves”, va criticar el portaveu del PP al Congrés. “Sempre que té ocasió d’elegir entre defensar interès general o els interessos dels independentistes, acaba fent el que li exigeixen i no defensar l’interès general”, va concloure. La tesi de Tellado va ser semblant a la de Feijóo: “Avui estem més lluny que fa uns dies. [...] Això de territorialitzar-ho tot perquè Pedro Sánchez pagui la factura a l’independentisme amb nosaltres no va i no ho avalarem, no ho podem compartir”. “El govern espanyol trobarà el PP per millorar la situació de les nostres empreses, però no ens prendran el pèl i no se’ns pot ocultar converses en paral·lel amb Junts que perjudiquen els empresaris i l’activitat econòmica del nostre país”, va reblar.
Aquell mateix dia, pocs minuts després, el to de Juan Bravo va ser més apaivagador. “No podem convertir un decret de caràcter econòmic en un decret de caràcter polític. No parlem de territoris, es tracta d’ajudar el que ho necessiti, sigui on sigui”, va afirmar en una entrevista en Espejo Público. “Hem d’oblidar-nos de la part territorial. Sincerament, no ens agrada que no ens expliquin la veritat”, va verbalitzar. “Si no té importància, la pega i la queixa estaria en per què no ho expliquen abans. [...] El lògic seria que tinguem la màxima confiança i ens expliquem les coses”, va dir en relació amb la comunicació amb el ministre Cuerpo.
“Si s’escolta, el camí serà més proper”, va recalcar Juan Bravo, que no es va estalviar l’avís dirigit a la Moncloa: “Si es pretén deixar-ho només en aquesta capa o sortir de l’àmbit econòmic per portar-ho a l’àmbit polític, les distàncies són més grans”. “Nosaltres hem de pensar que s’escoltarà i s’estimarà les propostes del PP perquè són assenyades i bones”, va concloure. Mantenia la mà estesa per conversar i acordar amb la Moncloa. El mateix dia, el portaveu del PP, Borja Sémper, havia fet equilibris a La Mirada Crítica: “Som conscients del moment crític i estem disposats a col·laborar amb les empreses. Ara bé, si per la porta del darrere el govern espanyol està pactant altres coses amb Junts que poc tenen a veure amb les empreses i més amb el confort de Pedro Sánchez, el Partit Popular no estarà allà”.