Bildu no ha aconseguit aquest diumenge el sorpasso al PNB en el qual somiava. Ha assolit, però, un empat històric a 27 escons. Els jeltzales han acabat en primera posició per una diferència d'uns 30.000 vots. Ha estat un empat d’infart. Perquè han estat incomptables les vegades que aquesta nit Bildu se situava successivament per davant i per darrere en el marcador. A Euskadi només hi ha hagut una certesa durant tot l’escrutini: el partit d'Arnaldo Otegi i Pello Otxandiano ja és, incontestablement, la força hegemònica de l’esquerra basca. Aquests han estat els resultats definitius: els abertzales han aconseguit sumar sis escons respecte a les eleccions anteriors, mentre que els jeltzales n’han perdut quatre. El PSE en suma dos i es queda amb 12; el PP també en suma un i se situa en 7; mentre que Sumar entra al parlament basc amb una representant. Vox, finalment, s’ha mantingut amb un escó a l’hemicicle basc. Podemos ha estat esborrat del mapa. Tot indica que PNB i PSE reeditaran un acord de govern i de legislatura.
Aldaketa da orain (“el canvi és ara”) ha estat el lema de Bildu en aquesta campanya electoral. I, tot i que no han aconseguit el sorpasso que tant anhelaven, l’eslògan ha acabat tenint un punt de veritat: el PNB podrà governar Euskadi amb el PSE, però sense poder presumir que no hi ha cap formació que el pugui tractar de tu a tu. El primer símptoma de canvi s’ha fet palès en la decisió de Bildu de celebrar la nit electoral a Bilbao. Sempre havia seguit l’escrutini de les urnes des de Donosti, ciutat on hi té la seu política; mostra que la formació de l’esquerra abertzale volia erigir-se en aquestes eleccions com la força més central d’Euskadi; si acabava confirmant-se un sorpasso històric.
Una campanya somiant en el sorpasso
L’objectiu de Pello Otxandiano de superar el PNB era difícil, però les enquestes l'animaven a batallar-ho, perquè durant la campanya, mentre ha estat permès publicar baròmetres, pràcticament tots han estat d’acord a situar Bildu per davant del PNB. L’altre gran objectiu, molt més complicat per a Bildu, era aconseguir que el PNB no sumés majoria absoluta amb el PSE.
Fonts de Bildu expliquen a ElNacional.cat que aquest escenari hauria situat la formació de l’esquerra abertzale en una posició privilegiada: erigir-se durant tota la legislatura com l’únic partit a l’oposició, essent, a més, la força més votada. “Igual que Feijóo a Madrid”, declaren aquestes mateixes fonts. Perquè allò que Bildu sempre ha tingut més que assumit és que no governaran: jeltzales i socialistes han tingut sempre la intenció —i així ho han expressat— de reeditar l’acord entre les dues formacions que manté la lehendakaritza en mans del PNB. Només l’espai Podemos/Sumar estaria disposat a lliurar els seus vots a Bildu. Així, a Bildu han tingut coll avall que Iñigo Urkullu acabarà passant el testimoni a Imanol Pradales.
Una campanya novament esquitxada per ETA
La primera setmana de campanya va caracteritzar-se per passar desapercebuda. Va ser eclipsada, sobretot, per la victòria de l’Athletic de Bilbao a la final de la Copa del Rei contra el Mallorca. Un bon símptoma n'ha estat que fins al dia de les eleccions, quinze dies després d’aquell partit disputat a Sevilla, hi havia pels carrers de Bilbao més banderes i escuts del club d’aquesta ciutat que no pas propaganda electoral.
La segona setmana de campanya sí que s’ha agitat més. Pello Otxandiano oferia una entrevista a la cadena SER la nit de dilluns, en la qual li preguntaven, senzillament, si ETA fou una organització terrorista. El candidat de Bildu feia equilibris i demostrava en aquella entrevista no haver-se preparat correctament la resposta. Evitava referir-se a ETA en aquells termes, i es limitava a denominar-la com a “grup armat”.
D’aquesta relliscada d’Otxandiano no només n’han fet sang els mitjans de Madrid, sinó que el PNB es va decidir en la recta final de la cursa electoral a sucar-hi pa. Al míting de tancament de campanya, el president del partit, Andoni Ortuzar, va destacar que, a diferència de Bildu, ells es presenten a les eleccions “a cara descoberta”. Sigui com sigui, als carrers del País Basc no s’ha crispat en cap moment l’ambient. Ni a grans ciutats com Bilbao i Vitòria, ni tampoc a municipis de menys habitants.
Ni rastre del full de ruta independentista
Una de les paradoxes del resultat electoral d’aquest 21-A és que el 72% dels diputats de l’hemicicle basc són sobiranistes. Malgrat això, l’entesa entre les dues formacions és del tot impossible, pel pes que encara té a Euskadi la lluita armada. No només això, sinó que la configuració d’aquest parlament arriba quan al País Basc el suport a la independència per part dels ciutadans es troba a mínims històrics; una mica per sobre del 20%, segons indiquen els diversos estudis demoscòpics que es duen a terme.