La Biblioteca Nacional d'Espanya ha menyspreat el català en una nova polèmica lingüística arran d'una exposició sobre literatura medieval. Ho ha fet en un comunicat en el qual, a més, ha demanat disculpes per titular la mostra amb el concepte "literatura catalana". L'exposició, sobre la literatura de l'edat mitjana, incloïa autors com Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc, o Jaume Roig, autor de l'Espill.

"La Biblioteca Nacional d'Espanya lamenta el malestar causat a tots aquells que han percebut qualsevol tipus de discriminació relacionada en l'esmentada exposició", comença l'escrit de la institució dirigida per la saragossana Ana Santos Aramburo. "L'objectiu ha estat mostrar obres la base textual de les quals reflecteixen les llengües vernacles utilitzades en els antics territoris de la Corona d'Aragó", ha apuntat en to menyspreatiu per després haver de reconèixer, al seu pesar, que als textos de l'exposició hi ha una "especial incidència del català".

Per la seva banda, els senadors del PP del País Valencià han presentat una queixa al govern espanyol demanant-li que "rectifiqui la denominació de l'exposició per adequar-se a la realitat". Segons han concretat, volen substituir el concepte de "literatura catalana" pel de "literatura valenciana", en una clara mostra de secessionisme i mutilació lingüística.

Així mateix, també han exigit a l'Executiu de Pedro Sánchez que "respecti una de les senyes d'identitat pròpia i més rellevant dels valencians, la nostra llengua, denominada valencià des de fa segles i sent la denominació oficial actual recollida tant a l'Estatut d'Autonomia valencià com a la Constitució. Exigim que es deixi de trepitjar els valencians, considerant-nos 'catalans de segona' i no 'valencians de primera'".

Qui també ha posat el crit al cel amb el nom de l'exposició ha estat Joan Ignaci Culla, creador de Renaixença Valencianista, associació cultural nascuda per defensar la personalitat valenciana respecte de la catalana. Concretament, ha qualificat de "vergonya incloure Jordi de Sant Jordi, Joanot Martorell i altres clàssics valencians que van forjar un Segle d'Or de les lletres valencianes, com a literatura catalana".

La justificació de la Biblioteca

A les seves disculpes per admetre que l'exposició era de literatura medieval catalana, la Biblioteca Nacional ha recordat que a l'exposició hi havia textos d'autors com el franciscà Francesc Eiximenis, que va néixer a Girona, Ramon Savall, patrici barcelonès, o exemples com el Cerimonial de consagració i coronació dels reis i reines d'Aragó, que va ser escrit en "aragonès saturat de catalanismes, en el qual possiblement va intervenir en la seva il·luminació el miniaturista català del Pontifical de Pierre de la Jugie". Aquest document, a més, va ser promulgat per Pere IV el Cerimoniós (sobirà de la Corona d'Aragó i comte de Barcelona). 

"En definitiva, aquesta exposició pretén posar en relleu l'existència d'un conjunt de manuscrits il·luminats que tenen com a denominador comú l'ús de les llengües vernacles de la Corona d'Aragó", conclou el comunicat un altre cop amb el to menyspreatiu, que té l'objectiu d'invisibilitzar la importància de la llengua catalana.

 "El que molesta a alguns és l'existència de la Corona d'Aragó"

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha lamentat el fet en declaracions a l'ACN, i ha afegit que, al seu parer, "el que molesta a alguns és l'existència de la Corona d'Aragó". Amb tot, ha felicitat la comissària de la mostra i historiadora de l'art Josefina Planas per una exposició que explica "de manera meravellosa" la literatura catalana medieval a partir de manuscrits "preciosos que viatgen des d'Ermenegau a Occitània, Eixemenis a Girona, Saval a Barcelona, Turmeda a Mallorca i sí, efectivament, de Sant Jordi, Martorell o Roig al País Valencià".

Posteriorment, l'exconseller d'Exteriors Alfred Bosch ha resumit la situació breument: "Com esguerrar una meravellosa exposició amb una disculpa franquista".