L'advocat de Dolors Bassa, Mariano Bergés, ha aprofitat el seu últim torn de paraula en el judici al procés per desfer l'argumentació de la fiscalia sobre la rebel·lió. En aquest sentit, ha defensat que no es pot acusar l'anterior Govern d'aquest delicte perquè el "suposat alçament" va ser "sufocat" amb el 155 i perquè la seva actitud no era "capaç" de doblegar l'Estat. "El 23-F va ser una rebel·lió, la resta són exageracions i intents d'encaixar el que no és en un delicte", ha defensat, refutant la comparació que va fer la fiscalia entre el cop d'estat de Tejero de 1981 i els fets del 2017. "No es pot confondre celebrar un referèndum amb fer un cop violent", ha defensat en aquest punt.

En aquest sentit, Bergés ha recordat que perquè uns fets puguin ser tipificats de rebel·lió cal que hi hagi un alçament "puntual" amb la violència com a element protagonista. El lletrat ha argumentat, per refutar-ho, que el suposat "alçament" es va poder sufocar amb l'aplicació de la mateixa Constitució ―per la qual cosa ha negat que es liquidés la carta Magna― i que, si la violència fos la que afirma la fiscalia, s'hauria d'haver decretat l'estat de setge i desplaçar l'exèrcit a Catalunya. 

L'1-O "no va suposar un perill greu de l'ordre constitucional"

A més, per desvincular el Govern de la violència, ha sostingut que no era "previsible" el que va passar l'1-O i que l'Estat en tenia prou amb no usar la força i no reconèixer el resultat del referèndum, com va fer el 9-N. Bergés ha afirmat que l'1-O no va suposar un "perill greu" per al funcionament de l'ordre constitucional i que només va ser un "procés polític".

"No es va cridar a ningú a prendre les armes, ni que fos violent, ni a atacar a la policia", ha defensat en aquest sentit, en una exposició que ha durat una hora i en la qual ha criticat que s'hagin "sobredimensionat" els fets per part de la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. "La convocatòria de referèndum, únic fet imputable, no implicava violència. Es volia arribar a la independència de manera dialogada i pacífica", ha afegit. A més, ha defensat que la votació de l'1-O "no va suposar un perill greu per a l'ordre públic" i que era un "procés judicial, no un acte concloent".

Negació també de la sedició i la malversació

Per tot això, ha defensat que els fets no tenen res a veure amb la "rebel·lió" ni tampoc amb la "sedició", ja que ha defensat que la resistència va ser "passiva", tan sols per "retardar la diligència" dels agents l'1-O. A més, ha lamentat que la fiscalia parli de "barricades" quan es tractava de "tres o quatre taules escolars mal posades que es retiren en segons", cosa que considera que són "mitjans insuficients" per evitar la pràctica de la diligència, que, d'altra banda, ha explicat que es van poder dur a terme en tots els col·legis on els cossos de seguretat es van personar.

Pel que fa a la malversació, el lletrat també ha negat que es pugui acusar la seva clienta d'aquest delicte, ja que ha afirmat que no va autoritzar cap despesa ni va signar contractes d'obres, que els espais usats durant el referèndum no es podien llogar ―i que només suposaven un 1% del total usat― i que, sobre el 3-O, el Govern no podia no decretar els serveis mínims. 

Poca presència de Bassa durant el judici

Finalment, el lletrat ha remarcat que durant tot el judici, el nom de Bassa ha estat citat "4 o 5 vegades", i ha posat de relleu que tampoc no va participar en les reunions amb els Mossos ni en la resta convocades per l'expresident Carles Puigdemont sobre aquest afer, i que tampoc apareixia en l'agenda Moleskine. Per tot això, ha finalitzat l'informe final de defensa demanant l'absolució de la seva clienta. "Bassa no porta a terme cap conducta que posi en escac el sistema, ni crida a impedir la pràctica de la diligència ni compromet el patrimoni públic. Res d'això va passar", ha sentenciat.