La polèmica que envolta els governs de Felipe González segueix creixent. Si fa unes setmanes José Barrionuevo admetia que la policia espanyola tenia "certa autonomia" en la guerra bruta contra ETA o que va ordenar alliberar Segundo Marey després de segrestar-lo, ara arriba el torn de Juan Alberto Belloch, exministre de Justícia entre els anys 1993 i 1996, i també d'Interior entre el 1994 i 1996. El qui més endavant fou alcalde de Saragossa (2003-2015) ha explicat en una entrevista a El Español detalls de les clavegueres de l'Estat durant l'època en què va ser ministre. Un dels afers que va ocupar el seu mandat va ser capturar Luis Roldán, l'exdirector de la Guàrdia Civil que es va enriquir amb fons reservats. "La por més gran que teníem era que Roldán fos assassinat, hi havia moltes possibilitats que passés, i els meus serveis d'intel·ligència opinaven que es podia produir un atemptat contra ell i que podia estar-hi al darrere el Cesid", afirma. Belloch va més enllà i concreta que una part del Consell de Ministres d'aleshores també buscava Roldán, però per evitar que "aixequés la catifa": "Em van acusar des del partit, em van dir que si Roldán engegava el ventilador, ens estavellaríem a les eleccions".

Davant el risc que "si apareixia assassinat, el nostre govern hauria passat a la història com a agent executor del crim", Belloch busca justificar la gestió que va fer amb l'espia dels serveis secrets Fernando Paesa per aconseguir que Luis Roldán s'entregués. El conegut com a "biministre" —per haver assumit les carteres d'Interior i Justícia— sosté que no va negociar directament amb Paesa, sinó amb un intermediari, a qui va lliurar 300 milions de pessetes en un maletí al despatx del seu ministeri per assolir la detenció de l'exdirector de la Guàrdia Civil. "La proposta de Paesa era molt clara: pactar amb Roldán que si es deixava detenir, els delictes que li imputarien serien menors, però això era fals. Vam enganyar Roldán i per això es va entregar". Quan van capturar l'exdirector del cos policial, Belloch va explicar en una roda de premsa que s'havia fet a través d'una gran operació amb la intervenció de 150 agents i 50 policies estrangers. Respecte als papers de Laos, reconeix que "no va haver-hi més remei que fabricar-los per poder-lo detenir" i que coneixia "tots els detalls".

D'altra banda, Juan Alberto Belloch també es pronuncia sobre l'ús de fons reservats destinats al rei emèrit Joan Carles I. "És clar que se sabia en el Consell de Ministres que es destinaven aquests fons per protegir el rei, era un tema molt clar: en el cas de Joan Carles, no es podia diferenciar entre activitat pública i activitat privada, perquè les dues eren un risc per a la seguretat de l'Estat i calia protegir la institució en ambdós casos". Precisament, d'aquests diners, revela que "hi havia una sèrie de càrrecs d'Interior que estimaven oportú obtenir un sobresou dels fons reservats i ho feien amb un argument curiós: que no hi havia més remei que donar-los aquests diners perquè el dia que deixessin el seu lloc de treball perdrien la protecció". Qui repartia aquests diners era "un alt càrrec d'Interior", tot i que diu que això va acabar durant l'època de José Luis Corcuera i d'Antoni Asunción, predecessors seus al capdavant d'Interior.

Belloch no esquiva, tampoc, una de les decisions més controvertides que va adoptar com a ministre: la d'ascendir a general Enrique Rodríguez Galindo, qui va ser condemnat pel segrest i assassinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala en el marc dels GAL. L'exresponsable socialista de Justícia i Interior argumenta que "els únics indicis que tenia sobre els fets era el que havia publicat El Mundo i vaig decidir promoure'l perquè com a lluitador antiterrorista era el millor". Sobre els mètodes de tortura emprats per Galindo, Belloch assevera que s'equivocava, perquè "això no portava enlloc i era contraproduent per a l'Estat".

La reforma de la sedició és "simbòlica": "Els independentistes aconseguiran que en el futur, amb una acció similar a la del 2017, les penes siguin més grans"

Preguntat per la reforma del delicte de sedició, Juan Alberto Belloch s'alinea amb els socialistes contraris a aquesta proposició: "No l'hauria fet, no l'assumeixo, però ho miro d'una manera diferent: amb els delictes de rebel·lió i desordres públics agreujats, es cobreixen tots els supòsits". "ERC diu que han desterrat per sempre la sedició, i això és mentida, perquè estarà tipificada amb la rebel·lió i els desordres públics. Amb aquestes paraules, els independentistes aconseguiran que en el futur, amb una acció similar a la del 2017, les penes siguin més grans". Segons l'exministre, "els jutges poden entendre que se'ls ha pres el pèl i poden acabar fent pagar a tots les injustícies que alguns cometen contra ells". Així doncs, Belloch argüeix que la "victòria de l'independentisme amb la sedició és només simbòlica", atès que "si treus la sedició, el més normal és que la jurisprudència tendeixi a ampliar la rebel·lió".