EH Bildu ha exigit la compareixença de l'exministre de l'Interior Rodolfo Martín Villa per haver admès la seva "responsabilitat política i penal" en crims i tortures comesos en la dècada dels anys 1970. El Grup Parlamentari Euskal Herria Bildu ha considerat "summament greu" les declaracions de Villa i desitja anar "més enllà" i conèixer la seva implicació i autoria en la comissió de "greus crims i vulneracions dels drets humans, homicidis i tortures", durant el seu exercici com a ministre del govern espanyol entre 1975 i 1982.

La sol·licitud ha estat firmada per la diputada d'EH Bildu per Navarra, Bel Pozueta i el diputat per Àlaba, Iñaki Ruiz i busca aprofundir en els fets referits per l'exministre Villa. "Esclarir els fets i acabar amb la impunitat que segueixen gaudint els responsables directes dels crims ocorreguts durant la modèlica transició", diu el comunicat. A més el diputat Ruiz de Pinedo ha afegit que davant dels intents de "justificar i netejat la imatge de la modèlica transició", no permetran que condemnin a les víctimes a "l'oblit" i a la "impunitat". "Les paraules de Martín Villa confirmen el que els ciutadans basca i les víctimes sabien des de fa anys", ha assegurat.

Bildu fa força amb els independentistes catalans

Ofensiva a Europa dels eurodiputats de Junts, ERC i Bildu arran de les revelacions de l'excomissari José Manuel Villarejo sobre la intervenció de la intel·ligència espanyola als atemptats de l'agost del 2017 a Catalunya. A través d'una pregunta davant de la Comissió Europea, i amb cartes al comissari de Justícia, Didier Reynders, i a tots els membres de l'eurocambra han denunciat que les autoritats espanyoles es neguen a investigar les circumstàncies de l'atemptat que es va produir a Barcelona el 17 d’agost del 2017 i el paper que hi va tenir el CNI, per la qual cosa demanen a la CE i al Parlament Europeu, com a garants dels drets fonamentals dels ciutadans europeus, “una investigació exhaustiva” de les revelacions de l'excomissari.

A través d'una pregunta a la Comissió Europea que signen Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí en nom de Junts, amb els republicans Diana Riba i Jordi Solé, i Pernando Barrena de Bildu, els eurodiputats expliquen que l’exagent policial i dels serveis secrets José Manuel Villarejo va declarar davant de la justícia que els serveis d’intel·ligència espanyols coneixien els plans per a l’atemptat del 17 d’agost però no van intervenir “per fer un ensurt a Catalunya”. Recorda que aquell atemptat va provocar 16 morts, entre els quals ciutadans de cinc estats de la UE, a més de 155 ferits de 39 nacionalitats diferents i que les paraules de Villarejo encaixen amb les revelacions de la premsa en què es documenten “amplis vincles" entre el responsable de la cèl·lula terrorista i el CNI.

El text recorda que tant el govern espanyol com el PSOE, el PP i Cs han “bloquejat repetidament” una comissió d’investigació sobre la connexió entre la cèl·lula terrorista i el CNI”; i que també la justícia espanyola ha rebutjat la petició de les víctimes d’investigar aquestes acusacions.

Per tot plegat, els eurodiputats apel·len al paper de la Comissió com a guardiana dels tractats que consagren els drets humans a la UE, així com els drets previstos en els principals instruments internacionals de drets humans i la jurisprudència del TEDH sobre el dret a la veritat.